Toktamix: diferència entre les revisions

 

==Presa de Moscou==

Així va passar un any sense notícies, durant el qual Toqtamix preparava el seu exèrcit. El [[1382]] Toqtamix va conduir una reeixida expedició contra [[Moscòvia]], en revenja per la derrota de Kulikovo; primer va confiscar els vaixells al [[Volga]], a [[Bulgària del Volga]], per transportar el seu exèrcit. Oleg de [[Riazan]] havia fet altre cop aliança amb els tàtars i els va mostrar com creuar el [[Oka]]. Alguns prínceps es van espantar: Dimitri de Nijni Nóvgorod, padrí del gran príncep, va enviar als seus dos fills amb regals a l'Horda però Toqtamix ja havia sortit i el van anar a trobar a [[Sernatx]]. El gran príncep va abandonar la capital que va deixar en mans dels boiars i es va retirar a [[Kostromà]] per reunir un exèrcit. Toqtamix va ocupar Serpokof a l'Oka, i es va dirigir a Moscou; part de la població va fugir seguint al metropolità Ciprià, que va anar a [[Tver]]. Un nét de l'antic gran duc de Lituània [[Olgerd]], de nom Ostei, fou enviat per Demetri a la ciutat i es va organitzar la defensa.

 

Després Timur va enviar a Shaykh Dawud que avançar a marxes forçades dos dies i finalment va poder fer un presoner que va revelar que hi havia 10 homes en un bosc proper que foren també capturats. Llavors Timur va avançar a marxes forçades i el [[29 de maig]] va arribar al riu Yaik (Jaik) o [[riu Ural|Ural]] on es va aturar. Al riu hi havia tres passos: Aighir Yaly, Bura-Guechit i Chapma Guechit o Khime Guechit; Tamerlà va decidir no creuar per cap d'ells suposant que l'estarien esperant allí i va anar a creuar més amunt i sis dies després va arribar al riu [[Semur]] on es va aturar. L'exèrcit de Toqtamish estava prop d'allí però s'acabava de retirar.

 

Timur va seguir avançant i el [[4 de juny]] de [[1391]] va arribar al riu Ik. Mentre Toqtamix havia acampat a un lloc anomenat Kerk Gul (Quanranta Llacs) o Koruk Gul (Llac Sec) on esperava els contingents que enviaven les hordes dependents de Bulgària del Volga i d'Azak (és a dir de [[Kazan]] i dels tàtars de [[Crimea]]); havia preparats les habituals embuscades als passos del Jaik. Durant uns dies Tamerlà va fer diversos presoners als que va treure informació i després va fer matar cruelment; un presoner important fou un fill de [[Mamai]]. Aiku Timur va ser enviar amb un destacament per localitzar a l'enemic però fou capturat i mort amb la seva gent; Tamerlà va enviar un contingent al rescat i va concedir als fills d'Aiku Timur, mort a l'acció, el títol de ''terkhan'' amb els privilegis d'aquest rang; el càrrec que exercia Aiku fou concedit a Shah Malik, fill de Kaljighai.

 

==Segona campanya de Tamerlà a l'Horda d'Or ==

El 1394 Tamerlà, en la seva campanya a [[Pèrsia]] i [[Geòrgia]], havia arribat al riu [[Kura (Geòrgia)]] i va decidir marxar altre cop a les estepes del [[Volga]] per castigar a Toktamix que no solament havia recuperat la seva antiga posició sinó que era altre cop una amenaça per les seves fronteres, ja que havia fet una incursió al [[Xirvan]]; Tamerlà va enviar al seu harem en seguretat a [[Sultaniyya]] i a [[Samarcanda]] i va sortir el [[28 de febrer]] de [[1395]]; va enviar una carta al khan en que li demanava oblidar el passat i tornar a la seva amistat doncs manifestava que sempre havia estat generós amb els amics i havia exercit venjança contra els enemics. Shemsuddin Almalighi, un cortesà de Sarai, va rebre la carta i va convèncer a Toqtamix de sotmetre's però finalment la resta de la cort, que propugnava la guerra, es va imposar, i Toqtamix va contestar de manera descortesa; l'ambaixador timúrida va retornar amb la resposta al campament de Timur al riu Samara al peu del [[Caucas]], a uns 30 km de la [[mar Càspia]].