Asclepi: diferència entre les revisions

 

S'han formulat diverses hipòtesis sobre l'aparició del culte d'Asclepi a Grècia. Mentre que alguns consideren a Asclepi com un personatge real a la tradició del qual s'havia connectat amb diverses històries meravelloses, altres han explicat les seves llegendes sobre ell com a meres personificacions de determinades idees. La serp, el perpetu símbol d'Asclepi, ha conduït a la idea que el seu culte derivaria del deu [[Esmun]] d'[[Egipte]] o de [[Fenícia]]. (Euseb. Praep. Evang. i. 10; comp. Paus. vii. 23 / 6) Però no sembla necessari recórrer a territoris forans per tal d'explicar el culte d'aquest deu. La seva història és indubtablement una combinació de fets reals amb el resultat de pensaments o idees, que en diverses ocasions en la [[mitologia grega]] són considerades com a fets. El nucli sobre el qual el mite cresqué potser sigui el que es llegeix a partir d'Homer. Gradualment l'àmbit sobre la que actua Asclepi que esdevingué la personificació dels poders curatius de la natura que són explicats com a conseqüència dels efectes del sol ([[Hèlios]] i Apol·lo).

Asclepi tingué culte arreu de Grècia i diverses viles reclamen l'honor del seu naixement. Els seus temples eren construïts en llocs sans sobre turons fora de la ciutat i prop de [[font]]s de les quals es creia que tenien poders curatius. Aquests temples no eren simples llocs de culte i eren freqüentats per un gran nombre de malalts i podrien comparar-se als moderns [[hospital]]s (Plut. Quaest. Rom. p. 286, n). El principal assentament del seu culte era Epidaure, on tenia un temple envoltat d'una [[pollancreda]] entre els que no es permetia que ningú hi morís ni que cap dona hi donés a llum. Les serps eren les guardianes de fonts i deus amb poders saludables. Per aquestes raons una particular classe de serps amansides, que eren particularment abundoses a Epidaure, es mantenien a l'interior del temple (Paus. ii, 28 / 1) inclús el mateix deu apareixia freqüentment en forma de serp (Paus., iii, 23 4; Val. Max. i 8 / 2; Liv. Epit. 11). A partir del temple d'Epidaure el culte fou trasplantat a diversos llocs de l'antiguitat com ara [[Tricca]], [[Celaenae]], entre [[Dime (ciutat)|Dime]] i [[Patres]], prop de [[Cil·lene]], a l'illa de Cos, a [[Gerènia]], prop de [[Caus]] a Arcàdia, a [[Sició]], a [[Atenes]], prop de Patres a [[Titane]], al territori de Sició a [[Tepulsa]], a [[Messene]] a ''[[Phlius]]'', [[Argos (Argòlida)|Argos]], ''[[Aegium]]'', [[Pal·lene]], [[Asopus]], [[Pèrgam]], [[Leben]] a [[Creta]], [[Esmirna]], [[Balagrae]], [[Ambràcia]], a [[Roma]], entre altres. A Roma el culte arribà des d'Epidaure per mandat de l'[[oracle de Delfos]] o dels [[llibres sibil·lins]].