Samos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
|||
Línia 30:
== Història ==
Els seus antics noms, esmentats per [[Plini el vell]], foren '''Parthenia, Anthemus, Melamphylus, Dryusa '''i''' Cyparissia'''. ▼
Ocupada a l'antiguitat per colons [[jonis]] vers els segles XI-XII aC, participà en els moviments colonitzadors grecs dels segles VII-VI aC i fundà nuclis de població a [[Amorgós]], [[Samotràcia]] i àdhuc a [[Itàlia]], mentre tractava comercialment amb [[Egipte]] i Líbia i, políticament, instaurava la democràcia, que fou abatuda el [[540 aC]] per [[Polícrates de Samos|Polícrates]]. Aquest governà com a tirà fins al [[522 aC]] i fou succeït per altres tirans subjectes al domini persa. Polícrates posseïa 100 vaixells de guerres i va fer algunes conquestes a les illes i a terra ferma. Va lluitar amb [[Milet]] i [[Lesbos]] i va fer un tractat amb [[Egipte]]. Els enemics del tirà van demanar ajut a Esparta que va enviar una força conjuntament amb els corintis i Polícrates fou assetjat a Samos durant 40 dies però els va poder rebutjar. Va morir al continent en la disputa amb el sàtrapa persa Oroetes.▼
▲Els seus antics noms, esmentats per [[Plini el vell]], foren Parthenia, Anthemus, Melamphylus, Dryusa i Cyparissia.
▲Ocupada a l'antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC, participà en els moviments colonitzadors grecs dels segles VII-VI aC i fundà nuclis de població a [[Amorgós]], [[Samotràcia]] i àdhuc a [[Itàlia]], mentre tractava comercialment amb [[Egipte]] i Líbia i, políticament, instaurava la democràcia, que fou abatuda el [[540 aC]] per [[Polícrates de Samos|Polícrates]]. Aquest governà com a tirà fins al [[522 aC]] i fou succeït per altres tirans subjectes al domini persa. Polícrates posseïa 100 vaixells de guerres i va fer algunes conquestes a les illes i a terra ferma. Va lluitar amb [[Milet]] i [[Lesbos]] i va fer un tractat amb [[Egipte]]. Els enemics del tirà van demanar ajut a Esparta que va enviar una força conjuntament amb els corintis i Polícrates fou assetjat a Samos durant 40 dies però els va poder rebutjar. Va morir al continent en la disputa amb el sàtrapa persa Oroetes.
El seu germà Siloson, amb el suport d'un exèrcit persa, es va proclamar tirà i va esdevenir tributari de Pèrsia. El [[499 aC]] es va unir a la revolta de Jònia però part del seu contingent de seixanta vaixells va fer traïció a la decisiva batalla de [[Lade]] ([[494 aC]]). Va seguir una gran emigració de poblament vers la Magna Grècia i Itàlia. El [[479 aC]] va encapçalar la revolta contra Pèrsia i, després, entrà a la [[lliga de Delos]] (478 aC).
Linha 41 ⟶ 40:
Samos va ser al costat d'Atenes a la [[guerra del Peloponès]]. Durant la guerra va esdevenir el centre del moviment de la flota atenenca ([[411 aC]]) que va afavorir a [[Alcibíades]] que va anar a l'illa i va sortir de Samos cap a Atenes el [[407 aC]]. Al final de la guerra l'espartà [[Lisandre]] la va ocupar i va establir un govern oligàrquic (404 aC) que va durar fins al 394 aC quan es va restablir la independència i el govern democràtic fins a la [[pau d'Antàlcides]] ([[387 aC]]) quan va quedar en poder de Pèrsia.
Els atenencs la van recuperar el [[366 aC]] després d'un setge d'11 mesos i s'hi va establir una colònia militar. Va romandre en mans d'Atenes fins al [[322 aC]] quan Atenes fou privada de la seva possessió. La seva història posterior no pot ser seguida amb detall però apareix normalment aliada als
Va donar suport a [[Antíoc III el gran]] ([[191 aC]]), i el [[188 aC]] va quedar com a tributaria del [[Regne de Pèrgam]]. El [[133 aC]] va recuperar la independència i va donar suport al pretendent Aristònic (132-[[131 aC]]) i en els anys següents va donar suport a [[Mitridates VI Eupator]] del Pont ([[88 aC]]), i va perdre la independència essent unida a la provincial d'Àsia el [[84 aC]]. Fou ciutat lliure fins al temps de [[Vespasià]].
Formà part (vers [[294]]) de la província de les illes junt amb l'[[illa de Rodes]], [[Kos|Cos]], [[Quios]] i altres. Sota el bizantins fou capçalera del thema de Samos que incloïa territoris a terra ferma i estava dividida en el turmos d'[[Efes]] i [[Adramitium]], i amb un governador amb residència a [[Esmirna]].
Fou atacada pels àrans el 889 i el 911. El 1090 fou part del principat del turcman Shaka (1089-1092). A partir del 1300 fou possessió dels Aydin-Oghlu. Els [[Giustiniani]] van ocupar l'illa el [[1349]] i Bizanci la va reconèixer com establiment comercial genovès amb dret hereditari el [[8 de juny]] de [[1363]]. El [[1380]] els otomans la van ocupar, i l'illa va restar en poder de la companyia genovesa (la maona) però va haver de pagar tribut. Börkludje Mustafà va dirigir una revolta popular de caràcter socialista a la península d'Urla i va establir contacte amistós amb els prelats de l'illa el 1420. El [[1462]] els otomans va tornar a l'illa i la van saquejar però una vegada mes es va permetre les activitat de la companyia genovesa augmentant el tribut. El [[1481]] els Giustiniani van abandonar l'illa voluntàriament que va quedar de fet en poder dels otomans que hi van construir un fort però la van abandonar sota Baiazet II. El 1526 els vaixells otomans feien escala al port del sud de l'illa en la ruta entre Rodes i Istanbul. El [[1550]] fou donada al capità [[el-Euldj Ali|el-Euldj Ali Paixà]] ''Ochiali'' que va portar colons d'altres llocs (1562) i la va tenir com a feu propi fins a la seva mort el 1587, quan va passar a formar part de les terres del sultà. En endavant nopmés va estar vinculada a l'Imperi per la presència d'un funcionari amb títol d'agha resident a Khora, assistit d'un naib que feia de cadi; no hi havia guarnició (el que va afavorir més d'un atac pirata); un metropolità grec dirigia la comunitat grega. Així en aquest temps l'illa va gaudir d'una ample autonomia interna. Va ser ocupada pels venecians durant la guerra de 1683-1699 i pels russos (1771-1774). El [[1821]] es va revoltar contra els otomans junt amb altres grecs i es va establir un govern revolucionari format per:▼
▲Els [[Giustiniani]] van ocupar l'illa el [[1349]] i Bizanci la va reconèixer com establiment comercial genovès amb dret hereditari el [[8 de juny]] de [[1363]]. El [[1380]] els otomans la van ocupar, i l'illa va restar en poder de la companyia genovesa (la maona) però va haver de pagar tribut. Börkludje Mustafà va dirigir una revolta popular de caràcter socialista a la península d'Urla i va establir contacte amistós amb els prelats de l'illa el 1420. El [[1462]] els otomans va tornar a l'illa i la van saquejar però una vegada mes es va permetre les activitat de la companyia genovesa augmentant el tribut. El [[1481]] els Giustiniani van abandonar l'illa voluntàriament que va quedar de fet en poder dels otomans que hi van construir un fort però la van abandonar sota Baiazet II. El 1526 els vaixells otomans feien escala al port del sud de l'illa en la ruta entre Rodes i Istanbul. El [[1550]] fou donada al capità [[el-Euldj Ali|el-Euldj Ali Paixà]] ''Ochiali'' que va portar colons d'altres llocs (1562) i la va tenir com a feu propi fins a la seva mort el 1587, quan va passar a formar part de les terres del sultà. En endavant nopmés va estar vinculada a l'Imperi per la presència d'un funcionari amb títol d'agha resident a Khora, assistit d'un naib que feia de cadi; no hi havia guarnició (el que va afavorir més d'un atac pirata); un metropolità grec dirigia la comunitat grega. Així en aquest temps l'illa va gaudir d'una ample autonomia interna. Va ser ocupada pels venecians durant la guerra de 1683-1699 i pels russos (1771-1774). El [[1821]] es va revoltar contra els otomans junt amb altres grecs i es va establir un govern revolucionari format per:
* 18 d'abril de [[1821]] [[Konstandinos Lahanas]]
Linha 61 ⟶ 59:
Vegeu: [[Principat de Samos]]
El [[1912]] el mateix
== Tirans i governants antics de Samos ==
| |||