Falcata del Museu de les Terres de l'Ebre: diferència entre les revisions

Es descobria així una de les tres necròpolis ibèriques de l'Ebre, dins els territoris de la tribu [[Ilercavona]]. S'iniciaren les excavacions, dirigides entre 1968 i 1970 per l'arqueòleg [[Francesc Esteve Gàlvez]] que recupera i estudia 69 tombes; entre 1970 i 1971 les dirigí [[Joan Maluquer de Motes]] que recupera i estudia 62 tombes, i l'any 1984 uns nous treballs agrícoles afectaren tres tombes més que foren excavades per [[Margarida Genera]].

 

Les característiques de l'enterrament eren, a grans trets, la incineració del cadàver, la deposició dels ossos i les cendres en un contenidor ceràmic, que se soterrava en una petita cavitat acompanyat de l'[[aixovar]], habitualment compost per objectes d'ornament, objectes d'ús personal i la [[panòplia]] guerrera. El contenidor era de ceràmica, feta a mà o a torn. Inicialment, hi havia una gran varietat formal, es copiaven els vasos d'ús domèstic o ritual, fets tant a mà com en el torn. Finalment, evolucionen cap a un model estàndard, representat per l'urna d'orelletes. El nou ritus incinerador presenta dues variants: els camps d'urnes i les estructures tumulàries que participen d'un mateix espai geogràfic i cronològic, d'una afinitat ritual i d'una cultura material paral·lelitzable. Habitualment les necròpolis eren a prop dels punts d'aigua, per als rituals purificadors, i dels poblats. La mateixa organització i jerarquització social emprava el ritu funerari com un ítem més d'estatus i no en permetia l'accés al gruix de la població.