Ramir I d'Aragó: diferència entre les revisions

La historiografia secular havia interpretat de manera simplificada que arran del testament del rei [[Sanç Garcés III de Pamplona]] «el Major» el [[Regne de Pamplona]] s'havia dividit i s'havien creat els regnes independents de Castella, de Ribagorça-Sobrarbre i d'Aragó. Però l'historiador aragonès [[Antonio Ubieto Arteta]] es mostrà en desacord amb aquesta interpretació del testament de [[1035]] segons la qual s'havien creat aquests tres regnes independents. Segons Ubieto, [[Sanç Garcés III de Pamplona]] mai no dividí el [[Regne de Pamplona]] entre els seus fill, sinó que tan sols concedí parts territorials d'aquest regne als seus fills a fi que els governessin, però sempre sota l'obediència del seu germà i rei [[Garcia Sanxes III de Pamplona]], que fou qui ostentà la [[potestas (poder)]] reial. Aquesta interpretació suposà l'obertura d'un intens debat amb el també historiador aragonès [[Antonio Durán Gudiol]], partidari de la interpretació tradicional, debat que han continuat després altres historiadors partidaris d'una o altra corrent, i que s'articula a l'entorn del concepte de reialesa de la [[Dinastia Ximena]] i de la categoria jurídica de regne.

 

 

Continúa l'historiador Roberto Viruete Erdozáin assenyalant que Ramir mai no va rebre la '''[[dignitat (títol)]]''' reial, que ostentà el seu germà el rei de Pamplona; és per això que Ramir sempre adoptà títols alternatius de l'estil «''Ramir, fill del rei Sanç''» (''Ranimirus Sancioni regis filius''), però mai s'intitulà obertament com a rei, doncs això hauria significat traïció contra el seu germà i legítim rei [[Garcia Sanxes III de Pamplona]]. Això no obsta perquè en documents no expedits per ell mateix en persona, se l'anomeni ''rex'', seguint la tradició pamplonesa d'anomenar rei als fills del rei, encara que aquests no ho siguin. Altres denominacions que s'empraren foren la de ''quasi pro rege'' o ''regulus'', però Ramir en persona mai no s'intitulà rei. Paral·lelament, s'ha demostrat que aquells documents on apareix Ramir titulant-se com a rei són en realitat falsificacions, majoritàriament fetes per monestirs aragonesos que buscaven justificar amb aquests documents falsos prevendes i privilegis que enr ealitat mai no van rebre. Altres falsificacions procedeixen del moment de la successió de [[Ramir II d'Aragó]], quan aquest casà la seva filla amb el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i que tenien per objectiu justificar les aspiracions castellanes al tron navarro-aragonès. Això no obstant però, la historiografia de l'edat mitjana sí que va considerar, partint del devenir dels esdeveniments futurs que desenbocaren finalment en la creació del regne d'Aragó, que Ramir fos considerat com el primer rei d'Aragó, encara que en la realitat això no sigui cert.