Harun ar-Raixid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]])
Línia 40:
* Diverses revoltes locals al [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] on successius governadors no aconseguien la completa pau; només Abu al-Abbas al-Fazl ibn Sulayman al-Tusi (782-783) i [[al-Fadl ibn Yahya]] al-Barmaki (793-795) havien gaudit de pau i estabilitzat la situació, però amb [[Ali ibn Isa ibn Mahan]] (796-806), es van executar a diversos notables a petició del poble, i es van cobrar taxes molt altes al camp, cosa que li va permetre enviar valuosos regals al califa i mantenir-se al poder. Aquestes actuacions van causar alguna revolta, la principal la de Abu l-Khasib Wuhayb ibn Abd Allah a Nasa ([[801]]) i la de [[Rafi ibn al-Layth]] ibn Nasr ibn Sayyar a [[Samarcanda]] ([[806]]). Aquesta darrera va obligar al cessament del governador Ali ibn Isa, però tot i així va agafar gran volada el [[807]]/[[808]]; Harun al-Rashid en persona, acompanyat dels seus dos fills al-Mamun i Salih va marxar contra el rebel amb un exèrcit iraquià, però es va haver d'aturar a [[Tus]] a causa de la seva mala salut que durant el viatge va empitjorar (novembre del [[808]]). La revolta fou sufocada pel governador militar [[Harthama ibn Ayan]].
 
En matèria militar exterior, va crear el territori dels [[Awasim]] amb centre a [[Manbidj]] ([[786]]) i el [[787]] aprofitant conflictes interns a Bizanci va ocupar la fortalesa d'al Safsaf, mentre un cos expedicionari àrab arribava fins a [[Ankara ]]. L'emperadriu [[Irene de Bizanci]] (Ughusta pels musulmans del seu títol d'Augusta) que va governar de fet l'imperi ([[797]] - [[802]]) va demanar la pau, i de moment el califa va refusar però després va acceptar davant l'amenaça dels khàzars. Però el 802 quan va pujar al tron l'emperador Nicèfor I la guerra es va reprendre i el [[803]] Harun en persona va dirigir l'exèrcit àrab i altre cop ho va fer el [[806]]. En aquesta segona va tenir força èxit i va conquerir [[Heraclea-Cybistra]] i [[Tiana]]. Nicèfor, amenaçat pels búlgar, va acceptar un tractat de pau desavantatjós i va haver de pagar una capitació per a si mateix i el seu fill. El 805 va fer una incursió naval a Xipre i el 807 una a Rodes. Contra els khàzars va haver de fer front a diverses incursions.
 
És ben conegut el intercanvi d'ambaixades amb [[Carlemany]]. Segons les fonts carolíngies,{{text imprecís|data=abril de 2013}} l'emperador occidental va rebre els drets de protecció dels cristians de [[Jerusalem]] però això no està confirmat a les fonts àrabs i sembla bastant improbable.