Saqueig de Roma (455): diferència entre les revisions

Després l'arribada dels [[vàndals]], i segons els relats del cronista [[Pròsper d'Aquitània]], el [[Papa Lleó I]] el Magne implorà a Genseric perquè no destruís la ciutat o matés els seus habitants. Genseric accedí i les portes de Roma s'obriren per a ell i per als seus homes.<ref name=gibbon/> [[Petroni Màxim]] fugí per a no enfrontar-se al cap vàndal, però morí a mans d'una munió de ciutadans romans als afores de la ciutat.{{sfn|Drinkwater|Hugh|2002|p=118}}

 

 

Existeix, malgrat això, prou debat al voltant de la severitat del saqueig vàndal. El saqueig de l'any 455 generalment és vist pels historiadors com més dur que el [[saqueig de Roma (410)|saqueig dut a terme pels visigots]] l'any 410, perquè els vàndals estigueren catorze dies<ref name=gibbon>{{Ref-llibre |cognom=Gibbon |nom=Edward |títol=The history of the decline and fall of the Roman empire |volum=vol.3 |url=http://books.google.es/books?id=MOgZAQAAMAAJ&pg=PA5&dq=sack+rome+455&hl=ca&sa=X&ei=jPztUtGgKeyS7AauuYCYDQ&ved=0CF8Q6AEwBw#v=onepage&q=sack%20rome%20455&f=false |llengua=anglès |editorial=Collins & Hanney |data=1826 |pàgines=371 |isbn=}}</ref> mentre que els [[visigots]] només en passaren tres a la ciutat. La causa de la controvèrsia, però, és l'afirmació que el saqueig fou relativament net, i que hi hagueren poques morts i hagué poca violència, tot respectat els vàndals els edificis de la ciutat. Aquesta interpretació pareix que procedeix del relat de Pròsper de que Lleó I aconseguí persuadir Genseric perquè no fóra violent.