Secessionisme lingüístic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: o be una > o bé una |
m Corregit: dels lingüistes però sí va > dels lingüistes, però sí que va |
||
Línia 16:
===En el català===
En el [[català]] hi ha tres casos:
*El [[secessionisme lingüístic valencià]], o [[blaverisme]], apareix a finals dels [[dècada dels 70|70]], durant la [[transició democràtica]]. Se sosté per certs sectors culturals i polítics conservadors de la societat valenciana, els quals són considerats "post-franquistes" pels partidaris de la unitat del català, per una altra banda estos últims són considerats imperialistes moderns. L'impacte en la població és matisat: la majoria de valencians anomenen "[[valencià]]" a la seva llengua, però estan dividits sobre la qüestió de la unitat de la llengua catalana; alguns admeten que "[[valencià]]" és un altre nom possible pel "[[català]]" i altres afirmen que el "[[valencià]]" és una llengua distinta del "[[català]]". L'impacte del blaverisme és nul en la comunitat científica dels lingüistes, però sí que va impactar en la política valenciana de la transició imposant ideologia a l'Estatut valencià que encara avui dia perdura però en un grau marginal degut a la presència de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]. Els "blavers" escriuen el valencià seguint normatives no oficials com les anomenades "[[normes del Puig]]" i segueixen els decrets de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], mentre que els partidaris de la unitat i les institucions oficials accepten les normes oficials ([[normes de Castelló]], de l'[[IEC]] i de l'[[AVL]]).
*El secessionisme lingüístic [[illes Balears|balear]], bastant marginal, se sosté per certs grups culturals i polítics prou desorganitzats i febles. Està vinculat a una forta càrrega catalanofòbica però no s'ha de confondre amb la tendència històrica sociolingüística, més estesa i millor estructurada anomenada [[Gonellisme]], que adment la unitat de la llengua però insistint en la defensa de les varietats balears, essent crítics amb el model estàndard que -segons ells- privilegia el parlar barceloní del Principat. Els seus fonaments són el propi Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i una Carta-Manifest de l’estiu del 1972 signada per un tal Pep Gonella, entre altres fonts d'inspiració tant anteriors com posteriors (Neogonelllisme o Gonellisme Il·lustrat).
*El secessionisme lingüístic a la [[Franja de Ponent]] (zona catalanoparlant de l'[[Aragó]]) és bastant marginal i ha aparegut recentment. És sostingut per grups lligats amb moviments que refusen la presència de la llengua catalana a l'Aragó.
| |||