Viquipèdia

Economia de mercat: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 46.25.4.186 (discussió) a l'última versió de PereBot
Línia 1:
{{FR|data=març de 2014}}
Per economia de mercat s'entén l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis que sorgeix del joc entre l'oferta i la demanda . La característica definitòria important de l'economia de mercat és que les decisions sobre la inversió i l'assignació dels béns de producció es realitzen principalment a través dels mercats .
L''''economia de mercat''' és un [[sistema econòmic]] que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'[[oferta i demanda]]. L'economia de mercat acostuma a estar lligada al [[capitalisme]] i a un tipus d'[[estat]] que intervé en [[política econòmica]] d'una manera limitada o, en casos d'intervenció massiva, amb la finalitat de salvaguardar l'estabilitat del sistema i corregir l'anomenada [[competència imperfecta]]. S'oposa doncs a les [[economia planificada|economies planificades]] i a les antigues economies d'excedents o familiars.
 
Segons economistes com [[Adam Smith]], l'economia de mercat, regida per les lleis de l'[[oferta i demanda]], la competència i la maximització del benefici, (benefici únicament monetari, doncs mai parlem d'un benefici social per exemple, igual que amb el cost de producció, també únicament monetari, doncs no es consideren costos destruir una part del planeta, saltar-se lleis, pagar menys del que es mereixen als treballadors...) està "naturalment" present en el comportament humà i dirigeix, si es deixa lliure de restriccions, les iniciatives econòmiques. En contra d'aquesta teoria, diverses crítiques han estat arrasades pels que no suporten ni els arguments ni els pressupostos ideològics.
El terme és equivalent al de mercat libre.1 Cal notar, però , que no hi ha un consens , especialment a nivell teòric o general , sobre quin seria el balanç d'intervenció estatal permissible sense que una economia de mercat es transformi en economia dirigida : "Però hi ha certs aspectes relatius a l'economia de mercat que segueixen sent polèmics . en primer lloc , existeix certa controvèrsia al voltant de quines activitats s'han de deixar en mans de l'Estat i quins poden adjudicar-se a la iniciativa privada . " 2 3 4 5 6 7 8
 
Entre aquests crítics es troba l'antropòleg i economista [[Karl Polanyi]]. Polanyi va veure en les economies de mercat en una realitat fa poc temps, característica de la societat capitalista industrial del [[segle XIX]] i [[segle XX|XX]], sinó per les pràctiques d'empreses estrangeres i les relacions econòmiques abans.
Cap aquí una diferència molt clara plantejada per Wilhelm Röpke en classificar les intervencions de l'Estat a " conformes " i " no conformes " . Les primeres són aquelles que tendeixen a assegurar el funcionament de les lleis del mercat . Com a exemple , podem citar la legislació anti - monopolis . Les segones són les que interfereixen o bloquegen aquell funcionament . Els controls de preus i salaris es troben entre les més comunes d'aquestes interferències . L'economia de mercat , tal com se la concep dins del liberalisme modern ( veure " Economia Social de Mercat " ) , accepta les " intervencions conformes " i , més encara , les considera necessàries ; però rebutja les " intervencions no conformes " .
 
Aquesta va ser una resposta força empenta social i es van organitzar d'acord amb dos principis fonamentals: la de la [[reciprocitat]], que proporciona el [[comerç]] recíproc de béns considerats com equivalents a un valor simbòlic i social, i el de la redistribució, el que equilibra la distribució de béns imposada per les normes vénen a passar polz [[govern]].
Conseqüentment l'economia de mercat s'entén generalment com la versió de l'economia mixta , més propera al model econòmic d'economia de " mercat lliure" , el que ha portat a alguns a parlar d'economia mixta de mercado.9 No obstant això , no cal confondre l '"economia mixta" , amb la " Economia Social de Mercat " . A la primera s'accepten certes " intervencions no conformes " que bloquegen parcialment el funcionament del mercat ; mentre que en la segona aquestes intervencions són rebutjades , acceptant només les anomenades " intervencions conformes " .
{{Autoritat}}
{{Esborrany d'economia}}
 
[[Categoria:Sistemes econòmics]]
Generalment es considera que l'exemple d'economia de mercat més reeixida es troba als Estats . UU . en el període que va des de la fi de la Segona Guerra Mundial , com a mínim , fins del Segle XX.10 A la primera part d'aquest període les polítiques econòmiques ( veure Economia política ) d'aquest país estava fortament influïda per l'anomenada síntesi clàssic - keynesiana o Síntesi neoclàssica i , posteriorment , per les aproximacions del Monetarisme i l'anomenada Escola d'Economia de Chicago .
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia_de_mercat»