Obi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-osibirsk +ossibirsk) |
|||
Línia 12:
L''''Obi''' (del [[rus]] Обь), també anomenat '''Ob''', és un dels [[riu]]s més grans de la [[Sibèria]] occidental i el quart més llarg de [[Rússia]]. La seva [[conca hidrogràfica|conca]] ocupa uns tres milions de km² i s'estén, a banda de Rússia, per [[Kazakhstan]], [[Xina]] i [[Mongòlia]]. És el més occidentals dels tres grans cursos d'aigua de Sibèria. Com el [[Ienissei]] i el [[Lena]], l'Obi, que neix al [[massís de l'Altai]] i desemboca en [[golf de l'Obi|un golf]] al [[mar de Kara]], discorre en direcció sud-nord i drena una gran regió caracteritzada per les seves baixes altures.
Junt amb el seu llarg [[afluent]], l'[[Irtix]], constitueix una de les més llargues artèries fluvials del món, amb un curs de més de 5.400 km. L'Obi i els seus principals tributaris ofereixen possibilitats de navegació estacional, representant una via de comunicació molt important per un espai amb un fort potencial de desenvolupament, i també un eix de poblament dominat per alguns grans centres industrials com [[
== Noms ==
Línia 35:
A Tiumén arribà el primer [[vaixell de vapor]] el 1836, i pel curs mitjà de l'Obi hi naveguen vaixells de vapor des de 1845. El començament de la navegació a vapor per l'Obi no va ser fàcil, i no va ser fins al 1857 quan el vaixell de vapor es començà a desenvolupar de manera seriosa per la conca de l'Obi. La navegació a vapor va començar al [[Ienissei]] el 1863 i al [[Lena]] i l'[[Amur]] durant la dècada de 1870. En un intent d'ampliar el sistema navegable de l'Obi a finals del [[segle XIX]], utilitzant el [[riu Ket]], es va construir un sistema de canals de 900 km per connectar l'Obi amb el [[Ienissei]], però aviat va ser abandonat per manca de competitivitat amb el ferrocarril.
El [[Transsiberià]], un cop completat, proporcionà un transport més directe i durant tot l'any en la direcció est-oest. Però el sistema del riu Obi seguia sent important per connectar les grans extensions de les províncies de [[Província de Tiumén|Tiumén]] i [[Província de Tomsk|Tomsk]] amb les principals ciutats de la ruta del Transsiberià, com [[
El [[1965]] es va construir una presa prop de [[
Durant les dècades de 1960 a 1980 enginyers i administradors soviètics contemplen un gegantí projecte per desviar part de les aigües de l'[[Irtix]] i l'Obi cap al [[Kazakhstan]] i les repúbliques de l'[[Àsia central]] soviètica, per reomplir el [[mar d'Aral]]. El projecte mai va arribar a dissenyar-se i la idea fou abandonada el 1986 degut a consideracions econòmiques i ambientals.<ref>Douglas R. Weiner, "A Little Corner of Freedom: Russian Nature Protection from Stalin to Gorbachev". University of California Press, 1999. ISBN 0-520-23213-5. [http://books.google.com/books?id=2rRjx4pCEx0C On Google Books] p. 415 {{en}}
| |||