Blntla: diferència entre les revisions

El topònim Blntla apareix en les tres principals versions del pacte de Teodomir, la d'[[Al-Udri]], la d'[[Al-Dabbi]] i la d'[[Al-Himyari]], que citen les set principals ciutats del [[Cora de Todmir|regne]] en aquella època. Totes tres versions són còpies d'un original que es va perdre, i en donen set ciutats. Quatre d'elles (''Ūriūla'', ''Laqant'', ''Lūrqa'' yi ''Blnta'') apareixen en els tres, i unes altres cinc (''Iyyih'', ''Mūla'', ''Ilŝ'', ''Bqsra'' yi ''Bilāna'') només en alguns. Estes són les ciutats del pacte:<ref name = soler/>

Encara que no hi ha troballes arqueològiques que facen pensar que va haver una ciutat en l'àrea de Villena en època [[Imperi romà|romana]] o [[visigoda]], són diversos els autors que l'han identificada amb ''Blntla'', ja que l'altra opció possible, València, queda molt lluny de la zona que s'atribuïx al regne de Teodomir. No suposa cap impediment que Villena s'escriga amb ''v'', ja que el topònim original va ser ''Bilyāna'', que evolucionà a ''Billena'', i la grafia de la qual va ser atreta pel mot "villa". Gaspar Remiro justifica la relació suposant una lectura roïna de بلنتلة (''Blntla'') per بليانة (''Bilyāna'', nom àrab de Villena a partir del segle XI), ja que no era infreqüent que en àrab es cometeren errors alen copiar els signes diacrítics de mots poc comuns.<ref name = soler35>{{citar web |url= http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/soler/01394953155915639191802/023057_043.pdf |títol=Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII|consulta=19 de octubre 2009 |cognom= SOLER GARCÍA|nom= José María|enllaçautor= José María Soler|data= 2006|format= pdf|editor= Fundación Municipal José María Soler|editorial= Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|lloc= Villena|página= 35|llengua= castellà}}</ref>

Alguns autors, suposant una asimilacióassimilació distinta per al topònim ''Blntla'', han identificat Villena amb ''Bilāna'', l'altra ciutat no identificada del pacte, que només apareix en la versió d'al-Himyari, del segle XIV. Domene Verdú explica el fet suposant que, al no existir ja [[Begastri]] en eixa època, es va substituir per Villena, ciutat que sí que era important durante el segle XIV.<ref name=nombre>{{cita publicación |apellido= DOMENE VERDÚ|nombre= José Fernando|año= 1986|título= El nombre de Villena|publicación= Revista Villena|número= 36|editorial=Ayuntamiento de Villena|ubicación=Villena}}</ref> No obstant això, segons Pocklington és probable que al-Himyari copiara la seua versió d'un text amb llacunes, i ''Bilāna'' (بلانة) siga una mala lectura per ''fulāna'' (فلالة) que vol dir "alguna".<ref name = diccionario/>

La ciutat de València no té només importants troballes d'època romana i visigoda, sinó que ''Blntla'' pot molt fàcilment llegir-se com el diminutiu de tipus llatí ''Valentula'' (escrit amb ''b'', ja que la ''v'' no existeix en àrab). Hi ha, però, dos problemes importants. El primer, de lògica geopolítica, ja que València està massa lluny del territori del pacte, representat coherentment per la resta de ciutats; el segon, el fet que no esse citen al tractat altres ciutats importants en l'època dins de la zona d'influència valenciana, com ara [[Dénia]], [[Xàtiva]] o [[Alzira]].<ref name = diccionario/>

Encara que principalment es relaciona este topònim amb Villena i València, altres autors l'han relacionat amb d'altres. Cal assenyalar la hipòtesi de María José Rubiera, que la localitza en ''Valentula'', en lesla rodaliesrodalia d'[[Elx]]<ref>{{cita libro |apellidos= RUBIERA |nombre= María José|título= Villena en las calzadas romana y árabe|año= 1985|editorial= Universidad de Alicante|ubicación= Alicante |idioma= castellà}}</ref> i la de García Antón, que la localitza a [[Totana]].<ref name = diccionario/>