|
El mot prové del [[llatí]] ''parochia'', utilitzat per les primeres comunitats cristianes per designar el territori d'una ciutat [[bisbe|episcopal]]. Al [[segle V]], ja tenia un sentit semblant a l'actual, designava als territoris i comunitats existents al voltant d'una seu episcopal.
==A l'Església Catòlica==
==as`spñ lkttttttttttttttt5r 6fwfewewewewfrsoplapollasfjhgvuyu ==
A l'[[Església Catòlica]] la parròquia<ref>J.A. Estrada Article "Parròquia" al "Diccionari básico de pastoral" Editorial Verbo Divino Estella 1988 pàg.335 i 336,</ref>és la comunitat de fidels catòlics, pertanyent a una Església particular (generalment a una [[diòcesi]]) que està sota l'adreça espiritual d'un [[sacerdot]], que es designa com [[rector]], nomenat pel [[bisbe]] diocesà. Des de la perspectiva jurídica la parròquia i el [[Rector (religió)|rector]]<ref>[http://www.iuscanonicum.org/index.php/organizacion-eclesiastica/las-iglesias-particulares/192-el-parroco-en-el-derecho-canonico.html José Maria Reyes Vizcaino "El pàrroco en el derecho canónico"]</ref> es regeix pel [[Dret Canònic]].
De forma semblant a la resta d'esglésies cristianes generalment les parròquies catòliques es defineixen per un territori. És a dir, pertanyen a la parròquia tots els fidels que habitin dins dels límits territorials de la parròquia. Tot i que és possible establir parròquies personals en funció del ritu, llengua o nacionalitat dels fidels d'un territori "o fins i tot per una altra determinada raó". Així el cànon 813 del Dret Canònic permet l'erecció d'una parròquia per a estudiants universitaris i algunes diòcesis han erigit parròquies per a persones sordes.<ref>[http://www.iuscanonicum.org/index.php/organizacion-eclesiastica/las-iglesias-particulares/184-naturaleza-de-la-parroquia-en-el-derecho Pedro María Reyes Vizcaino "Naturaleza de la parròquia en el derecho canònico"]</ref>
El cànon 374 estableix que les parròquies properes poden agrupar-se entre si, per formar, per exemple, [[arxiprestat]]s.
Aquestes comunitats estan cridades pel [[baptisme]] a viure plenament la [[fe]] amb l'[[Eucaristia]] com el seu centre.
Originàriament les parròquies es van crear per l'[[Església Catòlica]] i estaven formades per un petit territori (diversos [[Poble (localitat)|poble]]s o [[llogaret]]s) que s'assignaven a un capellà.
El [[prevere]] o [[capellà]] com [[Rector (religió)|rector]] o [[Vicari (eclesiàstic)|vicari]]) s'encarregava d'oficiar [[missa]]/es, [[funeral]]s, [[baptisme]]s, [[matrimoni]]s, confessions, confirmacions principalment als quals estan en perill de mort, la unció de malalts i tots els sagraments a excepció de l'ordre sacerdotal; a més d'oferir consol als habitants i feligresos de la mateixa, també estenia els seus serveis als diferents temples i capelles dels pobles que formaven la parròquia. La funció del [[Rector (religió)|rector]] va arribar a ser molt important, actuant com a conseller per a les famílies, de mediador en els conflictes, i fins i tot exercint funcions de jutge de pau i de notari.
==Referències==
<references />
==Bibliografia==
* ''Diccionario básico de pastoral'' Editorial Verbo Divino Estella (Navarra)) 1988.
| 