República de la Xina (1912–1949): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]])
Línia 177:
=== Dècada de Nanking ===
{{AP|guerra civil xinesa}}
[[Fitxer:Sino-german cooperation.png|thumb|220px|Amb ajuda d'Alemanya, la indústria xinesa i el seu exèrcit milloraren just abans de la guerra contra el Japó ]]
 
Després de la mort de Sun el març de 1925, [[Chiang Kai-shek]] esdevingué al líder del KMT. El 1926, Chiang encapçalava l'[[Expedició del Nord]] a través de la Xina amb la intenció de derrotar els senyors de la guerra i unificar el país. Chiang rebia l'ajuda de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] i els [[Partit Comunista Xinès|comunistes xinesos]]; tanmateix, aviat acomiadà els seus assessors soviètics. Estava convençut, no sense motiu, que volguessin apoderar-se del KMT (coneguts com els nacionalistes) i prendre'n el control.<ref>{{Harvnb|Fenby|2009}}</ref> Chiang decidí atacar primer i purgar els comunistes, matant milers d'ells a la [[massacre de Xangai de 1927]]. Alhora, altres conflictes violents ocorrien a la Xina; al sud, on els comunistes eren en superiors en nombre, els seguidors nacionalistes eren massacrats. Aquests esdeveniments finalment conduïen a la [[guerra civil xinesa]] entre nacionalistes i comunistes. Chiang Kai-shek empenyé els comunistes a l'interior i procurava destruir-los, i establí un govern amb la capital a [[Nanquín]] el 1927.<ref name="capital-nanking">{{ref-web|url=http://dict.revised.moe.edu.tw/cgi-bin/newDict/dict.sh?cond=%ABn%A8%CA%A5%AB&pieceLen=50&fld=1&cat=&serial=1&recNo=0&op=&imgFont=1|títol= 南京市|editor=Ministry of Education, ROC|obra= 重編囯語辭典修訂本|citació=民國十六年,國民政府宣言定為首都,今以臺北市為我國中央政府所在地。(In the 16th Year of the Republic of China [1927], the National Government established [Nanking] as the capital. At present, Taipei is the seat of the central government.)}}</ref>
Línia 198:
Els japonesos començaren a empènyer des del sud de la [[Gran Muralla Xinesa]] cap al nord i les províncies costaneres. La fúria xinesa contra el Japó era previsible, però la ràbia també es dirigí contra Chiang i el govern de Nanking, que a l'època estava més preocupat amb les campanyes d'exterminació anticomunistes que a resistir als invasors japonesos. La importància d'una "unió interna prèvia a l'amenaça externa" fou duta enèrgicament el desembre de 1936, quan [[Chiang Kai-shek]], en un esdeveniment conegut com l'[[Incident de Xi'an]], era segrestat per [[Zhang Xueliang]] i era forçat a aliar-se amb els comunistes contra el japonesos al segon front d'unitat Kuomintang-CCP contra el Japó.
 
[[Fitxer:Chiangs and Stilwell.jpg|thumb|250px|El generalíssim [[Chiang Kai-shek]] i [[Soong May-ling]] amb el general [[Joseph Stilwell]] a Birmània (1942) ]]
 
La resistència xinesa s'enrigidia després del 7 de juliol de 1937, quan ocorria un xoc entre tropes xineses i japoneses més enllà de Beijing (llavors anomenat [[Pequín|Beiping)]] prop del [[Pont de Marco Polo]]. Aquesta escaramussa dugué iniciar la guerra, encara que no declarada, entre la Xina i el Japó. [[Xangai]] queia després d'una batalla de tres mesos durant la qual el Japó patí extenses víctimes, tant en el seu exèrcit i com en l'armada. La capital de [[Nanquín]] queia el desembre de 1937. Això fou seguit per una orgia de massius assassinats i violacions conegudes com la [[Massacre de Nanquín]]. La capital nacional fou traslladada breument a [[Wuhan]], després traslladada amb una retirada d'èpica a [[Txungking]], la seu del govern fins a 1945. El 1940 el règim col·laboracionista de [[Wang Jingwei]] s'establia amb la seva capital a Nanquín, proclamant-se la "República" legítima "de la Xina" en oposició al govern de Chiang Kai-shek, encara que les seves reclamacions es dificultaven significativament a causa de la seva natura mentre un [[govern titella|estat titella]] japonès controlava petites porcions de territori, junt amb la seva subsegüent derrota al final de la guerra.
Línia 204:
=== Postguerra mundial i presa de Taiwan ===
{{Principal|Segona Guerra Sinojaponesa}}
[[Fitxer:Mao and Chiang1945.jpg|333px|thumb|[[Chiang Kai-shek]] (centre) i [[Mao Zedong]] (dreta) amb el diplomàtic estatunidenc [[Patrick J. Hurley]] (a l'esquerra) el 1945 ]]
Durant Segona Guerra Mundial els Estats Units emergien com un actor essencial en els afers xinesos. Com a aliat s'embarcava a les darreries del 1941 en un programa d'ajut militar i financer massiu al [[Govern Nacionalista]] durament pressionat. El gener de 1943 els Estats Units i el Regne Unit introduïren la manera de revisar els seus tractats amb la Xina, finalitzant un segle de relacions diplomàtiques desiguals. En pocs mesos se signava un nou acord entre els Estats Units i la República de Xina per tal de deixar tropes americanes a Xina per a l'esforç de guerra comú contra el Japó. El desembre de 1943 derogaren les Actes d'exclusió xinesos dels anys 1880 així com les subsegüents lleis promulgades pel [[Congrés dels Estats Units]] per tal de restringir la immigració xinesa als Estats Units.
 
Línia 211:
A través de la influència mediadora dels Estats Units s'arranjà una [[treva]] el gener de 1946, però les batalles entre el Kuomintang i els comunistes aviat es reprengueren. L'opinió pública de la incompetència administrativa del govern República de la Xina s'intensificava i era incitada pels comunistes en la protesta d'estudiants a escala nacional del 1947 contra el mal maneig d'una acusació de violació a principis d'any i una altra protesta nacional contra reformes monetàries més tard aquell any. Adonant-se que intervenció armada americana a petita o gran escala no podria aturar l'arribada de la guerra civil, els Estats Units retiraren la missió americana, encapçalada pel general [[George Marshall|George C. Marshall]], a principis del 1947. La [[guerra civil xinesa]] s'estenia; les batalles es desencadenaven no solament pel territoris sinó també per a la fidelitat de sectors descontents de la població. Els Estats Units ajudaven els nacionalistes amb préstecs econòmics massius i armes però cap suport de combat.
 
[[Fitxer:Movement KMTretreat.svg|thumb|300px|La retirada dels nacionalistes a Taipei: Després que els nacionalistes perdessin [[Nanquín]] (Nanking) després passaven a [[Guangzhou]] (Canton), llavors a [[Txungking]] (Chungking), [[Txengdu]] (Chengtu) i [[Xichang]] (Sichang) abans d'arribar a [[Taipei]]. ]]
 
Tardanament, el govern de la República de la Xina procurava guanyar el suport popular a través de reformes internes. L'esforç era en va, tanmateix, a causa de la rampant [[corrupció]] del govern i el caos polític i econòmic que l'acompanyava. A finals del 1948 la posició del Kuomintang estava desolada. Les tropes del Kuomintang, desmoralitzades i indisciplinades, demostraven que no ser cap adversari per al motivat i disciplinat [[Exèrcit Popular d'Alliberament]] comunista, aviat conegut com l'Exèrcit Roig. Els comunistes s'establien bé al nord i al nord-est.