Castell d'Hortal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a aparéixer en > a aparèixer en
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula patrimoni cultural
{{Castell
| nom = Castell d'Hortal o Ordal
| imatge = Castell Hortal IMG 9433.JPG
| mapa_lloc = Espanya Catalunya
| peu = Castell d'Hortal. Torre mestra (maig 2011)
| mapa_peu = Localització a Catalunya
| comarca = Alt Empordà
| municipilat_dec = Llers42.302326
| territorilong_dec = Catalunya2.897601
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
| localitzacio= El castell es troba aproximadament a un km a ponent del poble de Llers prop del mas Estela
| lloc = A 1 km a l'oest del nucli urbà, prop del mas de l'Estela. [[Llers]] (Alt Empordà)
| construït = XIII-XIV
| altitud = 167
| arquitectura = [[Obra popular]]
| coordenades = {{Coord|42|18|8.412|N|2|53|51.33|E|display=inline,title}}
| estildesignació1 = BCIN
| designació1_tipus = Monument històric
| documentat = finals segle XI
| designació1_id = BCIN: 980-MH<br />BIC: RI-51-0005936<br />[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=1079 1079]
| començament =
| acabamentdesignació1_data =
| arquitecte =
| arquitectes =
| llargaria =
| amplaria =
| alçaria =
| material =
| img_alçat =
| img_planta =
| conservacio =
| ppcc = Si
}}
El '''Castell d'Hortal''' és una antiga fortalesa del municipi de [[Llers]] (Alt Empordà) actualment molt deteriorada. Està situada a un quilòmetre aproximadament a l'oest del nucli urbà de la vila de Llers, prop del mas de l'Estela, dalt d'un petit planell.<ref name="patmapa"/> És una obra declarada [[bé cultural d'interès nacional]].
El '''castell d'Hortal''', del que només en queden unes restes molt deteriorades, antigament era una fortalesa de planta rectangular molt simple, i construïda adaptant-se a les irregularitats del terreny. Les restes són dels segles XIII i XIV, encara que les notícies del castell es remunten a finals del segle XI, quan va ser lliurat a [[Bernat II de Besalú]] per [[Dalmau Berenguer de Quermançó]].
 
== HistòriaDescripció ==
Es tracta de les restes conservades del castell d'Hortal, formades per una torre i part de les muralles que l'envoltaven, les quals creaven un recinte de planta més o menys rectangular, adaptat a les irregularitats del terreny. La torre, situada a l'extrem nord-oest del recinte, és de planta circular, amb una alçada conservada d'uns set metres per sis de diàmetre. L'estructura té el coronament força malmès i no presenta cap obertura al parament, al marge dels forats de bastida emprats per aixecar-la. A l'interior tampoc conserva cap de les voltes dels diferents nivells en els que estava distribuïda. La torre està bastida en carreus de pedra de mida petita disposats en filades seguides, i lligats amb morter de calç.<ref name="patmapa"/>
Al s XI, el castell d'Hortal, situat al comtat de Besalú, depenia dels senyors de [[castell de Quermançó|Quermançó]] també possiblement senyors de Peralada. A finals del s XI, la casa comtal besaluenca vol recuperar el poder en el seu territori. Hi ha desavinences i finalment una [[Convenientia|convinença]] (l'any 1099); Hortal passa de ser fet [[Alou|alodial]] dels Quermançó a ser-los [[feu|infeudat]] pel [[Comtat de Besalú|comte de Besalú]]. El castell d'Hortal fou lliurat per Dalmau Berenguer de Quermançó al comte [[Bernat II de Besalú]]. El mateix dia es produeix l'encomanació del comte d'aquest castell a Dalmau Berenguer de Quermançó.
 
De la muralla s'han conservat diversos trams, tot i que es troben força tapats per l'abundant vegetació de la zona. Destaca un tram d'uns deu metres de llargada per cinc d'alçada. Està bastit en pedra sense treballar o poc desbastada i fragments de maons, lligada amb morter de calç.<ref name="patmapa"/>
Al segle següent, el castell d'Hortal fou pres pel comte [[Ponç II d'Empúries|Ponç Hug I d'Empúries]] a Berenguer Renard, fill de Dalmau Berenguer, que també era [[Vescomtat de Peralada|vescomte de Peralada]] i parent de Ponç Hug, l'invasor. El 1128 Berenguer Renard fou restituït pel [[Comtat de Barcelona|comte de Barcelona]] que aleshores ja era també comte de Besalú.
 
== Història ==
Segurament al castell no hi devien viure aquests vescomtes sinó un [[cavaller]] o un [[castlà]]. El s XIII hi ha documentats uns Hortal.En un document de l'any 1215 Beatriu d'Hortal renunciava a certs drets. Aquesta dama torna a aparèixer en un document del 1216. Al convent del Carme de Peralada es conserva un sepulcre on llegim els noms del cavaller Galceran d'Hortal i de Pere d'Hortal (mort el 1404) i muller, na Gueralda.
La primera notícia que es conserva d'aquest castell és de l'any 1099, en la què [[Dalmau Berenguer de Quermançó]] va cedir al comte [[Bernat II de Besalú]] el castell quod dicitur Ordal com a acció per a resoldre els litigis entre aquests dos comtats.<ref name="patmapa"/> El vescomte Dalmau de Berenguer de Quermançó, senyor del Castell d'Ordal, era també senyor de Peralada, Rocabertí i Quermançó.<ref name="patmapa"/>
 
Al segle següent, elEl castell d'Hortalva fouser pres pel comteper [[Ponç II d'Empúries|Ponç Hug I d'Empúries]] a Berenguer Renard, fill de Dalmau Berenguer, quearran de la invasió d'aquest comte als límits de Besalú. Berenguer Renard, fill de Dalmau Berenguer, també era [[Vescomtat de Peralada|vescomte de Peralada]] i parent de Ponç Hug, l'invasor.<ref Elname="romanicacat">{{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Catalunya Romànica ,vol. IX L'Empordà II|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=1984|pàgines=p. 552 a 553|isbn=84-7739-123-8}}</ref> L'any 1128, Berenguerperò Renardva fouser restituïttornat pel [[Comtat de Barcelona|comte de Barcelona]], que aleshores jatambé era també comte de Besalú.<ref name="patmapa"/>
== Arquitectura ==
En el document de l'any 1099 s'esmenta l'existència en el castell «(''castrum'')», d'una torre «(''ipsa turri'')», d'una petita sala «(''curtilio'')» i altres edificis, existents o que s'hi construirien. La torre, de planta circular, era situada a l'interior d'un recinte murat de planta molt irregular, a causa del terreny. Actualment la [[torre mestra]] té uns 7 m d'alçada i un diàmetre exterior d'un s6 m. No es conserva cap volta. Ens els murs s'hi observen encaixos per apuntalar les bastides. Els carreus són petits (15&nbsp;cm d'alt per 30 de llarg), no gaire escairats i formen filades regulars, encaixades amb calç i sorra. El fragment de muralla més llarg que es conserva té uns 12 m de llarg i una alçada 5 m i estan fets amb pedres sense treballar. A l'interior del recinte hi ha alguns restes de murs de les habitacions adossades al tram oriental de muralla.
 
Els documents del segle XIII, queden enregistrats els Hortal com a senyors castlans del castell. Des de principis del segle XIII hi ha notícies de la família de cognom Horta, senyors del castell.<ref name="patmapa"/> Es tenen notícies d'aquest castell des de finals del segle XI i del primer terç del segle XII. Després aquest castell va ser arrabassat pel comte Ponç Hug d'Empúries a Berenguer Renard i posteriorment rrstituït l'any 1128.<ref name="patmapa"/> La torre d'aquest castell es pot datar entre els segles XIII-XIV.<ref name="patmapa"/>
Pel que fa a la datació, la torre mestra pot ser feta el s XIII, els murs de les muralles semblen reformats més tardanament.
 
== BibliografiaReferències ==
{{commonscat|Castell d'Hortal|Castell d'Hortal}}
* {{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Catalunya Romànica ,vol. IX L'Empordà II|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=1984|pàgines=p. 552 a 553|isbn=84-7739-123-8}}
{{referències|refs=
<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_1079 | títol=Castell d'Hortal | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=25 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
}}
 
== Enllaços externs ==
Linha 48 ⟶ 43:
{{ORDENA:Castell De L'Hortal}}
[[Categoria:Castells de l'Alt Empordà|Hortal]]
[[Categoria:Llers]]
[[Categoria:Monuments històrics de l'Alt Empordà]]
[[Categoria:Patrimoni monumental de Llers]]
[[Categoria:edificis de Llers]]