Censura: diferència entre les revisions

La ''censura'' és l'ús de poder, per part d'un [[Estat]], [[organització]] o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la [[llibertat d'expressió]]. També es pot considerar la censura com un judici negatiu que es fa d'alguna cosa, encara que té la tendència a fer que es prohibeixi que aquesta cosa sigui mostrada perquè es consideracreu que no s'ha de saber. La censura criminalitza determinades accions o la comunicació de les mateixes. En un sentit modern, la censura consisteix en qualsevol intent de prohibir la informació, els diferents punts de vista o formes d'expressió com l'[[art]] o la parla vulgar, entre d'altres. La censura es duu a terme amb la finalitat de mantenir l{{'}}''statu quo'', controlant el desenvolupament d'una societat, o suprimint la disconformitat d'un poble sotmès. És molt comuna la censura a la religió, els clubs i d'altres grups socials, principalment pels governs. No obstant això, també existeixen molts grups en defensa dels drets civils, oposats a distintes formes de censura.

El Dia Mundial per a la Llibertat de [[Premsa escrita|Premsa]] es commemora el [[3 de maig]], que és l'aniversari de la [[Declaració de Windhoek]], de [[1991]].

La censura pot ser explícita, com una llei aprovada per a no permetre que determinades informacions siguensiguin publicades o difoses (per exemple, a [[Austràlia]] la legislació és de les més restrictives del món occidental, si bé no s'aplica; o en major mesura a [[Xina]], que de vegades no ha permès l'entrada a determinades pàgines Web), o implícita, com la intimidació governamental o la censura popular, sota les quals la gent té por d'expressar o donar suport a opinions concretes per por ade perdre la vida, treball, posició a la societat, o acadèmica-cultural.

La censura és un aspecte típic de les [[dictadures]] i d'altres sistemes polítics autoritaris. Sistemes polítics com els de l'[[Nazisme|Alemanya nazi]], la [[Feixisme|Itàlia feixista]] o l'[[Franquisme|Espanya franquista]] són exemples tradicionals d'estats amb una censura institucionalitzada i aplicada a molts àmbits socials d'aquests estats. Als països suposadament reconeguts com a democràtics és generalment molt menys institucionalitzada, ja que a aquests països es dóna prou o bastant importància a la llibertat d'expressió.

Així i tot, existeixen casos de censura a països que tenen governs en semblança democràtics, i no sols a les seuesseves administracions nacionals, sinó que, tambéa més, els avanços contra la llibertat de premsa es veuen a les administracions municipals i comunals. En aquest cas s'utilitzen mitjosmitjans de pressió més subtils, com eliminar programes crítics amb el govern ja sigasigui directament als mitjans de comunicació com televisions o ràdios públiques, o per part de pressions polítiques i econòmiques als organismes de direcció privats.

AltresD'altres assenyalenentenen com a censura la supressió d'accés als mitjans de disseminació per agències governamentals com la [[Federal Communications Commission|Comissió Federal de les Comunicacions]] als [[Estats Units d'Amèrica]], per un periòdic que no publica comentaricomentaris amb elels qualquals no estigaestigui d'acord l'editora, o una sala de conferències que no es deixedeixi llogar a un orador en particular. Aquesta posició és debatuda per altres, com explica [[Ayn Rand]].

Els "refugis de dades o informació" i els sistemes de compartir arxius, com Freenet o altres, poden fer més difícil la censura. Encara que fets com els banejos d'usuaris, per determinades opinions, (sempre que no siguensiguin per [[insult]]s, ja que aquests es podrien considerar un tipus d'agressió cap a altres usuaris) no fan sinó que afavorir la censura.

La Censura ha sigutestat un instrument que des dels inicis de la història s'ha dut a terme per part dels poders fàctics. Un exemple en pot ser la destrucció dels cartutxos reials amb el nom d'[[Akhenaton|Akhenaton (Amenhotep IV)]], i dels seus busts, que es va donartenir lloc després de l'heretgia d'aquest.

tot document que ens arriba avui en dia, si no és original, vol dir que ha passat per mans d'algú que ja n'ha fet com a minimmínim una còpia,. enEn aquest procés de còpia, i fins i tot en propis originals, es pot donar la censura, que es pot donartant en temes de supressió de la informació ocom en temes d'adulteració de la informació en forma d'addició o de canvi.

és per això que és molt dificildifícil descobrirnedescobrir-ne les traces (que en part n'és la intenció). laLa comparació d'un mateix document amb altres versions del mateix o amb altres fonts secundàries en pot revelar tal censura. laLa copia i edició selectiva de les obres per raons politiquespolítiques i/o ideològiques també és una forma de censura. és el cas del [[Tirant lo Blanc]] de [[Joanot Martoréll]] que fins al [[segle XIX]] es pensava que era un llibre escrit en castellà fins que se'n va trobar un original amben català valencià. Si no se ns'haguéshaguessin trobat els escrits originals, s'hauria pensat que l'original era en castellà.; fins al punt que se'n va fer una edició en [[franquisme|època franquista]] que encara l'anomenava, amb una clara intenció política, com a "obra del siglo de oro de la literatura de Castellana".

multiplesMúltiples lleis han aparegut per a controlar què es deia o s'escrivia al llarg dels temps. Un cas interessant són la multitud d'[[índexs de llibres prohibits]] que tant poders politicspolítics com eclesiàstics han creat, com per exemple l'[[Index Librorum Prohibitorum]] de la santa Inquisició,. hiHi ha també multiplesmúltiples lleis que regulaven els llibres de caràcter politicpolític o ideológicideològic.[[Fitxer:Historie.jpg|thumb|"CON PRIVILEGIO" es refereix a que s'ha impres amb els permisos adequats, és a dir ha passat revisió correctament.]] normalmentNormalment aquestes lleis s'anomenaven a les tapes del llibre per demostrar que l'autoritat competent les havia revisat. aquestesAquestes lleis les promulgaven governants eclesiàstics i no eclesiàstics. Les penes de l'incompliment d'aquestes lleis podien ser la pèrdua de la cèdula que permetia a l'editor continuar editant més llibres, la pèrdua dels béns, el desterrament, o fins i tot podeinpodien arribar a ser penes capitals. elsEls crims podien ser la tenençatinença de material no revisat o prohibit, l'edició sense permispremis, o l'edició de matetrialmaterial edulteraradulterar després de la previapràvia revisió, la importació o exportació de llibres prohibits o no revisats, entre d'altres.

enEn l'épocaèpoca medieval, alláallà on es trobaven els llibres o documents eren els llocs on més censura s'aplicava, és a dir al [[scriptorium]], que era el lloc on es canviaven, traduïen, corretgiencorregien linguisticamentlingüísticament i "estilisticamentestilísticament" les obre. laLa còpia de les obres també era selectiva, perquè ja llavors hi havia llibres prohibits, i també és el moment on surten versions comentades, i diferents de les mateixes obres., fins al punt que diferents regles que regulaven la vida en el monestir parlaven de les formes de fer al Scritoriuml'Scriptorium, i quéquè fer-ho o deixars'havia de fer-hi a l'horehora de transcriure o copiar, regles que revelen quequè hi feien els frares en aquelesaquelles situacions. ésÉs, per exmpleexemple, el cas de l'Armarius, el "proveidorproveïdor" de llibres ala l'Scriptorium,. llurLlur feina era la de permetre o no l'accés als llibres als frares que hi havias'havien de travallar,treballar. talAquesta posició permetia que enes deicdisdecidís si a l'obra en qüestió havia o no de tenir-hi accés el frare., situació que recull deen forma noveladade novel·la a [[El nom de la rosa]] l'[[Umberto Eco]]

ambAmb l'aparició de la impremta de [[Johannes Gutenberg|Gutenberg]], el versionament de llibres, ara ja anomenat "edició", cobrecobra un nou caràcter amb la gran quantitat de material que s'imprimeix,. laLa velocitat a laen qualquè les noves idees s'escampen és equiparable a la quanitatquantitat de lleis que surten per a regular l'edició de llibres.

enEn aquest moment els Scriptoriums deixnedeixen de tenir la importanciaimportància que ahvienhavien tignuttingut, i ara hi ha equips censors professionals que es dediquen a la tasca de controlar tot llibre impres,imprès. aquestsAquests sensorscensors ja notno rballaventreballaven exclusivament per l'esglésiaEsglésia catolicacatòlica, si nosinó pels estats,Estats que, interessats aper controlar les idees que surten del reneixamentrenaixement i creencrear l'edat modernemoderna, veuen en els censors la seva eina per a contrarestar la impremntaimpremta massiva de llibres i documents.

Ja a l'etapa final de [[reconquesta|la reconquesta]], els [[reis catòlics]] dremanarendemanaren al [[cardenal Cisneros]] una conversió dels musulmans de granadaGranada de forma pacífica,. aquestAquest, però, utilitzà mètodes forçats per a la conversió, entre els quals figuraren la crema de llibres, com [[Alcorà|l'Alcorà]], llibres de ciències, culturals..., Cosacosa que fomentà una pèrdua d'invaluableinavaluable [[Al-Àndalus#Art|cultura]] i [[Al-Àndalus#Ciència|cienciaciència]] provinent de [[Al-Àndalus|l'Al-Àndalus]].

un altre exemple de censura el podríem trobar en la referència que es fa dels [[Conspiració dels Pazzi|Pazzi]] al text actual [[La Divina Comèdia]] de [[Dante Alighieri|Dant]] que tenia per títol original ''Commedia'' i que ja [[Boccaccio]], al [[segle XIV]], va canviar-li el títol a l'actual. Els Pazzi, almenys dos mombresmembres de la familiafamília, foren implicats directesdirectament en l'assassinat de [[Julià de Mèdici|Giuliano de'Medici]] i l'intent d'assassinat del seu germà [[Lorenzo de Mèdici]], però el [[2004]] es trobà una carta xifrada del [[Conspiració dels Pazzi#Implicació del Papat|papa]] que l'implicava directament en els fets. Així doncs, en un moment de la divina comediacomèdia hi surten dos membres de la familiafamília Pazzi en el cercle dels traïdors,- elEl problema és que aquests fets passaren el [[1478]], mentre que Dant morí el [[1321]] cosa que fàfa impossible que tractés a la familiafamília de banquers, noble i [[Capella_Pazzi|reconeguda]] de [[Florència]] com a traïdors en la seva obra. Així doncs, algú altre va introduir aquest element a l'obra, que sabem que, com a mínim, ja en el títol ha estat retocada. aquestAquest serìaseria un exemple de censura mitjançant el retoc de l'obra per aamb finsfinalitats politicspolítiques. Aquesta cesura, però, no està provada per fons officialsoficials o oficioses.