Guerra dels Mercenaris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es podes obtenir > es pogués obtenir
m Corregit: matar als hostatges com al general > matar els ostatges com el general
Línia 35:
Un petit grup rebel va prendre el control de [[Sardenya]], i quan el conflicte a l'Àfrica va passar a ser favorable a Cartago, els rebels sards van cridar a Roma per protecció, però amb interès d'aconseguir l'estabilitat i el pagament de les indemnitzacions imposades després de la Primera Guerra Púnica, Roma va rebutjar,<ref>{{en}} William Vernon Harris, ''[http://books.google.cat/books?id=tSE8PW5Eq1wC&pg=PA191&dq=mercenary+war+240&hl=ca&ei=NyyOTNnVBcubOO3rsIkL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=mercenary%20war%20240&f=false War and imperialism in Republican Rome, 327-70 B.C.]'', p.191</ref> i va donar suport indirectament al seu adversari cartaginès alliberant presos i prohibint el comerç amb els mercenaris.
 
Davant aquestes mesures Espendi i Mató per consolidar el seu poder van matar alsels hostatgesostatges com alel general [[Giscó (ambaixador)|Giscó]] i altres presoners; després d'això Amílcar va matar a tots els presoners que queien a les seves mans. Les victòries d'Amílcar van quedar compensades per la pèrdua d'[[Útica]] i [[Hippo]].
 
[[Hannó el Gran]] fou designat associat a Amílcar Barca en el comandament i les dissensions entre els dos generals van fer que no es pogués obtenir cap bon resultat a la guerra; finalment el govern cartaginès va deixar que l'exèrcit triés el seu cap entre els dos generals, i els soldats van escollir a Amílcar que va romandre com a comandant, encara que es va nomenar un nou comandant associat, que fou Anníbal, probablement en posició subordinada.