Rabindranath Tagore: diferència entre les revisions

El pensament polític de Tagore es caracteritza per una marcada complexitat. Va ser molt crític envers l'imperialisme europeu, alhora que va donar suport als nacionalistes indis.<ref name="Dutta_1997_127">{{harvnb|Dutta|Robinson|1997|p=127}}.</ref><ref name="Dutta_1997_210">{{harvnb|Dutta|Robinson|1997|p=210}}.</ref><ref name="Dutta_1995_304">{{harvnb|Dutta|Robinson|1995|p=304}}.</ref> Es va implicar en el procés judicial de la [[Conspiració indogermànica]], i es va entrevistar amb l'aleshores primer ministre, [[Terauchi Masatake]], i l'anterior primer ministre, [[Okuma Shigenobu]], en nom dels conspiradors per tal de guanyar-se el favor japonès.<ref name=Brown>{{harvnb|Brown|1948|p=306}}</ref>

Tot i així, també va escarnir el [[moviment Swadeshi]], denunciant-lo corrosivament a ''El culte de txarka'', un assaig del 1925.<ref name="Dutta_1995_261">{{harvnb|Dutta|Robinson|1995|p=261}}.</ref> En contraposició, va emfatitzar l'autosuficiència i formació intel·lectual de les masses, declarant que l'imperialisme britànic era "un símptoma polític de la nostra malaltia social", i animava als indis a acceptar que "no es tracta d'una revolució cega, sinó d'una educació sòlida i decidida".<ref name="Dutta_1997_239-240">{{harvnb|Dutta|Robinson|1997|pp=239–240}}.</ref><ref name="Chakravarty_1961_181">{{harvnb|Chakravarty|1961|p=181}}.</ref>

Inevitablement, aquests punts de vista van irritar a molts, fins al punt de posar la seva vida en perill. Es va salvar de miracle de l'intent d'assassinat per part d'expatriats indis durant una estada a un hotel de [[San Francisco]], a finals de [[1916]]. El complot va fallar només perquè els qui havien de ser els assassins no es van posar d'acord en l'execució.<ref name="Dutta_1995_204">{{harvnb|Dutta|Robinson|1995|p=204}}.</ref>

No obstant això, Tagore va compondre cançons en què exaltava el [[moviment independentista de l'Índia]], i va renunciar als seu títol nobiliari en protesta contra la [[massacre de Jallianwala Bagh]] del [[1919]].<ref name="Dutta_1995_215-216">{{harvnb|Dutta|Robinson|1995|pp=215–216}}.</ref> Dues de les obres de Tagore amb més contingut polític, ''Chitto Jetha Bhayshunyo'' (''El lloc on la ment no té por'') i ''Ekla Chalo Re'' (''Si no responen a la teva crida, avança sol''), es van guanyar la simpatia de les masses; la darrera d'aquestes obres va ser aplaudida per [[Mohandas Gandhi]].{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}

Les relacions amb el líder Gandhi van ser conflictives. Tot i així, Tagore va ser clau, per exemple, a resoldre una disputa entre el Mahatma i [[Bhimrao Ramji Ambedkar|B. R. Ambedkar]] (sobre els sectors electorals separats per als [[intocables]]), aconseguint que Gandhi abandonés la seva [[vaga de fam]] "fins a la mort".<ref name="Dutta_1995_306-307">{{harvnb|Dutta|Robinson|1995|pp=306–307}}.</ref><ref name="Dutta_1995_339">{{harvnb|Dutta|Robinson|1995|p=339}}.</ref>

D'acord amb la importància que concedia a l'educació, s'implicà personalment en aquest tema, tan teòrica com pràcticament: va criticar al·legòricament l'educació ortodoxa, basada en la memorització, escarnint-la al conte ''L'entrenament del lloro'', en què un ocell és engabiat i forçat pels tutors a alimentar-se d'estrips de planes de llibres fins que mor.<ref name="Dutta_1997_267">{{harvnb|Dutta|Robinson|1997|p=267}}.</ref><ref name="Tagore_1918">{{harvnb|Tagore|Pal|1918}}.</ref>

Les seves idees sobre pedagogia portaren a Tagore, mentre visitava [[Santa Bàrbara]], a [[Califòrnia]], l'11 d'octubre del 1917, a concebre un nou tipus d'Universitat, amb el desig de "fer de [[Santiniketan]] el fil connector entre l'Índia i el món [i] un centre mundial per l'estudi de la humanitat, deixant de banda límits nacionals i geogràfics".<ref name="Dutta_1995_204"/> La pedra fundacional de l'escola, que ell va anomenar Visva Bharati, va ser posada el 22 de desembre del 1918 i inaugurada [[1921]].<ref name="Dutta_1995_220">{{harvnb|Dutta|Robinson|1995|p=220}}.</ref> Va treballar de valent per trobar fons i personal per a l'escola, buscant-ne a [[Europa]] i als [[EUA]] entre [[1919]] i [[1921]],<ref name="Dutta_1995_221">{{harvnb|Dutta|Robinson|1995|p=221}}.</ref> i fins i tot aportant-t'hi tots els diners rebuts pel premi [[Nobel]] que li havien concedit.<ref name="Roy_1977_175">{{harvnb|Roy|1977|p=175}}.</ref> Tagore hi va implementar una estructura pedagògica ''brahmacharya'' utilitzant [[guru]]s per donar una guia individualitzada als alumnes, i els seus deures com a mentor i cap de Santiniketan li exigiren energies i temps: als matins hi donava classes i la resta del dia escrivia els llibres de text dels alumnes.<ref name="Chakravarty_1961_27">{{harvnb|Chakravarty|1961|p=27}}.</ref>