Constanci II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Verb transitiu
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]])
Línia 17:
El [[350]] Constant va morir a mans del rebel [[Magnenci]] que va esdevenir emperador a Gàl·lia, Britània i Hispània. A Il·líria [[Vetranió]] es va proclamar emperador. Finalment Constanci, al front del seu exèrcit, va abandonar la frontera persa i va anar a Europa. A [[Heraclea de Tràcia]] l'esperaven ambaixadors de Magnenci per proposar el reconeixement del seu cap i consolidar l'aliança amb un matrimoni entre Constanci i la filla de Magnenci i d'aquest amb Constantina, la germana gran de Constanci. Aquest va rebutjar la proposta i va enviar a un dels ambaixadors a Magnenci, mentre que a la resta els va empresonar acusat de ser agents d'un rebel. A Vetranió li va proposar de reconèixer-lo com coemperador a canvi de la seva ajuda contra Magnenci, però secretament ja estava planejant de trair-lo i va subornar als principals oficials de Vetranió.
 
[[Fitxer:Double Centenionalis Magnentius-XR-s4017.jpg|thumb|400px|Moneda amb l'efígie de '''Magneci l'usurpador'''. ]]
 
Va avançar llavors cap a [[Sofia]] (''[[Sardica]]'') on es va trobar amb l'emperador il·liri. Vetranió podria haver-se apoderat de Constanci si hagués volgut, ja que el seu exèrcit era més fort, però no tenia cap pla de traïció, i es va escenificar una aliança. Però els oficials subornats van actuar llavors i van declarar que l'exèrcit no podia reconèixer altre emperador que un fill de Constantí. Vetranió llavors es va treure la diadema i va reconèixer a Constanci com el seu emperador i Constanci el va perdonar, li va assignar una pensió i li va permetre de passar la resta dels seus dies a [[Brusa]] ([[351]]).
Línia 30:
Gal no tenia altra sortida que la revolta, però convençut per les promeses del seu cosí Constanci, el va anar a trobar a [[Milà]] i quan era a [[Petòvio]] a la [[Pannònia]], fou detingut i enviat a [[Pola]] a [[Regió d'Ístria|Ístria]] on fou empresonat ([[354]]). També Julià, el germà de Gal, que estava casat amb [[Hel·lena (germana de Constanci)]] fou arrestat i va passar un any a presó, però finalment fou perdonat per la intercessió de l'emperadriu [[Eusèbia]] i el [[355]] fou nomenat cèsar i se li va donar el comandament de la Gàl·lia, on la revolta de [[Silvà (usurpador)|Silvà]], que s'havia proclamat emperador, havia alterat l'ordre. Silvà fou mort per [[Ursicí]] a l'[[església de Sant Severí]] a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] el [[setembre]] del [[355]].
 
[[Fitxer:Missorium Kerch.jpg|thumb|Representació de '''Constanci II'''. ]]
El [[357]] Constanci va visitar Roma on va celebrar un triomf i va fer erigir un [[obelisc]] que fou portat del [[temple del Sol]] a [[Heliòpolis (antic Egipte)|Heliòpolis]] i posat al [[Circ Màxim]] (després el papa [[Sixte V]] el va traslladar a la porta de l'església de [[Sant Joan del Laterà]] i és avui conegut com l''''obelisc lateranense''').