Jocs romans: diferència entre les revisions

Els '''jocs romans''' (''ludi romani'') foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'[[imperi Romà]]. A més de l'objectiu d'entretenir al públic, generalment es feien coincidir amb festivitats religioses i servien també per honorar els déus, per aquest motiu els [[Pare de l'Església|Pares de l'Església]] recomanaven als cristians no participar en ells.<ref>Mary Beard,J.A. North, S.R.F. Price:"Religions of Rome: A History",ed.Cambridge University Press, 1998, p. 262</ref>

==El sentit de la paraula==

[[Fitxer:Jean-Leon Gerome Pollice Verso.jpg|thumb|250px|Representació dels ''ludi gladiatorius'']]

La paraula llatina ''ludi'', en singular ''ludus'', té diversos significats, tant es pot traduir com «joc infantil», «esport», «entreteniment», «espectacle» o fins i tot «joc sexual» com era el cas dels [[Bacanàlia|ludi liberates]]. Els romans van fer servir aquesta paraula volent fer una traducció de l'expressió grega Ολυμπιακοί Αγώνες (''olompiakoi agones'',«jocs olímpics») que eren celebracions del mateix estil i es portaven a terme des de molt antic, per exemple els [[Jocs panhel·lènics]].<ref>Helen Lovatt: "Statius and Epic Games: Sport, Politics, and Poetics in the Thebaid" ed.Cambridge University Press, 2005, p. 5–6</ref> L'historiador i filòleg [[Isidor de Sevilla]] va distingir quatre formes diferents de ''ludi'':<ref>[[Isidor de Sevilla]],"Etymologiae" 18.16.3</ref>

 

Per ser actes dedicats als déus, els jocs s'organitzaven en un principi pel col·legi de sacerdots. Durant la República, van començar a ser presidits pels [[cònsol romà|cònsols]] i la responsabilitat va recaure en els [[edil romà|edils curuls]]. Encara que es destinava una partida de diners públics per a la seva organització, els cònsols que les presidien acostumaven a afegir diners propis per augmentar l'esplendor dels jocs i a la vegada per congraciar-se amb el poble si volien tornar a ser escollits a les següents eleccions.<ref>Lovat, Statius and Epic Games, p. 10</ref> Amb el temps es va convertir en una manera d'exhibir públicament el poder econòmic d'una persona i també els qui es presentaven per primera vegada a un càrrec públic feien una aportació de diners. Sovint, en relació als ''ludi'' s'oferien banquets o diners per decorar o fer reparacions en un temple.<ref>Sumi, "Ceremony and Power";W. Jeffrey Tatum, "The Patrician Tribune", ed.University of North Carolina Press, 1999, p. 198–199 (posant com a exemple l'edil Clodius Pulcer )</ref>

L'any 44 aC, [[Marc Juni Brut tiranicida|Marc Juni Brut]] es va adonar que havia perdut l'estimació de la gent després de l'assassinat de [[Juli Cèsar]] ([[Calendari romà#Els noms dels dies|idus]] de març), ja que molts no el tenien per un alliberador sinó com l'assassí d'un general que havia engrandit l'imperi amb les seves victòries, per tant va decidir pagar els ''Ludi Apollinares'' d'aquell any (del 6 al 13 de juliol). El seu rival polític, considerat l'hereu de Cèsar, [[August|Octavi]] es va afanyar a pagar uns altres jocs als que va anomenar ''Ludi Victoriae Caesaris'', («Jocs en honor a les victòries de Cèsar») del 20 al 28 de juliol coincidint amb el festival anual en honor a [[Venus (mitologia)#Celebracions|Venus Genetrix]], la divinitat que la [[gens Júlia|família de Juli Cèsar]] considerava la seva patrona. Durant aquests jocs va aparèixer al cel un [[cometa]] i la gent va interpretar això com un senyal dels déus que anunciava l'ingrés de Cèsar al món de les divinitats. Quan Octavi va esdevenir emperador amb el nom d'August va reconèixer el valor de les festivitats en general i dels ''ludi'' en concret per unificar el poble, per tant els va fomentar i així va continuar amb la resta d'emperadors.<ref>Geoffrey S. Sumi, "Ceremony and Power: Performing Politics in Rome between Republic and Empire", ed.University of Michigan Press, 2005, p. 15 i p. 143–150; John T. Ramsey, A. Lewis Licht, "The Comet of 44 B.C. and Caesar's Funeral Games", ed.American Philological Association, 1997; Ittai Gradel, "Emperor worship and Roman religion", ed.Oxford University Press, 2002</ref>

==Els diversos ludi==

 

==Els ''ludi romani''==

Hi havia uns jocs anomenats ''ludi maximi'' o simplement jocs romans, eren els celebrats al mes de setembre al [[circ Màxim]] i els més importants de la ciutat de Roma. Segons una tradició van ser establerts per [[Tarquini Prisc]] per celebrar la conquesta d'Apionae, una ciutat del [[Latium]],<ref>[[Titus Livi]], "Ab Urbe Condita" I.35, 9</ref> però segons [[Dionís d'Halicarnàs]]<ref>[[Dionís d'Halicarnàs]], "Rhōmaikē archaiologia", VII, 71</ref> i [[Ciceró]]<ref>[[Ciceró]] "de Divinatione" I, 26, 55</ref> es van establir per festejar la victòria sobre els [[llatins]] a la [[Batalla del Llac Regillus]].

 

Al començament només duraven una jornada, però l'any 509 aC es va afegir un altre dia per commemorar l'expulsió dels reis<ref>[[Dionís d'Halicarnàs]], "Rhōmaikē archaiologia", VI, 95</ref> i un tercer dia després de la primera [[Secessio plebis|secessió de la plebs]] l'any 494 aC.<ref>[[Titus Livi]], "Ab Urbe Condita" VI.42, 12</ref> A patir de l'any 191 fins al 171 van durar deu dies<ref>[[Titus Livi]], "Ab Urbe Condita" XXXVI, 2, XXXIX, 22, 1; [[Mommsen]], "Römische Forschungen", II 54. </ref> i poc abans de la mort de Cèsar es creu que ja duraven quinze dies,<ref>[[Ciceró]] "In Verrem" I, 1. 0, 31.</ref> del 5 al 19 de setembre. Després de la mort de Cèsar es van allargar un dia més,<ref>[[Ciceró]] "Philippicae" II. 4. 3, 110</ref> probablement afegit al començament, el dia 4, doncs Ciceró diu que<ref>[[Ciceró]] "In Verrem" II 52, 130.</ref> es podien comptar 45 dies des de l'acabament dels ''Ludi Romani'' fins al començament dels ''Ludi Victoriae Sullanae'' que se celebraven el 26 d'otubre.<ref> Catàleg CIL,"[[Corpus Inscriptionum Latinarum]]'', I.401</ref>

De vegades s'han fet servir les expressions ''ludi magni'' («jocs grans») i ''ludi romani'' com a sinònims ja que els ''ludi romani'' era el conjunt d'espectacles més important o més gran; Friedrich Wilhelm Ritschl,<ref>Friedrich Wilhelm Ritschl "Parerga zu Plautus", &c. p. 290</ref> va assenyalar que segons alguns textos de Titus Livi, hi ha una distinció. Els ''ludi magni'' s'aplicava als jocs celebrats de forma extraordinària en compliment d'un vot als déus, mentre que els ''ludi Romani'' s'aplica als jocs celebrats anualment i establerts com a jocs a càrrec de l'estat. L'expressió ''Ludi Romani'' apareix per primera vegada en ''Ab Urbe Condita", VIII 40, 2 i a partir d'aquí els termes varien segons si es refereix a ''ludi stati'' (per exemple en "Ab Urbe Condita X 47, 7; XXV 2, 8) o a ''ludi votivi''; per tant es considera que la distinció esmentada per Ritschl queda demostrada, però el que no queda clar és quan es va establir que els jocs havien de ser anuals.<br>

Segons diu [[Theodor Mommsen]],<ref>Mommsen, "Römische Forschungen", II 53</ref> això devia passar probablement amb ocasió del primer nomenament dels [[edil romà|edils curuls]] el 367 aC, els quals havien de ser encarregats dels jocs («curatores ludorum sollemnium»). Una prova d'aquesta teoria és que en els calendaris més antics, de l'època dels Decemvirs <ref> Mommsen, "Die römishe Chronologie", &c. p. 30</ref> aquests festivals no estan en lletres majúscules, per tant devien ser estatals a partir del 449 aC. Hi ha calendaris del 322 aC en què els ''ludi Romani'' són considerats com a festes anuals, per tant es devien establir entre aquestes dates.