Lluïsa Casagemas i Coll: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 5:
| data_naix = Barcelona, 14 de desembre de 1873
| lloc_naix =
| data_mort = ?1942?
| lloc_mort =
| altres_noms =
| conegut_per =
| coneguda_per = Compositora, violinista i Violinistapianista
| ocupació =
}}
 
'''Lluïsa Casagemas i Coll''' (Barcelona, 1873 - c.1942) fou una compositora catalana delsdel seglesfinal XIX i meitatdel segle XXXIX, una de les primeres dones compositores d'òpera a Catalunya.<ref name="CruzZecchi2004">{{ref-llibre|cognom1=Cruz|nom1=Jacqueline|cognom2=Zecchi|nom2=Barbara |títol=La mujer en la España actual: evolución o involución?|url=http://books.google.com/books?id=-4DLBEsDVfkC&pg=PA397|consulta= 21 maig 2014|data= 1 gener 2004|editorial=Icaria Editorial|lloc=Barcelona|isbn=978-84-7426-705-1|pàgina=397}}</ref>
 
== Biografia ==
Estudià composició amb [[Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach]], cant amb [[Giovanna Bardelli]] i violí amb [[Agustí Torelló i Ros|Agustí Torelló]] a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys va compondre l'òpera ''Schiava et Regina'' amb llibret de [[Josep Barret]], que s'havia d'estrenar el novembre de [[1893]] al [[Gran Teatre del Liceu]] de Barcelona, un fet completament excepcional en l'època.<ref name="CruzZecchi2004"></ref> Tanmateix, l'atemptat anarquista del [[7 de novembre]] d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai. Es tractava d'una òpera en tres actes amb llibret de Joan Barret, i havia estat premiada a l'[[Exposició Universal]] de Chicago del 1892; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] va fer estrenar-ne algunes parts al [[Palacio Real de Madrid]] el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al [[Conservatori del Lice]] en 1896.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1896/05/20/pagina-3/33409928/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref>.
Deixà la partitura per a veu i piano d’una altra òpera, ''I briganti'', segons el llibret d'[[Andrea Maffei]] basat en ''Els bandits'' de [[Friedrich Schiller]], que ja havien fet servir [[Saverio Mercadante]] i [[Giuseppe Verdi]].
 
Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra ''Crepúsculo'' al [[Teatre Líric (Barcelona)]], i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobre tot peces breus per a piano i per a la veu. [[Felip Pedrell]], en el ''Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos'' parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluisa Casagemas. Una d'elles, ''La bergeronnette'' és l'opus 230.
 
Escrigué sobre tot peces breus per a piano i per a la veu. [[Felip Pedrell]], en el ''Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos'' parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluisa Casagemas. Una d'elles, ''La bergeronnette'' és l'opus 230.
 
Deixà la partitura per a veu i piano d’una altra òpera, ''I briganti'', segons el llibret d'[[Andrea Maffei]] basat en ''Els bandits'' de [[Friedrich Schiller]], que ja havien fet servir [[Saverio Mercadante]] i [[Giuseppe Verdi]].
 
Tota la seva obra és anterior al seu casament, quan tenia 21 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc --noblemembre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme--, desapareix de la vida pública i no se sap res més de la seva vida, ni tan sols el lloc o data exacta de la seva mort. Va quedar vídua el febrer de [[1924]]; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista en [[1927]] a Barcelona.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1896/05/20/pagina-26/33242121/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref><ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1911/10/12/pagina-7/33243274/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref> Les úniques referències que es troben a la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència es troba a [[1936]]; no se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar en Barcelona en la immediata postguerra.
 
Fou germana del pintor [[Carles Casagemas i Coll]]