Jean-Michel Basquiat: diferència entre les revisions

'''Jean-Michel Basquiat''' ([[Brooklyn]], [[Nova York]], [[22 de desembre]] de [[1960]] - [[12 d'agost]] de [[1988]]), fou un [[pintor]] [[estatunidenc]]nord-americà.<ref name="BossyBrothers2001">{{ref-llibre|autor1=Michel-Andre Bossy|autor2=Thomas Brothers|autor3=John C. McEnroe|títol=Artists, Writers, and Musicians|url=http://books.google.com/books?id=r0SOzr_0Ya4C&pg=PA16|any=2001|editorial=Greenwood Publishing Group|isbn=978-1-57356-154-9|pàgina=16}}</ref>

Basquiat era fill de pare [[Haití|haitià]] i mare [[Puerto Rico|portorriquenyaporto-riquenya]].<ref name="In Loving Memory">[http://www.hst1066.com/comm/2008_09/185/Matilde.pdf "In Loving Memory: Matilde Basquiat"], Lodge Communications 185, Harry S Truman Lodge No.1066, [[F.&A.M.]], December 4, 2008. New York, NY. Sad Tidings for Brother John Andrades.</ref> El seu pare, Gerard Basquiat, era un comptador de respectable solvència econòmica, i la seva mare, Matilde, era una dissenyadora gràfica de gran prestigi professional. Va créixer en un entorn familiar estripat, els seus pares es van divorciar i per aquesta situació va haver de canviar moltes vegades d'escola. Va estudiar en una escola [[catolicisme|catòlica]] privada, després en una pública i als 16 anys va ingressar en la ''City-As-School'', un centre per a adolescents dotats del quequal l'expulsenel van expulsar per rebel un any abans de graduar-se. Ja en la seva joventut va entrar en contacte amb la subcultura de la gran ciutat, [[droga|drogues]] i bandes.<ref name="hyped">[http://www.nytimes.com/books/98/08/09/reviews/980809.09boswort.html Hyped to Death] by ''[[The New York Times]]'' (August 9, 1998)</ref>

El [[1977]], juntament amb Al Díaz, es va introduir en el món del [[graffiti]], pintant en els vagons del [[metro]] i per les zones del [[SoHo (Manhattan)|SoHo]], barri [[Nova York|novaiorquès]] on proliferen les galeries d'art. L'any següent va deixar l'escola un curs abans de graduar-se en batxillerat i va abandonar la seva casa per a,viure als carrers durant dos anys viure als carrers, en edificis abandonats o amb els seus amics al [[Low Manhatan]], sobrevivint a força de vendre postals i samarretes que ell mateix decorava.<ref>{{ref-llibre|cognom=Kwame |nom=Anthony Appiah|coautors=Gates, Henry Louis |títol=Africana: Arts and Letters : An A-to-Z Reference of Writers, Musicians, and Artists of the African American Experience|editorial=Running Press|any=2005|pàgina=69|isbn=0-7624-2042-1|url=http://books.google.com/?id=_FhqCO4RJl8C&pg=PA69&dq=%22Jean-Michel+Basquiat%22+dead+OR+death+OR+died&cd=14#v=onepage&q=%22Jean-Michel%20Basquiat%22%20dead%20OR%20death%20OR%20died}}</ref>

Des de finals dels [[anys 60]], grups de joves dels barris marginals de [[Brooklyn]] i del [[Bronx]] van començar a cobrir les parets dels espais públics de gargots i pintades. Els més pròxims a la ''love generation'' es valien d'aquests espais públics per a expressar el seu desencantament, les seves protestes, els seus desacords amb les estructures socials, polítiques i econòmiques d'un sistema que els era absolutament advers. Uns altres, fugint dels seus guetos, deixaven les seves petjades o les seves marques anònimes en els murs urbans amb actituds despolititzades i indiferents a l'establishment i amb l'única voluntat d'afirmar la seva identitat i donar testimoniatge de la seva existència en el si d'un sistema que els tenia apartats. El [[1979]] Basquiat va escriure als murs del [[SoHo (Manhattan)|Soho]]: ''SAMO is dead''. Llavors, va deixar el graffiti, i va fundar el Gray, un grup musical on tocava el [[clarinet]] i el [[sintetitzador]] i amb el qual freqüentava ''pubs'' com el [[CBGB]] i el [[Mudd Club]], llocs de moda on es reunien altres artistes, però aviat va abandonar la seva incipient carrera musical. AlA l'[[East Village]], músics i artistes van elaborar la seva pròpia subcultura, el [[hip hop]], van compartir la seva afició per la música rock, pel break i el [[rap (música)|rap]] i van portar a terme performances, films underground i graffitis. Però va ser a partir de [[1980]], quan encara vivia com un rodamón, que es va començar a dedicar principalment a la pintura.<ref>Faflick, Philip. “The SAMO Graffiti… Boosh-Wah or CIA?” ''Village Voice'', December 11, 1978: p. 41.</ref>

Basquiat posseïa una curiositat intel·lectual i sentia una veritable fascinació per l'[[expressionisme abstracte]], pels traços gestuals de [[Kline]], pels primers treballs de [[Pollock]], per les pintures amb figures de [[De Kooning]] i per les cal·ligrafies de [[Cy Twombly]], cosa que el va dur a tenir un gran domini del grafisme expressivament gestual. Interessat també per les ''"combine paintings"'' de [[Robert Rauschenberg]] i per l'[[Art Brut]] de [[Jean Dubuffet]], així com per la cultura popular, els seus graffitis van adquirir una qualitat plàstica i expressiva cada vegada més pròxima a la de la recent pintura [[Estats Units|nord-americana]], fins al punt que, uns anys més tard, [[Jeffrey Deitch]] va definir el seu treball com "una xocant combinació xocant de l'art de [[De Kooning]] i dels gargots pintats amb aerosol en el [[metro]] de [[Nova York]]".

Des de petit havia rebut una apreciable educació artística informal; la seva mare el va dur a visitar [[museu]]s (va ser membre júnior del [[Museu de Brooklyn]] als 6 anys), també el va iniciar en la lectura de literatura poètica i més tard el va impulsar a escriure la pròpia. El nom del seu grup es va convertir en un capítol més del mite quan Basquiat va afirmar que estava inspirat en l'autor d'un llibre sobre anatomia que havia acompanyat la seva convalescència després de ser atropellat, als sis anys, per un automòbil. El mateix Basquiat repetiria diverses vegades que aquest llibre va ser un referent precoç del seu treball. Va completar la seva formació autodidàctica com oient a l'Escola d'Arts Visuals, on va contactar amb el pintor i autor de graffitigraffitis [[Keith Haring]].<ref>{{ref-notícia|url=http://www.mutualart.com/Artwork/Test-Pattern/2EB85A9C042C2C1F|editorial= Mutual Art Inc.|títol=Jean Michel Basquiat ''Test Pattern''}}</ref>

Algunes galeries del [[SoHo (Manhattan)|Soho]], com el [[White Columns]] i [[Fashion Moda]] van cedir els seus espais perquè els graffiters pengessin eventualment les seves obres. El [[1981]], Basquiat exposa les seves obres en la PS1 delde l'[[Institute for Art and Urban Resources]] de [[Nova York]] en una exhibició amb el nom: ''"New York/New Wave"'' (''"Nova York/Nova Ona"''). S'intenta decretar que aquesta mostra està formada per un conjunt estel·lar de l'emergent jet-set artístic. L'artista estel·lar era el fotògraf [[Robert Mapplethorpe]], i com en cadascuna de les seves aparicions públiques l'exposició ha estat elaborada amb una minuciosa posada en escena i dóna els seus resultats. Això repercuteix favorablement a Basquiat, ja que al costat de les fotografies es van mostrar les pintures fortes, de gestos aspres i de colors tan simples com contundents del jove pintor.

Acudeix a l'exposició saturat de [[cocaïna]], incomodantcosa amb la sevaque presènciaincomoda alsels concurrents. És aquí on coneix a [[Andy Warhol]], amb qui començariencomençaria una amistat, i una col·laboració professional. Al desembre de [[1981]] apareix el primer article important "The Radien Child" de [[Rene Ricard]] en la revista [[Artforum]] (núm. 24, pàg. 24-43) considerada la revista d'art més important de l'època.<ref>''Basquiat'', edited by Marc Mayer, 2005, Merrell Publishers in association with the Brooklyn Museum, ISBN 185894287X, p. 50</ref>

El [[1982]] s'inicia per Basquiat un veritable camí cap a l'èxit: es multipliquen les seves exposicions individuals i col·lectives, és inclòs a l'exposició [[Transvanguardia: Itàlia/Amèrica]] amb artistes [[neo-expressionisme|neo-expressionistesneoexpressionistes]] de la talla de S. Chia, F. Clemente, I. Cucchi, D. Deutsch, D. Surt-li, i J. Schnabel. També participa en l'exposició organitzada per Diego Cortez, presentada en la Galeria Marlborough de [[Nova York]], titulada ''The Pressure to Paint'', juntament amb altres artistes com; G. Baselitz, S. Chia, F. Clemente, I. Cucchi, M. Disler, R. Fetting, [[Keith Haring]], J. Schnabel, entre d'altres.

L'any següent ([[1983]]) participa en la BienalBiennal del [[Whitney Museum of American Art]] de [[Nova York]] al costat dels emergents representants de l'art apropiacionista, els nous expressionistes, i altres graffitistasgraffitistes com [[Keith Haring]].

El [[1984]], el [[MOMA]] de [[Nova York]], que en principi s'havia mostrat poc inclinat al [[neoexpresionisme]] va presentar la important exposició ''An International Survey of Recent Painting and Sculpture'', on, al costat d'una selecció de 170 artistes Basquiat també va participar. Aquell mateix any, Warhol li va presentar al galerista [[Suïssa|suís]] [[Bruno Bischofberger]], quiel qual va donar a conèixer la seva obra a [[Europa]], i amb qui va col·laborar estretament fins a la seva mort.

Des d'aquest any, els amics de Basquiat comencen a preocupar-se pels seus excessos en l'ús de [[droga|drogues]]. Sovint el trobaven gairebé en coma i molt [[paranoia|paranòicparanoic]] amb idees de persecució. La paranoia de Basquiat, amb tot, tenia motius per les amenaces molt reals de gent que li robava quadres del seude l'estudi o de galeristes que es duiens'enduien obres sense acabar per a exhibir-les o vendre-les. En aquesta època Basquiat, entre d'altres pocs, va arribar a ocupar les pàgines de paper couché, de les revistes d'informació general i de moda com [[Times]], [[Newsweek]], [[Vanity Fair]] i [[Vogue]] no per la seva pintura, sinó per la seva vida d'alta "societat" i per la seva presència a festes i en clubs de moda, com el novaiorquès [[Palladium]]. S'alterna amb [[Madonna]] i altres estrelles de l'espectacle i la música.

El [[10 de febrer]] de [[1985]] Basquiat apareix en la portada de la revista dominical [[New York Times]], convertint-sei es converteix en el primer artista plàstic negre que apareix en la primera plana. L'article que acompanya la foto, redactat per [[Cathleen McGuigan]], es titula ''"New Art, New Money: The MàrquetingMarketing of American Artist" (Nou Artart, Nousnous Dinersdiners: El Màrquetingmàrqueting d'un Artistaartista Americàamericà)''.

El [[1986]] viatja a l'[[Àfrica]] i exposa ena [[Abidjan]] ([[Costa d'Ivori]]). Al novembre d'aquestdel mateix any 1986, realitza una gran exposició (més de 80 obres) en elal museu [[Kestner-Gesellschaf]]t de [[Hannover]], convertint-sei amb 25 anys es converteix en l'artista més jove que exhibeixha exposat en aquest museu.

El [[1988]] s'instal·len exposicions a [[París]] i [[Nova York]], i a l'abril d'aquestaquell mateix any, tracta d'abandonar la seva drogaddicciódrogoaddicció i esse'n va a laviure sevaa la casa deque té a [[Hawaii]]. Torna a Nova York al juny anunciant que s'ha alliberat de la droga, però el [[12 d'agost]] de [[1988]], mor per [[sobredosi]] d'[[heroïna]] amb 27 anys, va sentser l'artista visual negre més reeixit en la història de l'[[art afro-americà|art afroamericà]].

Al llarg de la seva breu, però intensa carrera artística realitzaria més de 40 exposicions personals i participaria en al voltant de 100 col·lectives. La L'autopromoció i el reclam publicitari van ser factors prioritaris per Basquiat factors prioritaris, com amb anterioritat ho havien estat per Andy Warhol o [[Julian Schnabel]].