Justo José de Urquiza: diferència entre les revisions

A partir d'aquell moment, es va dedicar per complet als assumptes militars, actuant en les guerres civils, característiques de la seva època. Va lluitar a les batalles de Vences, Pago Largo i Sauce, ascendint al grau de coronel. Va participar com a polític a la Legislatura de Entre Ríos i se'l va nomenar governador l'any [[1841]]. Políticament va ser federal, per la seva adhesió al govern de [[Juan Manuel de Rosas]], però el 1r de maig de 1851 es va pronunciar en contra del governant porteny, iniciant una campanya militar per tal de derrocar-lo, amb la cooperació del [[Brasil]] i de l'[[Uruguai]] (vegeu [[Guerra Gran (Uruguai)|Guerra Gran]]), accions que han despertat controvèrsies.

 

 

Al maig de [[1852]], Justo José de Urquiza es va reunir amb els governadors de l'interior a la ciutat de Sant Nicolau i el 1r de maig de [[1853]] va convocar un Congrés General, el qual va dictar una Constitució Nacional. Poc més tard, fou elegit president el 20 de febrer de [[1854]], càrrec que va exercir fins al 1860. Durant la seva presidència destaquen els treballs realitzats sobre el transport i la immigració, els estudis i primeres contractacions de personal per la construcció del primer ferrocarril [[Rosario (Argentina)|Rosario]]-[[Córdoba (Argentina)|Córdoba]], amb el pensament en el transandí, van quedar establerts, com també noves línies de carruatges i diligencies, exploració de rius, sorgiment de les primeres colònies agrícoles amb immigrants estrangers, precursors de l'agricultura com una de les riqueses principals. A més, va deixar el país unificat mitjançant el pacte de San José de Flores, quedava reincorporada la [[província de Buenos Aires]] a la resta del país.