Pla de Palau (Barcelona): diferència entre les revisions

* La [[casa Collasso]] que es tracta d’un edifici alçat al Pla de Palau cap a mitjans del segle XIX, que reprodueix el model dels porxats i de la casa burgesa del vuit-cents sense recórrer, però a la seva riquesa ornamental. També era coneguda com a casa Carbonell i donava directament a la muralla de mar.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|246}}</ref><ref name=":0">{{Carta Arqueològica de Barcelona|3194}}</ref>

La primera vocació d’aquest incipient nucli és artesanal i mariner, però progressivament anirà consolidant-se com a centre comercial donada la seva proximitat amb el port,; essenten són una mostra elels diferents alfòndecs documentats ja des del segle XIII <ref>(BERNAUS, 2003)</ref> o l’ampliació de les drassanes cap a la banda situada entre el carrer de la Fusteria i el Pla de Palau <ref>(RIERA, 1992)</ref>. A partir de la segona meitat del segle XIV fins començaments del XV serà quan apareixeran els edificis més singulars i característics de la vocació comercial i de representació del poder municipal d’aquest indret: la Llotja, el porxo del forment, ... A principis del segle XIII l’indret on ara és la Llotja era un arenal de platja amb una petita elevació coneguda com el Puig de les Falzies. En el segon quart del segle XIII i amb motiu de la compra d’aquests terrenys pels consellers de la ciutat, es té noticianotícia de l’existència d’algunes cases en aquest sector, tot i que no és una urbanització consolidada. A la segona meitat del segle XIII es comença a construir un nou tram murari a Barcelona com a resposta de les demandes creixents de les necessitats de la ciutat. A mitjan segle XIV les obres són interrompudes només havent-se cobert els trams de la Rambla i el comprès entre Santa Anna a Sant Pere i fins al portal Nou. Quedava així sense emmurallar el sector oriental de la ciutat i la façana marítima. Amb [[Pere el Cerimoniós]] es reprenen les obres amb un nou projecte. El 1358 es comencen les obres per tancar el sector oriental de la ciutat amb el tram que anava del Portal Nou al convent de Sta. Clara i es fa una nova muralla coneguda com la del Raval i que partint de les Rambles segueix pels actuals carrers de Pelai, Ronda de St. Antoni, Ronda de St. Pau i Paral·lel.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|3041}}</ref>

Durant tot el segle XVII es realitzaran diferents reformes i intervencions puntuals en el circuit defensiu barceloní, com són la construcció de diferents baluards a la part de terra i l’obertura de valls davant de les muralles. Tanmateix suposarà una modificació del traçat del Rec comtal, realitzant-se diferents desviacions fins a trobar la definitiva que passaria per l’actual carrer del Rec. Després de la [[Guerra de Successió]] i la construcció de la Ciutadella al segle XVIII el sector del baluard de llevant quedà modificat. Igualment, la Llotja patí una gran remodelació interna i externa que donà com a resultat l’edifici que es pot contemplar actualment. Les obres de la Llotja s’iniciaren a 1772.<ref name=":0" />

L’edifici del General deixa de tenir la funció de duana i és enderrocat alel 1740 per construir unes noves casernes militars. Sembla que es van arribar a realitzar els fonaments d’aquest nou edifici, però mai es va arribar a aixecar en alçat. L’ultimaL’última gran activitat constructiva en aquest sector de la ciutat correspon al 1822, quan s’enderrocà el portal de Mar per eixamplar la plaça de Pla de Palau dins d’un gran projecte a tota la plaça que se’n diria de la Constitució. AlEl 1837 es construeixen les cases d’en Xifré i també a partir d’aquests anys es fa el nou Portal de Mar. AlEl 1855 es construeix la [[Font del Geni Català]] al centre del Pla de Palau.