Grècia hel·lenística: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: il·lussió > il·lusió |
mCap resum de modificació |
||
Línia 16:
Després de la mort de [[Cassandre]] el [[298 aC]], però, Demetri va prendre el tron macedoni i va guanyar el control de gairebé tot el territori de Grècia. Va ser derrotat per una segona coalició de governants el [[285 aC]], i el domini de Grècia va passar a mans del rei [[Lisímac de Tràcia]]. Lisímac, al seu torn, va ser derrotat i va ser mort el [[280 aC]]. El tron macedoni, llavors, va passar al fill de Demetri, [[Antígon II]], el qual també derrotaria una invasió gal·la, poble que aleshores vivia als [[Balcans]]. La batalla contra el [[gals]] va unir els antígons de Macedònia amb els [[selèucides]] d'Antioquia, una aliança que també s'enfrontaria a la potència hel·lenística més rica: L'[[Egipte Ptolemaic]].
Antígon II va governar fins a la seva mort el 239 aC, i la seva família va conservar el tron macedoni fins a la seva abolició pels romans el 146 aC. Llur control sobre les ciutats-estat gregues era intermitent atès que altres governants, particularment els ptolemaics, subsidiaven els partits anti-macedonis a Grècia per minvar el poder dels antígons. Antígon va col·locar una [[Guarnició (tropes)|guarnició]] a [[Corint]], el centre estratègic de Grècia, però, [[Atenes]], [[Rodes (ciutat)|Rodes]], [[Pèrgam]] i altres estats grecs van conservar una autonomia substancial, i van formar la [[Lliga Etòlia]] per defendre-la. Esparta també seria independents, però, va refusar unir-se a cap lliga.
El [[267 aC]] [[Ptolemeu II Filadelf]] va persuadir les ciutats gregues de rebel·lar-se contra Antígon, en allò que seria anomenada la [[Guerra de Cremònides]]. Les ciutats van ser derrotades i Atenes va perdre la seva independència i les seves institucions democràtiques. La Lliga Etòlia només va abastar els estats peloponesis, però, en donar-los el control de Tebes el [[245 aC]] es van convertir en aliats macedonis. Això marcaria la fi d'Atenes com a actor polític, encara que seria per molt més temps, la ciutat més gran, més rica i més intel·lectual de Grècia. El [[255 aC]] Antígon va derrotar la flota egípcia a [[Kos]] i va prendre les illes egees, llevat de Rodes, com a possessió seva.
Línia 40:
==La fi de la independència grega==
Com a resultat de les intrigues d'[[Èumenes II de Pèrgam]], Roma va declarar la [[tercera guerra macedònica]] el [[171 aC]], portant 100.000 tropes a Grècia, un exèrcit massa gran per Macedònia. Perseu no va poder aconseguir que els altres estats grecs li donessin suport. Després de tres anys, el [[168 aC]], els romans van enviar [[Luci Emili Paul·le Macedònic|Luci Emili Paul·le]] a Grècia, mentre que a [[Pidna]] els macedonis foren derrotats. Perseu va ser capturat i dut a Roma; el [[regne de Macedònia]] va ser conquerit i dividit en quatre estats més petits, i totes les ciutats gregues que van donar suport a la causa macedònia, fins i tot només retòricament, van ser castigades. Fins i tot, els aliats de Roma, [[Rodes (ciutat)|Rodes]] i Pèrgam van perdre llur independència.
Sota el lideratge d'un aventurer, [[Andriscos]], Macedònia es va rebel·lar contra el control romà el 149 aC: com a resultat va ser annexat directament convertint-se en [[província romana]], el primer dels estats grecs a ser-ho. Roma va demanar que la [[Lliga Aquea]], l'última fortalesa de la independència grega, es dissolgués. Els aqueus es van refusar i van declarar la guerra a Roma. La majoria de les ciutats gregues van donar suport a la causa aquea, fins i tot els esclaus van ser alliberats per lluitar per la independència grega. El cònsol romà [[Lucius Mummius]] va avançar de Macedònia i va derrotar els grecs a [[Corint]], ciutat que fou totalment destruïda.
| |||