Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
Línia 164:
Una entitat era considerada com un ''Reichsstand'' (estat imperial) si, conforme a les lleis feudals, no tenia més autoritat per sobre que la de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Entre els esmentats estats es comptaven:
 
* Territoris governats per un príncep o duc, i en alguns casos reis. (Als governadors del Sacre Imperi, amb l'excepció de la corona de [[Bohèmia]], no se'ls permetia, en un primer moment, ser reis de territoris dins de l'imperi, però alguns van governar regnes fora del mateixd'aquest, com va ocórrer durant el segle XVIII, amb el regne de la [[Gran Bretanya]], el rei del qual era també [[Príncep elector]] de [[Hannover]].)
* Territoris eclesiàstics dirigits per un bisbe o [[príncep-bisbe]]. En el primer cas, el territori era amb freqüència idèntic al de la diòcesi, recaient en el bisbe tant els poders mundans com els clergues. Un exemple, entre molts d'altres, podria ser el de [[Osnabrück]]. Per la seva part, un príncep-bisbe de notable importància al Sacre Imperi va ser el bisbe de [[Magúncia]], la [[seu episcopal]] del qual es trobava en la [[catedral]] d'aquesta ciutat.