Ptolemeu V Epífanes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Succeir' és un verb intransitiu |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Ptolemaeus V.png|thumb|
'''Ptolemeu V Epífanes'''
== Joventut==
▲'''Ptolemeu V Epífanes''' (Πτολεμαῖος) (209 aC-180 aC) fou rei d'[[Egipte]] ([[204 aC]]-[[180 aC]]).
Fou fill i successor de [[Ptolemeu IV Filopàtor]]. A la mort del seu pare tenia uns 5 anys el ministre [[Agàtocles (ministre)|Agàtocles]] i el seu cercle de col·laboradors van amagar la notícia per tenir temps d'apoderar-se del tresor reial i van conspirar per col·locar al mateix Agàtocles al tron però finalment van decidir, gràcies a la col·laboració de [[
▲Fou fill i successor de [[Ptolemeu IV Filopàtor]]. A la mort del seu pare tenia uns 5 anys el ministre [[Agàtocles (ministre)|Agàtocles]] i el seu cercle de col·laboradors van amagar la notícia per tenir temps d'apoderar-se del tresor reial i van conspirar per col·locar al mateix Agàtocles al tron però finalment van decidir, gràcies a la col·laboració de [[Sosíbios]] (Sosibios II), tutor del jove [[Ptolomeu V Epifanes]], de col·locar aquest al tron el [[204 aC]] però sota la tutela d'[[Agatoclea]], l'amistançada del rei difunt.
Aviat els macedonis i egipcis d'[[Alexandria]] es van revoltar sota la direcció de [[Tlepòlemos]] (que fins llavors havia estat absent d'Alexandria com a general comandant de les forces a [[Pelusium]]); el palau reial fou rodejat pels rebels una nit fins que hi van entrar. Agàtocles i Agatoclea van implorar per les seves vides però en debades. Agàtocles fou mort pels seus propis companys per evitar-li una mort més cruel; i Agatoclea, junt amb les seves germanes i la mare, es van refugiar a un temple on foren mortes per les turbes. Tots els que havien tingut alguna part en la mort d'Arsinoe Eurídice foren executats.
Inicialment fou
== Guerra de Síria ==
Vers el [[204 aC]] el selèucida [[Antíoc III el gran]] va fer un acord secret amb [[Filip V de Macedònia]] per repartir-se el regne d'Egipte (les possessions gregues, les illes i [[Cirene]] per [[Regne de Macedònia|Macedònia]], i la resta pels selèucides). L'acord va començar a fer-se efectiu al [[202 aC]] quan les ciutats gregues sota influència egípcia van començar a declarar-se independents amb ajut de Macedònia i dels selèucides, posant-se sota protecció dels regnes veïns. Les ciutats de [[Tràcia]] ([[Lisimàquia de Tràcia|Lisimàquia]], [[Calcedònia]], [[Cios]], [[Tasos]], i altres) van passar a Macedònia (el rei de Macedònia va cedir Cios a [[Regne de Bitínia|Bitínia]]) i les de [[Jònia]] (com [[Efes]]) al regne Selèucida. El [[201 aC]] els selèucides van envair [[Celesíria]] i va arribar fàcilment fins a [[Gaza]] on van trobar resistència. Una flota egípcia fondejada a [[Samos]] va caure en mans dels macedonis, que van haver de combatre seguidament a la flota de [[Pèrgam]] que s'havia aliat a Egipte; la batalla es va lliurar en aigües de [[Quios]] i fou de resultat incert; la flota dels rodis (també aliats d'Egipte, junt amb Quios, [[Cízic]] i [[Bizanci]]) fou derrotada enfront de [[Milet]] però es va poder retirar cap al sud i reorganitzar, i els macedonis van desembarcar a Milet i van avançar cap a Pèrgam que no van poder ocupar; els macedonis van anar a passar l'hivern a [[Cària]].
El [[200 aC]] l'etoli Skopas, al servei d'Egipte, va envair la Celesíria i la va recuperar però en el contraatac selèucida Skopas fou derrotat a la muntanya [[Panion]] i va quedar assetjat a [[Sidó]]. Pèrgam i [[Rodes (ciutat)|Rodes]] van dirigir-se al Senat romà demanant ajut; el senat va dubtar però finalment va decidir enviar un cos expedicionari dirigit per Sulpici Galba Màxim II (que era cònsol amb el seu col·lega [[Aureli Cotta]]) que va operar bàsicament a Grècia contra Macedònia. El jove rei d'Egipte fou posat sota la protecció del senat romà. L'ambaixador ''M. Lepidus'' fou segurament el guardià de Ptolemeu.
El [[199 aC]] Skopas va capitular a Sidó i quasi tota la Celesíria amb Fenícia va retornar a mans dels selèucides. [[Jerusalem]] es va sotmetre. El mateix Egipte fou amenaçat però els egipcis eren ara també aliats de Roma, i els romans van enviar una ambaixada a Antíoc que va haver de prometre no atacar el país però va veure confirmada per Roma la seva possessió de Celesíria, i en els mesos següents Antíoc es va assegurar el domini complert de la regió ([[198 aC]]). Tot seguit va atacar a [[Pèrgam]], però aquest regne va demanar ajut a Roma, que va enviar una ambaixada, i Antíoc va haver de renunciar a l'atac i retirar les tropes. El [[197 aC]] les possessions que Egipte encara conservava a l'Àsia Menor (la costa de [[Lícia]] i de [[Pamfília]], Samos i algunes illes) van passar a mans dels selèucides. Algunes ciutats gregues ([[Esmirna]] i [[Lampsacos]]), es van declarar lliures acollint-se a la declaració romana que restaurava la independència i llibertat de totes les ciutats gregues després de la batalla de [[Cinoscèfal]]. Antíoc es va establir a Efes i va atacar a les dues ciutats gregues que foren ocupades. Esmirna va demanar ajut a Roma, i Lampsacos a Pèrgam ([[196 aC]]). Antíoc va ocupar també [[Sestos]] i va reconstruir [[Lisimàquia de Tràcia|Lisimàquia]], i Roma el va convidar a evacuar [[Tràcia]] i retornar al Àsia Menor. Antíoc no va acceptar i va sotmetre la qüestió de Lampsacos i Esmirna a l'arbitratge de [[Rodes (ciutat)|Rodes]]. Un acord amb Egipte va establir que Cleòpatra, filla d'Antíoc III es casaria amb Ptolomeu V d'Egipte, enllaç es va fer el [[193 aC]], i el dot aportat serien els territoris egipcis conquerits pels selèucides. Així Lícia i Pamfília van quedar en mas selèucides, després d'un acord d'Antíoc amb Roma, ja que aquest va al·legar que no eren conquestes sinó una dot.
== Govern d'Aristòmenes ==
En aquesta època ja havia agafat les regnes del poder el ministre [[Aristòmenes d'Acarnània]], un dignatari capacitat que va rebaixar les taxes, va restaurar l'ordre, i va aixecar l'economia
El [[197 aC]] els egipcis rebels a [[Letòpolis]] i el [[Baix Egipte]] foren derrotats després d'un llarg setge, i dirigits pel faraó rebel [[Ankhmakis]] es van retirar cap a [[Tebes (Egipte)|Tebes]] i l'[[Alt Egipte]]. Un intent de revolta del general Skopas a Alexandria, fou descobert i fou immediatament executat. Davant tots aquests fets els guardians del rei van decidir declarar-lo major d'edat (''anaklaitera'' [[26 de novembre]] del [[197]]) i el decret fou conservat en la famosa [[pedra Rosetta]] ([[27 de març]] de [[196]]).
El [[193 aC]] l'enllaç amb Cleòpatra es va fer efectiu a [[
== Govern de Polícrates ==
Encara que Ptolemeu havia assolit directament el govern, el ministre Aristòmenes es va continuar ocupant dels afers corrents i la seva administració fou popular. Finalment el ministre fou tant popular que el rei el va obligar a suïcidar-se. Llavors el seu amic [[Polícrates d'Alexandria]], que l'acompanyava en les festes luxurioses, i era probablement el seu amant, va gaudir tot seguit de la influència principal al govern, i va portar els afers militars de fet d'amagat del rei.
Linha 34 ⟶ 29:
== Assassinat del rei ==
Avançat el seu regne va reunir un exèrcit mercenari amb el que esperava recuperar Celesíria però desconeixent les seves intencions reals, alguns dels seus amics el van enverinar després de quasi 25 anys de regnat en una data entre el [[20 de febrer]] i el [[6 d'octubre]] del [[180]]. Li va succeir el seu fill [[Ptolemeu VI Filomètor]].
{| align="center" cellpadding="2" border="2"
Linha 45 ⟶ 37:
| width="30%" align="center" | Succeït per:<br>'''[[Ptolemeu VI Filomètor]]'''
|}
{{Commonscat|Ptolemy V}}
{{ORDENA:Ptolemeu V Epifanes}}
[[Categoria:Ptolemeus]]
{{Faraons}}
| |||