Hedy Lamarr: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: excentricitats per que els > excentricitats perquè els |
m Corregit: i una dels > i un dels |
||
Línia 129:
El 1949 Hedy s’emporta l'únic premi de la seva carrera, el Premi poma àcida de l'actriu menys cooperativa lliurat pels Golden Apple Awards. Aquesta misantropia no s'exercita només respecte als periodistes: La revista Ciné-télé del 18 al 24 de juliol de 1950 porta «A Hedy Lamarr no li agrada gaire que es parli d'ella. Detesta les entrevistes i desconfia de la sinceritat dels seus amics. Ha conegut massa decepcions i els tem. Viu gairebé com una reclusa. Sobretot no plantejar-li preguntes massa precises: deixar-la parlar segons el seu cor....deixar a la seva infantesa vienesa que pensi més intensament. »
En el mar de sensualitat que apareix la seva vida són mencionades rares amistats femenines, amistat d'infantesa amb la gran cantant vienesa [[Greta Keller]]: admirada del [[príncep de Gal·les]] i del rei [[Carol de Romania]], que havia començat amb [[Peter Lorre]] i [[Marlene Dietrich]] i s'havia convertit en la primera estrella del cabaret [[Oak Room]] el 1939, comptava entre els seus seguidors [[Katharine Hepburn]] i [[Greta Garbo]], [[Clifton Webb]] i [[Tallulah Bankhead]]. Amistat americana amb [[Ann Sothern]], heroïna còmica de la sèrie ''[[Maisie]]'' i
L'endemà del seu principal èxit ''[[Samson and Delilah]]'', comença la caiguda de l'estrella. Es retira el 1957 després d'una sèrie de fracassos. Sembla que porta una vida mundana durant alguns anys i dilapida la seva fortuna. Intenta moltes vegades lluitar contra l'edat amb la cirurgia estètica, que en aquell temps pot fer un nas a [[Marlon Brando]] però difícilment restaurar la cara de [[Montgomery Clift]], desfigurada per un accident de cotxe.
| |||