Lluïsa Casagemas i Coll: diferència entre les revisions

| data_mort = ?1942?

| coneguda_per = Compositora, violinista i Violinistapianista

'''Lluïsa Casagemas i Coll''' (Barcelona, 1873 - c.1942) fou una compositora catalana delsdel seglesfinal XIX i meitatdel segle XXXIX, una de les primeres dones compositores d'òpera a Catalunya.<ref name="CruzZecchi2004">{{ref-llibre|cognom1=Cruz|nom1=Jacqueline|cognom2=Zecchi|nom2=Barbara |títol=La mujer en la España actual: evolución o involución?|url=http://books.google.com/books?id=-4DLBEsDVfkC&pg=PA397|consulta= 21 maig 2014|data= 1 gener 2004|editorial=Icaria Editorial|lloc=Barcelona|isbn=978-84-7426-705-1|pàgina=397}}</ref>

Estudià composició amb [[Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach]], cant amb [[Giovanna Bardelli]] i violí amb [[Agustí Torelló i Ros|Agustí Torelló]] a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys va compondre l'òpera ''Schiava et Regina'' amb llibret de [[Josep Barret]], que s'havia d'estrenar el novembre de [[1893]] al [[Gran Teatre del Liceu]] de Barcelona, un fet completament excepcional en l'època.<ref name="CruzZecchi2004"></ref> Tanmateix, l'atemptat anarquista del [[7 de novembre]] d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai. Es tractava d'una òpera en tres actes amb llibret de Joan Barret, i havia estat premiada a l'[[Exposició Universal]] de Chicago del 1892; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] va fer estrenar-ne algunes parts al [[Palacio Real de Madrid]] el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al [[Conservatori del Lice]] en 1896.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1896/05/20/pagina-3/33409928/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref>.

Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra ''Crepúsculo'' al [[Teatre Líric (Barcelona)]], i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobre tot peces breus per a piano i per a la veu. [[Felip Pedrell]], en el ''Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos'' parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluisa Casagemas. Una d'elles, ''La bergeronnette'' és l'opus 230.

Tota la seva obra és anterior al seu casament, quan tenia 21 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc --noblemembre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme--, desapareix de la vida pública i no se sap res més de la seva vida, ni tan sols el lloc o data exacta de la seva mort. Va quedar vídua el febrer de [[1924]]; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista en [[1927]] a Barcelona.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1896/05/20/pagina-26/33242121/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref><ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1911/10/12/pagina-7/33243274/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref> Les úniques referències que es troben a la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència es troba a [[1936]]; no se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar en Barcelona en la immediata postguerra.