Setmana Tràgica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 93:
Certs sectors socials, àvids de revenja, van apuntar cap a l'escola laica com a incitadora de l'odi al sistema polític i religiós.<ref name="Planell222"/> Seguint l'acusació formulada en una carta que li dirigiren els prelats de Barcelona, va ser detingut [[Francesc Ferrer i Guàrdia]], creador de l'[[Escola Moderna]], a qui acusaren de ser l'instigador de la revolta. Malgrat les protestes internacionals, el [[13 d'octubre]] va ser afusellat al [[castell de Montjuïc]] juntament amb quatre acusats més. Cap d'ells no havia estat dirigent destacat durant la revolta.{{Nota ref|Eren [[Eugenio del Hoyo Manjón]], [[Antoni Malet i Pujol]], [[Ramon Clemente i Garcia]] i [[Josep Miquel i Baró]].|grup=n.|nom=2}} A més a més arreu de Catalunya també es van tancar totes les escoles laiques, també les anomenades "neutres", i diverses entitats titllades de lliurepensadores.<ref name="Planell222"/> El balanç final foren 80 edificis religiosos cremats, entre els quals 33 escoles i 14 parròquies.
 
A causa d'aquests i altres fets la ciutat de [[Barcelona]] va rebre el sobrenom de "la Rosa de Foc".<ref>[http://www.bcn.cat/publicacions/bmm/45/ct_reforma.htm "La Rosa de Foc"]</ref>. El bateig d'aquest nom es produí l'agost de [[1909]], quan el periodista hispanouruguaià [[Antonio Loredo]] des del diari [[La Protesta]] batejà la ciutat de [[Barcelona]] amb el nom de La Rosa de Foc.<ref>{{ref-web|url=http://larosadefoc.cat|títol=La Rosa de Foc, jornades per la memòria|llengua=català|consulta=9 de setembre de 2014}}</ref>
 
===Conseqüències polítiques===