Almeria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Succeir' és un verb intransitiu
m Sistema Internacional d'Unitats
Línia 53:
A partir de la conquesta musulmana de la zona el [[713]], Almeria es va poblar per iemenites a partir del [[715]], portant el nom de Mariyyat Badjana perquè era el port de [[Badjdjana|Petxina]] ([[Badjdjana]]), l'antiga ''Urci'' romana. Els iemenites van habitar una extensa zona fins a [[Guadix]] (''Wadi Ash'') segurament també amb algun establiment berber entremig. De la ''kura'' de Badjdjana depenien al-Mariyya, [[Berja]] (''Bardja''), [[Dalías]] (''Dalaya''), [[Adra]] (''Adhra''), [[Vera (Almeria)|Vera]] (''Bayra''), [[Vélez-Rubio]] (''Balish''), [[Belicena]] (''Balisana''), [[Purchena]] (''Barshana''), [[Senés]] (''Shanish''), [[Andarax]] (''Andarash'') i altres llocs. Mariyya (no Màriyya) es creu que vol dir "Vigia"
 
La ciutat com a tal va néixer el [[955]] per orde d'[[Abd al-Rahman III]] al-Nasir, i servia de port de comunicació amb els ports d'[[Algèria]] i [[Alexandria]], sent centre de les drassanes de l'estat i arsenal de la flota, que aviat va absorbir a la població de l'antiga Petxina, uns kmsquilòmetres a l'interior. L'emir local [[Khayran as-Siqlabí]] va fer engrandir una fortalesa anomenada després Kalat Khayran, i també va fer construir la muralla entre el mont Laban, al nord, i la mar; llavors (primera meitat del segle XI) tenia una població de 27.000 habitants. Després de la mort de Khayran as-Siqlabí (1016-1028) li va succeir un oficial eslau de nom [[Abu-l-Qàssim Zuhayr]], governador de [[Múrcia]], vencent l'oposició d'un altre oficial eslau de nom Musallam a [[Oriola]]. El nou emir va cedir [[Xativa]] al rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur|Abd al-Aziz ibn Abi Amir]] (ibn Sanxuelo ibn Almansor) de [[Taifa de València|València]] i va governar a la resta que incloïa a més d'Almería, [[Oriola]] i [[Múrcia]], les comarques de [[Alzira]], [[Lorca]], [[Alacant]], [[Albacete]], [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]] i [[Jaén]]. Va arribar a exercir influència a Còrdova el [[1034]]. Però a Múrcia es van rebel·lar els [[Tahírides de Múrcia |Banu Tahir]], i a Lorca el [[Banu Labbun]] eren quasi independents. Va reconèixer com a sobirans als [[hammúdides]] i es va negar a sotmetre's al fals califa [[Hixem II]] proclamat pels [[abbàdides]] sevillans. Va morir el [[1037]]/[[1038]] en lluita contra els granadins del rei [[Badis ibn Habús]], que donava suport al partit berber, a la batalla d'al-Bunt.
 
Breument Granada va dominar Almeria però els almeriencs es van sotmetre (setembre del 1038) al rei de València [[Abd-al-Aziz al-Mansur|Abd al-Aziz ibn Abi Amir]]. Aquest va nomenar governador d'Almeria al seu fill Abd Allah ibn Abd al-Aziz però aquest va morir al cap de poc i llavors va nomenar a 'Almèria a [[Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih]], d'il·lustre llinatge doncs pertanyia a la família dels [[tugibites]] establerta a la zona de l'Ebre al segle VIII, que estava casat amb una germana del rei. Vers febrer o març del [[1042]] es va revoltar i es va declarar independent seguint el seu exemple del governador [[Abu-Bakr Àhmad ibn Tàhir]] de Múrcia. Almeria va continuar amb la prosperitat que ja havia gaudit amb Khayran i Zuhayr, i que es va allargar tot el segle i al següent.