Primera República Francesa: diferència entre les revisions

L'[[11 de desembre]] de [[1792]] va començar el procés contra el rei, qui fou conduït davant de la Convenció a sentir-hi les acusacions formulades contra seu: alta traïció i crims contra l'Estat. El dia 26, assistit per [[François Tronchet]] i [[Lamoignon-Malesherbes]], l'advocat [[Raymond de Sèze]] va pronunciar el discurs de defensa de Lluís XVI. El [[15 de gener]] de [[1793]], la Convenció pronuncià el seu veredicte: dels 721 diputats presents, 693 votaren declarar culpable Lluís XVI i cap no votà per l'absolució. L'endemà se sotmeté a votació la setència a imposar al rei: 288 diputats votaren contra la pena de mort i proposaren alguna pena alternativa com ara la presó o l'exili, 72 diputats votaren per la pena de mort, però sotmesa a certes condicions que l'ajornaven i 361 diputats votaren per l'execució immediata. Finalment, l'execució de Lluís XVI a la guillotina va tenir lloc a París el [[21 de gener]] de [[1793]].

 

 

 

La crisi del poder girondí començà el [[15 de febrer]] de [[1793]] amb l'elecció a la presidència de la Comuna de París de [[Jean-Nicolas Pache]] ([[1746]] - [[1823]]), un antic girondí destituït del càrrec de ministre de la guerra per la seva incompetència. Fou precisament la seva reprovació per la Convenció allò que a Pache li va proporcionar la popularitat necessària per ser elegit a la Comuna de París, des d'on estava disposat a aliar-se amb la Muntanya per venjar-se dels seus antics companys. A més, la Guàrdia Nacional es trobava sota control de Pache, [[Pierre Gaspard Chaumette]], ''procureur'' de la Comuna i del diputat ''procureur'' [[Jacques René Hébert]]. L'intent de revolta del 10 de març va posar els girondins sobre avís; tanmateix, les mesures preventives adoptades pel [[Consell dels Dotze]], nomenat el [[18 de maig]], d'arrestar Marat i Hébert, fracassaren arran dels alçaments populars del 27 i [[31 de maig]]; finalment, el [[2 de juny]] de [[1793]], després d'un alçament popular atiat per [[Jacques Roux]] iJacques Hébert, [[François Hanriot]], amb l'ajuda de la Guàrdia Nacional, va purgar la Convenció dels Girondins, trenta-un dels quals foren arrestats, entre ells [[Jacques Pierre Brissot]].

Quan fou el moment de l'elecció dels cinc directors, la facció de l'esquerra va aconseguir que els cinc fossin regicides, és a dir, antics membres de la Convenció que haguessin votat a favor de l'execució de Lluís XVI; així, els Ancians elegiren aquests directors: [[Rewbell]], [[Paul de Barras]], [[La Révellière-Lépeaux]], [[Lazare Nicolas Marguerite Carnot|Carnot]] i [[Le Tourneur]]. Rebwell era un home d'acció sense gaires escrúpols, Barras un aventurer dissolut i sense gaire vergonya,La Révellière-Lépeaux era el cap d'una nova secta: la [[Teofilantropia]], i, doncs, enemic de totes les altres religions, especialment del [[catolicisme]], Carnot era una persona íntegra però sense dots d'home d'estat, i Le Tourneur era un personatge insignificant, admirador de Carnot. Quant a orientacions polítiques, Rewbell, Barras i La Révellière Lépeaux tenien un esperit bastant jacobí mentre que Carnot i Le Tourneur eren més moderats. Els sectors moderats volien la tolerància envers els clergues refractaris, és a dir, aquells que no havien volgut jurar la [[Constitució Civil del Clero]] de [[1790]], i l'abolició de les lleis contra els emigrats i els seus familiars; els directors, però, s'oposaren a aquestes mesures.

 

 

Durant els mesos de març i abril de 1797, les eleccions per renovar un terç de les cambres donaren la victòria als moderats; d'entre els directors, pel resultat del sorteig Le Tourneur va haver de plegar i fou succeït per [[François Barthélemy|Barthélemy]], un eminent diplomàtic que s'alià amb Carnot; així, s'aboliren les lleis contra els familiars dels emigrats i els clergues que declaressin la seva submissió a la República recuperarien els seus drets com a ciutadans. Davant d'aquesta situació, però, Barras, Rewbell i La Révellière-Lépeaux demanaren ajuda a l'exèrcit i acusaren els moderats de voler restaurar la Monarquia i de voler desfer l'obra de la Revolució. Llavors, Hoche, comandant de l'exèrcit de Sambre-et-Meuse, visità París i envià tropes, i Napoleó va enviar el general [[Pierre Augereau|General Augereau]], que va dur a terme el [[cop d'estat del 18 de fructidor]] de l'any V ([[4 de setembre]] de [[1797]]). Els consells foren purgats, les eleccions a quaranta-nou departaments foren anul·lades i molts diputats foren arrestats i alguns, entre ells, Barthélemy, foren deportats a [[Cayenne]]; Carnot va tenir temps de fugir. Les dues places vacants al Directori foren donades a [[Philippe Antoine, comte Merlin|Merlin of Douai]] i [[Nicolas-Louis François de Neufchâteau]]. A partir d'aleshores, el govern tornà als mètodes jacobins; es van restablir les lleis contra els familiars dels emigrats i s'instituïren tribunals militars contra aquells emigrats que tornessin; per altra banda, tornà la persecució de clergues refractaris, cosa que La Révellière Lépeaux aprofità per predicar la seva religió i, així, moltes esglésies foren convertides en temples de la teofilantropia. Es va abolir la llibertat de premsa, i es va proposar l'expulsió dels nobles de França; la proposta fou rebutjada però, al final, es va declarar els nobles estrangers que s'havien de naturalitzar per tenir reconeguts drets ciutadans. La fallida de les finances públiques fou la culminació de tota la situació de desgovern.

A les eleccions d'[[abril]] de [[1799]], els jacobins obtingueren força escons a les cambres; poc després, Rewbell deixà el directori; com que calia algú amb habilitat i influència, es va designar per succeir-lo [[Sieyès]], el qual, comprenent l'estat de crisi en què es trobava el directori, va proposar-se acumular poder, eliminar els jacobins i reformar la Constitució. Amb l'ajuda de Barras, va aconseguir eliminar Treilhard, Douai i La Révellière Lépeaux del directori, les places dels quals foren ocupades per [[Louis Jérôme Gohier|Gohier]], [[Jean-François Auguste, baron Moulin|Moulin]] i [[Roger Ducos|Ducos]], tres personatges sense gaire rellevància que si bé no podien causar problemes, tampoc no podien proporcionar cap ajuda.

 

 

=== El 18 de Brumari ===