Eslaus orientals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-niester +nièster) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
||
Línia 1:
[[
[[
Els '''eslaus orientals''' són [[Eslaus|pobles eslaus]] que parlen [[llengües eslaves orientals]]. Antigament, era la principal població de l'estat medieval de la [[Rus de Kíev]], però al [[segle XVII]] ja incloïa els [[russos]], [[ucraïnesos]] i [[bielorrussos]].<ref name = "Britannica">[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/548156/Slav Encyclopædia Britannica On-line]</ref>
Línia 8:
Se sap relativament poc sobre els eslaus orientals abans aproximadament de l'any 859, la data en què comença la [[Crònica de Nèstor]]. Les raons són l'aparent absència d'un llenguatge escrit (l'escriptura [[ciríl·lic|ciríl·lica]], creada al voltant del 863 va ser específicament d'adopció eslava) i la llunyania de les terres eslaves. El poc que se sap prové d'excavacions [[arqueologia|arqueològiques]], relats de viatgers estrangers a la terra de la Rus i anàlisis lingüístiques comparatives de les [[llengües eslaves]].
[[
S'han trobat molts pocs documents d'origen rus datats abans del segle XI (cap d'ells datat abans del [[segle X]]). El primer manuscrit amb important informació sobre la història de la Rus és la [[Crònica de Nèstor]], escrita a finals del [[segle XI]] i principis del [[segle XII]]. En ell s'enumeren les dotze unions tribals eslaves que, pels volts del [[segle IX]], s'havien assentat entre el [[Mar Bàltic]] i la [[Mar Negra]]. Aquests [[eslaus|unions tribals]] van ser ''[[polans]]'', ''[[drevlians]]'','' [[dregovitxi]]'', ''[[radimitxi]]'','' [[viatitxi]]'',''[[krivitxi]]'',''[[eslovens ilmen]]'','' [[dulebes]]'' (coneguts més endavant com a [[volinians]] i [[bujans]]),'' [[croates blancs]]'', ''[[severians]]'', ''[[ulitxi]]'', ''[[tivertsi]]''.
Línia 20:
=== Període pre-kievà ===
[[
En els segles VIII i IX, les branques al meridionals de les tribus eslaves orientals havien de pagar tribut als [[khàzars]], un poble de [[llengües turqueses|parla turquesa]] que va adoptar el [[judaisme]] a la fi del segle VIII o IX i va viure a les regions del sud del Volga i el [[Caucas]]. Aproximadament en el mateix període, els [[eslaus ilmen]] i [[krivitxi]] van ser dominats pels varegs del Khaganat de la Rus, que controlava la ruta comercial entre el [[Mar Bàltic]] i l'[[Imperi Bizantí]].
| |||