Orde Camaldulès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina la paraula 'Plantilla' de les plantilles |
m Corregit: observança rigurosa de > observança rigorosa de |
||
Línia 54:
En 1249, el monestir de San Mattia ([[Murano]]) va adoptar una mitigació de la regla que després es va estendre a altres cases, formant la '''Congregació de Murano''', de tipus cenobític. A partir de 1434 es van donar un seguit de conflictes d'interessos entre les dues congregacions que acabaren, en 1513 i sota el priorat d'Ambrogio Traversari, amb la unió efectiva de les dues, formant la '''Congregació del Sacre Eremitori i de San Michele de Murano''', que tornava a agrupar els eremitoris de Camaldoli i els monestirs dependents de Murano, mantenint aquests alguns privilegis; en 1569, [[Pius V]] va suprimir definitivament la diferenciació dels monestirs, desapareixent la congregació de Murano com a ens jurídic.
Al segle XV, alguns monestirs van destacar en les tendències [[humanisme|humanistes]] del [[Renaixement]]: Santa Maria degli Angeli (Florència) i San Michele di Murano (Venècia), van ésser centres d'espiritualitat, investigació teològica i cultura. El pintor [[Lorenzo Monaco]] i els humanistes Ambrogio Traversari, superior general, Mariotto Allegri o el cosmògraf Fra Mauro van ésser monjos camaldulesos figures importants en la cultura del moment. Llavors, llevat de Camaldoli, els eremitoris de l'orde havien gairebé desaparegut i els monjos vivien gairebé exclusivament en monestirs, molts d'ells urbans. [[Paolo Giustiniani]] va voler recuperar la dimensió eremítica de l'orde; cap al 1516-1519 va crear-se una nova congregació d'eremitoris, en principi dependents de Camaldoli i amb observança
La supressió de l'[[Orde de Fonte Avellana]] en 1569, els monestirs de la qual van passar a l'orde camaldolès, va enfortir l'orde, com la incorporació de San Gregorio in Celio (Roma) a la congregació (1573). L'orde semblava més unit que mai, però cap al 1602, Alessandro Ceva, que havia fundat alguns monestirs al [[Piemont]], va fundar un eremitori del que van dependre d'altres, amb prou autonomia respecte Camaldoli, que va originar la '''Congregació de Torí''', absorbida al segle XVIII pels Eremites de Monte Corona.
| |||