Skanderbeg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ Ref |
m Corregit: d'hostatges, on > d'ostatges, on |
||
Línia 4:
== Biografia ==
Gjergj era el fill petit de [[Vojsava]] i del príncep [[Gjon Kastrioti]] (mort el [[1442]]), el qual estava en guerra quasi permanent amb els turcs des del [[1407]] als que va intentar arrabassar [[Croia]].<ref group="nota">en turc Akča Hisar que havia format temporalment un subashilik otomà sota Baiazet I, i ho fou de manera permanent després del 1415</ref> La família tenia quatre fills i una filla. Dels anys [[1415]] al [[1423]], després de dues derrotes del seu pare, els quatre germans foren enviats a la cort del [[sultà]] d'[[Adrianòpolis]] en qualitat d'
Quan els hongaresos derrotaren els turcs el [[25 de desembre]] de [[1443]] a la batalla de Zlatica o Izladi, Skanderbeg i altres senyors albanesos traïren al soldà. Segons un relat, Skanderbeg va abandonar al beglerbegi Kasim al camp de batalla quan aquest fou derrotat a [[Nish]] el [[1443]] i es va dirigir a [[Croia]] o Krujë de la que es va apoderar el [[27 de novembre]] de l'any [[1443]] i l'endemà caigueren definitivament les forces del soldà que hi eren destinades. A finals del [[1443]] va abjurar de l'islam. L'[[1 de març]] de [[1444]], sota patronatge de Venècia, Skanderbeg fundà la Lliga de Lezhë ([[Lliga d'Alessio]]), una federació per a la defensa d'[[Albània]] contra els turcs de la que fou nomenat cap. El Papa el va reconèixer com a croat. Amb aquesta aliança, Skanderberg dugué a terme una reeixida guerra de 18 anys contra els otomans, els quals no aconseguiren instal·lar-se al nord i al centre d'[[Albània]]. Disposava d'uns dos mil soldats i podia reunir fins a un màxim de deu mil amb els dels altres senyors albanesos, cosa que el va obligar a fer una guerra de guerrilla, utilitzant com a bases algunes fortaleses disperses com Stelush, Petrella i la pròpia Croia, on hi havia guarnicions dels seus aliats estrangers, venecians i més tard catalans o napolitans.
| |||