Partit Independentista Porto-riqueny: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "d'Estats Units"
m Corregit: PIP en va sofrir una dels > PIP va sofrir un dels
Línia 47:
El Partit Socialista, sota el lideratge de Juan Mari Bras, va aconseguir aglutinar 10.000 vots en l'elecció de 1972 i després 5.000 en les eleccions de 1976, mentre el PIP va excedir els 80.000 vots. El Partit Independentista proposa un sistema econòmic social-demòcrata. En les eleccions de 1984, el PIP va sofrir una fuga de vots obtenint només poc més de 60.000 sufragis. Tanmateix, per a 1988 novament el partit es recupera obtenint més de 95.000 vots. D'altra banda el PIP va ser el primer a proposar una Assemblea Legislativa unicameral, proposta que l'any 2005 va guanyar el suport de la majoria dels electors.
 
Durant les eleccions de 2000 el PIP va obtenir més de 100.000 vots per al seu candidat a la governació i es va registrar creixement en vots en gairebé tots els llocs electius. En les eleccions de 2004 el PIP va perdre la franquícia o més bé el dret a postular candidats per a les pròximes eleccions davant de la campanya de por contra el líder annexionista Pedro Rosselló, i de líders del [[Moviment Independentista Nacional Hostosiano]] (MINH) a favor del candidat colonialista [[Aníbal Acevedo Vilá]] i en contra del PIP. En l'elecció més recent el PIP en va sofrir unaun dels seus moments més baixos quan va rebre prop de 60.000 vots, després d'haver obtingut sobre 100.000 en les eleccions de 2000. El partit es va dedicar a recollir firmes i va aconseguir més de cent mil firmes per a la reinscripció del partit en temps rècord.
 
L'any [[2006]] el Partit Independentista Portoriqueny va organitzar el ''Congrés Llatinoamericà i del Carib Per la Independència de Puerto Rico'' a [[Panamà]]. A aquest congrés es van unir els principals partits polítics de tota [[Amèrica Llatina]] i el [[Carib]] en suport a la independència i sobirania dels portoriquenys. En l'esmentat congrés hi va haver partits tant d'esquerra, dreta i centre. Molts dels partit polítics allà presents són partits de govern als seus respectius països com són els casos de [[Brasil]], [[Panamà]], [[Perú]] i [[Veneçuela]]. A part dels nombrosos polítics també es van unir importants figures llatinoamericanes en suport a la independència de [[Puerto Rico]] com: [[Gabriel García Márquez]], [[Ernesto Sábato]], [[Mario Benedetti]], [[Eduardo Galeano]], Ana Lydia Vega, Luis Rafael Sánchez, Mayra Montero, [[Pablo Milanés]] i Carlos Alberto Libanio Christo, entre d'altres.