Mephisto (pel·lícula): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]])
Línia 42:
Höfgen s'acaba casant amb Barbara Bruckner, filla d'una família benestant, i perd d'aquesta manera a la seva antiga parella, a qui no obstant no perd de vista. El matrimoni abandona Hamburg quan a Höfgen li sorgeix una bona oportunitat de treball a un teatre de [[Berlín]], ciutat on comença la carrera ascendent de l'actor. Quan la seva muller li proposa abandonar el país -arran de l'arribada al poder d'[[Adolf Hitler]]- Höfgen s'hi nega al·legant les dificultats que ell com a actor tindria a l'estranger, a causa de la llengua. Apareix aquí per primer cop la qüestió moral en torn de la qual gira la pel·lícla: la confrontació de la carrera artística de l'actor amb el nou règim [[nacionalsocialista]]; la independència de l'art respecte a la política.
 
L'[[incendi del Reichstag]] sorprèn Höfgen a [[Budapest]], qui es qüestiona el seu retorn a la pàtria, convençut que el seu passat comunista el portarà a la perdició. Això no obstant, el seu dubte s'esvaeix quan la carta d'una amiga li assegura que a l'[[Alemanya]] feixista li espera un gran futur. Efectivament, el paper de ''Mephisto'' al [[Faust (Goethe) |Faust]] de [[Johann Wolfgang von Goethe ]] és el trampolí que llança Höfgen a la fama i es passa a relacionar així amb la cúpula del [[Partit Nazi]], tot esdevenint un intocable del règim. El preu que l'actor paga pel seu èxit artístic és la renúncia als seus ideals i fins i tot a la seva pròpia muller, que és expulsada del país a causa del color de la seva pell.
 
Höfgen és ascendit al càrrec d'intendent del Teatre Nacional, oferta que accepta malgrat la imperant manca absoluta de llibertat artística, la qual és controlada pel Partit Nazi. En aprofitar el seu càrrec per dirigir-se al president del govern de [[Prússia]], per tal de demanar explicacions sobre l'assassinat de Hans Miklas -un vell amic seu crític amb el règim nazi -, Höfgen és tractat a puntades de peu i en un to menyspreable el ministre li recorda que ell "només és un actor". Així mateix, a [[París]], Höfgen constata que tots els seus amics li han girat l'esquena, fins i tot la seva antiga parella. Per postres, el president del govern de Prússia l'adverteix de no immiscir-se en afers polític si no vol acabar "esclafat com un mosquit". Höfgen és conscient aleshores de la contradicció entre l'alt càrrec que ostenta per una banda i el seu poder real per l'altra, que és precisament equiparable al d'un mosquit.