Economia del Regne Unit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 45:
Després de la [[Segona Guerra Mundial]] i la pèrdua progressiva de les colònies, el país va reprendre el rumb com a potent economia mantenint una doble aliança que dura fins als nostres dies: no va perdre la seva mirada econòmica sobre [[Europa]], però al mateix temps va reforçar les seves relacions comercials amb [[Estats Units]] que després del conflicte exerceix com a primera potència mundial. Aquest paper econòmic li ha permès mantenir un sòlid i constant desenvolupament al llarg de la segona meitat del [[segle XX]].
En [[1960]] i [[1966]], el Regne Unit va tractar d'incorporar-se a la [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]] sense èxit, sobretot per l'oposició de [[França]], fins que en [[1970]] la seva candidatura va ser admesa. En [[1973]], gràcies a la política [[europeisme|europeista]] del [[Primer Ministre del Regne Unit|Primer Ministre]] [[Edward Heath]], ingrés en la Comunitat Econòmica Europea.
Durant les dècades dels [[1950]]s fins als [[1970]]s, l'economia britànica va mantenir un alt nivell de presència del sector públic, arribant fins i tot a representar entre el 35 i el 40% del total del [[Producte Interior Brut]]. L'arribada de la conservadora [[Margaret Thatcher]] en poder va comportar l'aplicació de polítiques [[neoliberalisme|neoliberals]] que van reduir el paper del [[Estat]] i van afectar al model del [[Estat del benestar|sistema de protecció social]]. Amb posterioritat, les diferents polítiques han recuperat parcialment la situació anterior a [[1979]], procurant mantenir una economia àgil i competitiva amb uns nivells de benestar amplis per a la població.
| |||