Neoplatonisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Corregit: sí té elements > sí que té elements |
||
Línia 11:
No obstant això, [[Iàmblic de Calcis|Iàmblic]], alumne de Porfiri i nou cap de l'escola, marca un abans i un després en el neoplatonisme. Si abans l'interès de l'escola era la filosofia i la metafísica, ara l'escola neoplatònica es decantarà més per la [[mística]] i la contemplació. Una diferència notable entre Plotí i Iàmblic és la interpretació de la pregària: per a Plotí (i Porfiri) la pregària és positiva (però no necessària), doncs l'ànima és autosuficient per aconseguir la salvació; en canvi, per a Iàmblic, la pregària és completament necessària per a aconseguir la salvació, fins al punt d'afirmar que déu no dóna la salvació a tothom, sinó només als qui ell mateix escull. Així doncs, si per a Plotí i Porfiri importava «el savi místic autosuficient», per a Iàmblic (i després per a [[Procle]]) importava «el creient místic devot i entregat». El neoplatonisme cada cop s'orientava més cap a postures irracionals i místiques, deixant enrere la postura sistemàtica i formalista pròpia de Plotí.
Com s'ha comentat, [[Procle]] fou molt fidel a les teories de Iàmblic, ignorant el pensament original neoplatònic de Plotí. Malgrat tot, hi ha una diferència important entre Iàmblic i Procle: si el primer es dedica sobretot a fer una tasca de comentarista (de Plató i altres savis d'aquell temps), Procle sí fa un pensament bastant sistemàtic, en què hi ha diferents graus entre la divinitat i l'ésser. Encara que Procle no sigui en general un filòsof original, sí que té elements teosòfics i doctrinals que no eren pas propis del mateix Plotí.
Un pensador bastant pròxim al neoplatonisme fou [[Plutarc]]. Escriptor sobradament conegut, molt influent en la literatura universal, els escrits de Plutarc foren bàsics, per exemple, perquè el mateix [[Maquiavel]] tingués material de consulta per a escriure ''El príncep''. De fet, Plutarc va ser sempre un gran admirador, com a persona i escriptor, del pensament tant neoplatònic com neopitagòric (i una mica polèmic contra l'[[epicureisme]]).
| |||