Jacques Lacan: diferència entre les revisions

Mesos abans de la defensa de la seva tesi, inicia una psicoanàlisi de la mà de [[Rudolph Loewenstein]].<ref>Fragment que el seu psicoanalista envià per carta a Marie Bonaparte de Jacques Lacan : "Ce que vous me dites de Lacan est navrant. Il a toujours présenté pour moi une source de conflit, d'une part son manque de qualités de caractère, d'autre part, sa valeur intellectuelle que j'estime hautement, non sans désaccord violent, cependant le malheur est que quoi que nous soyons convenus qu'il continuerait son analyse après son élection, il n'est pas revenu. On ne triche pas sur un point aussi important impunément (ceci entre nous). J'espère bien que ses poulains analysés à la va-vite, c'est-à-dire pas analysés du tout, ne seront pas admis (...)." Carta del 22.02.1953</ref> És nomenat membre agregat de la [[Societat psicoanalítica de París]] [[Société psychanalytique de Paris|(Société psychanalytique de Paris)]]. N'esdevindrà membre titular l'any 1938 amb el suport de Loewenstein, posant una condició: Lacan ha de continuar el seu psicoanàlisi amb ell. Però just després de rebre el grau de titular, Lacan interromp la seva anàlisi. Serà també durant els anys 1930 quan participa en el famós seminari d'[[Alexandre Kojève]] sobre [[Hegel]]. Aquest seminari, un lloc de trobada entre personatges influents del món intel·lectual de la [[França]] de mitjan segle XX, com [[Raymond Aron]], [[Raymond Queneau]], [[Jean Hyppolite]], [[Maurice Merleau-Ponty]], [[Georges Bataille]], etc., fou un seminari de formació intel·lectual molt important per a Lacan,<ref>« Et les personnes de Kojève, pas Lévi-Strauss, Kojève, Jakobson et Koyré, ont été, en ce sens, pour lui, des enseignants. Ils l'ont fait. » Wladimir Granoff, in Collectif, Quartier Lacan, Témoignages sur Jacques Lacan, L'Espace Analytique, Denoël, 2001, 67 p. (ISBN 2207252531).</ref> el qual prendrà de [[Alexandre Kojève|Kojève]] una gran quantiat de conceptes al voltant del desig humà, com 'desig de desig' o la dimensió del reconeixement, primordial tant per Lacan com per [[Alexandre Kojève|Kojève]].

 

 

Durant l'ocupació nazi de París, Lacan suspèn qualsevol ensenyament, però manté la seva activitat com a psicoanalista privat. No serà fins després de la guerra que el moviment psicoanalític francès, mal vist pel nazisme, començarà a desenvolupar-se socialment i intel·lectualment. El gran conflicte mundial ha desencadenat grans canvis i problemàtiques. Des dels moviments com els que planteja el lingüista [[Édouard Pichon]], teòric d'un inconscient nacional que depèn de la llengua, passant per un background psicològic de les experiències més recents del subjecte.