Revisió del 06:08, 24 oct 2014 modifica Kippelboy (discussió \| contribucions) Autopatrullats 124.305 edits carta arqueològica ← Edició anterior		Revisió del 09:35, 26 oct 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: que dona al > que dóna al Edició següent →
Línia 88: * '''1958''': La intervenció afectà la torre semicircular que es localitza a l’esquerra de la porta de la Plaça Nova i que formava part de la casa de l’Ardiaca i consistí en el buidatge de la part superior de la secció massissa de la torre. Es va arribar fins a un nivell de 3,60 m. per sota de la clau de l’arc de l’aqüeducte, posat parcialment al descobert en campanyes anteriors (1954), però interpretat com a tal en aquesta campanya. A l’exterior es van documentar part dels dos aqüeductes que portaven aigua a la ciutat. El primer, amb una amplada d’1’65 m. i bastit amb aparell petit que es situava sota la fornícula amb la imatge de Sant Roc, i el segon, a 45 cm. del primer, que presentava una amplada de 1,80 m. amb la mateixa factura. Aquest segon pilar, ubicat a l’angle esquerra de la torre, va ser objecte d’una restauració dirigida per [[Adolf Florensa]] (1958). D’aquest segon aqüeducte, amb unes mesures de 4,50 m d’alçada, també s’havia conservat un dels arcs format per dovelles no molt grans, per sota de les quals es localitzava dotze fileres de carreus de gran tamany típic de la muralla. Sobre l’arc hi havia la canal (specus) emmarcada per dos murs d’aparell petit.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona\|1604}}</ref> * '''1993''': L’àrea d’actuació arqueològica dins de l’edifici es va limitar a la zona contigua a la façana que ~~dona~~dóna al Pla de la Seu, la que correspon al carrer de santa Llúcia i la pertanyent a la paret mitgera de la Casa del Degà amb la casa de l’Ardiaca. Es tractava de les àrees que corresponien a les dependències de l’habitacle del conserge, vestíbul d’entrada i dipòsit de l’arxiu. En concret es va portar a terme el control arqueològic de 15 cales per tal d’efectuar unes sabates de formigó armat. Aquestes es van situar a tocar de les façanes o parets mitgeres. Els resultats arqueològics es van poder ubicar cronològicament entre el segle II i principis del segle VI dC. En general, es tractava d’una successió d’estrats de deposició. No obstant es va poder documentar dos paviments sobreposats a les cales M i Ñ i un mur localitzat a les cales del vestíbul d’entrada a la Casa del Degà pel carrer de Santa Llúcia. Els paviments es van identificar com pavimentació de carrer del segle II dC., mentre que el mur es va interpretar com a part de la fonamentació d’una façana d’una insulae de cases de la colònia. Per últim, es va documentar un pou a prop de la façana d’aquest mur que va quedar amortitzat durant la segona meitat del segle V-principis del segle VI segons el material recuperat.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona\|534}}</ref> * '''1998''': Aquesta actuació arqueològica va consistir en l’obertura d’una cala a l’interior de la torre romana 1, en una part de l’edifici de l’Arxiu Històric de la Ciutat. Aquesta cala tenia un diàmetre de 0,50 m. i una fondària de 0,60 m. L’obertura es va situar a 1,5 m. de l’accés d’entrada a la torre i a 0,40 m. de la línia de muralla altimperial que es conserva en aquest sector. Els resultats van ser negatius pel que fa referència a noves restes arqueològiques. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament per la zona concreta de l’actuació.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona\|597}}</ref>

Casa de l'Ardiaca: diferència entre les revisions