Cartago (municipi): diferència entre les revisions

Després de la reconquesta per part dels [[romans]] orientals i la dispersió dels [[vàndals]], la ciutat va ser renombrada per [[Belisari]] com a Colònia Justiniana, en honor a l'emperador [[Justinià I]] de Bizanci. En aquests anys l'[[Imperi Bizantí]] estava en el zenit del seu poder. Cartago va tornar a ser capital d'una [[província romana]], anomenada aquesta vegada Exarcat d'Àfrica. Els [[bizantins]], en els moments més baixos de les guerres contra [[Pèrsia]], van estar a punt de perdre [[Constantinoble]], el llavors emperador, [[Heracli]], va considerar la possibilitat de traslladar a Cartago la capital imperial en el 618. L'any 647 [[Gregori (patrici)|Gregori]], [[exarca]] de Cartago, després d'haver perdut la connexió terrestre per l'avanç de l'[[islam]], es va declarar independent de [[Constantinoble]].

Durant el govern de l'exarca [[Gregori (patrici)|Gregori]] Cartago va deixar de ser capital de l'exarcat. Durant el seu mandat es va iniciar la ràpida [[expansió de l'islam]]. L'any 641 van caure sota domini de l'[[Islam]] les importants i mil·lenàries ciutats d'[[Alexandria]], [[Damasc]] i [[Jerusalem]]. L'[[expansió de l'Islam]] resultava impressionant. Les fronteres de Donar al-Islam en breu temps es van trobar a la rodalia de Cartago, i amenaçava d'expandir-se sobre aquesta. L'exarca Gregori, va reclutar i va liderar un exèrcit format principalment pels [[berbers]] autòctons, va aconseguir plantar cara als [[musulmans]] l'any 647, que encara no tenien un excessiu interès per la zona. Durant aquests anys la ciutat de Cartago havia tornat a recuperar certa esplendor a causa de la multitud de refugiats de [[Palestina]], [[Egipte]] i [[Síria]] que havien fugit de les matances provocades pels [[musulmans]].