Constitució Espanyola de 1812: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Const. Cádiz.JPG|thumb|dreta|thumb|Exemplar de la Constitució de Càdiz de 1812]]

La '''Constitució de 1812''' o '''Constitució de Cadis''' (oficialment: '''Constitució política de la Monarquia espanyola''') fou la norma fonamental de la [[Monarquia Absoluta Borbònica|Monarquia espanyola]] redactada per les [[Corts de Cadis]] el [[1812]], reunides a [[Cadis]], sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "''La Pepa''", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la [[sobirania]] en la Nació (no ja en el rei), la [[monarquia constitucional]], la [[separació de poders]],<ref>ALVARADO, Javier, «Monarquía mixta, cuerpos intermedios, separación de poderes: para una teoría sobre los orígenes triestamentales de la moderación del poder», en id., ''De la ideología trifuncional a la separación de poderes'', Madrid, UNED, Aula abierta 74, 1993.</ref><ref>MARCUELLO BENEDICTO, Juan Ignacio, «División de poderes y proceso legislativo en el sistema constitucional de 1812», ''Revista de Estudios Políticos'', nº 93, 1996, págs. 219 a 231.</ref> la limitació dels del rei, el [[Sufragi masculí|sufragi universal masculí]] [[sufragi indirecte|indirecte]], la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres. El text establia que la religió de la nació espanyola és la catòlica i prohibia de manera expressa l'exercici de qualsevol altra,<ref>L'article 12 diu: "“La religión de la Nación española es y será perpetuamente la católica, apostólica, romana, única verdadera. La Nación la protege por leyes sabias y justas y prohíbe el ejercicio de cualquier otra”. Sobre aquest aspecte veure [http://www.acoes.es/congresoX/documentos/ComMesa2AbrahamBarrero.pdf A. Barrero Ortega, "El constituyente profeta"], [http://www.acoes.es/congresoX/m2_com.html comunicación] al [http://www.acoes.es/congresoX/index.html X Congreso de la Asociación de Constitucionalistas de España, Cádiz, gener de 2012]. Aquest article és una de les majors mostres d'intolerància de tot el text.</ref> i el rei ho continuava essent "''por la gracia de Dios y la Constitución''".<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Hist_Normas/ConstEsp1812_1978/Const1812 "Constitución de 1812", en "Constituciones Españolas 1812-1978", Congreso de los Diputados].</ref> De la mateixa manera, aquest text constitucional no va reconèixer cap dret per a les dones, ni tan sols el de ciutadania<ref>Sobre aquests aspectes veure, per exemple, [http://hc.rediris.es/09/articulos/pdf/10.pdf I. Castells Oliván y E. Fernández García, “Las mujeres y el primer constitucionalismo español (1810-1823)”], a ''Historia Constitucional'' (revista electrónica), n. 9, 2008 (amb bibliografia abundant a la nota 1), o [http://www.acoes.es/congresoX/documentos/ComMesa2CatalinaRuizRico.pdf C. Ruiz-Rico Ruiz, “La Constitución de 1812 desde una perspectiva de género”], [http://www.acoes.es/congresoX/m2_com.html comunicación] al [http://www.acoes.es/congresoX/index.html X Congreso de la Asociación de Constitucionalistas de España, Cádiz, gener de 2012].</ref> La pròpia paraula "dona" apareix escrita una sola vegada, dins una cita accessòria de l'article 22.

 

Les pressions dels diputats catalans, que uniren les seves forces amb els diputats aragonesos, valencians, mallorquins per reclamar els furs abolits per Felip V el [[1714]], conjuntament amb els navarresos que aspiraven a defensar els seus furs vigents, provocaren la irritació del diputat extremeny [[Diego Muñoz Torrero]] que cridà:<ref>[http://www.todobierzo.com/debates-bercianos-en-cortes-de-cadiz/ DEBATES BERCIANOS EN CORTES DE CÁDIZ]</ref>{{cita|''estamos hablando como si la Nación Española no fuese una, sino que tuviera Reinos y Estados diferentes. Es menester que nos hagamos cargo que todas estas decisiones de provincias, deben desaparecer, y que en la Constitución actual deben refundirse todas las leyes fundamentales de las demás provincias de la monarquía. La comisión se ha propuesto igualarlas a todas, pero para esto, lejos de rebasar los Fueros, por ejemplo, de los navarros y aragoneses, ha elevado a ellos a los andaluces, castellanos, etc., igualándoles de esta manera a todos juntos para formar una sola familia con las miasmas leyes y gobierno. Si aquí viniera un extranjero que no nos conociera, diría que aquí había seis o siete naciones [..] Y quiero que nos acordemos que formamos Una sola Nación, y no un agregado de varias naciones.''}}

 

Els diputats catalans que varen participar en les Corts de Cadis foren majoritàriament, o bé, defensors d'idees [[conservadores]], o bé directament [[reaccionàries]] i [[tradicionalistes]]. Els més significats van ser Felip Aner d'Esteve, Jaume Creus, Joan del Valle, Ramon Utgés i Francesc Papiol, i els que tingueren un paper destacat sobremanera foren Antoni de Capmany i [[Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols]] (1742–1832); Llàtzer de Dou era catedràtic de dret civil català a Cervera, jurista, polític i economista; la seva intervenció a les Corts va ser clau per evitar l'abolició del dret civil català diferenciat del general espanyol, i també va mantenir posicions reaccionàries en temes com la llibertat de premsa, manifestant-se obertament contrari a la dissolució de la [[Inquisició]].