Paracetamol: diferència entre les revisions

El paracetamol s'utilitza en el tractament del [[dolor]] moderat agut i crònic, i és considerat com l'analgèsic d'elecció per la major part dels autors en els pacients de més de 50 anys. També és l'analgèsic d'elecció quan l'[[aspirina]] no és ben tolerada o quan està contraindicada. El paracetamol està utilitzant-se des de finals del [[segle XIX]] i es pot adquirir sense prescripció mèdica.

 

Es desconeix el mecanisme exacte de l'acció del paracetamol encara que se sap que actua a nivell central. Es creu que el paracetamol augmenta el llindar al dolor inhibint les ciclooxigenases en el [[sistema nerviós central]], enzims que participen en la síntesi de les [[prostaglandines]]. El paracetamol també sembla inhibir la síntesi i/o els efectes de diversos mitjancers químics que sensibilitzen els receptors del [[dolor]] als estímuls mecànics o químics.<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.iqb.es/cbasicas/farma/farma04/p006.htm|títol = Paracetamol|consulta = 12/08/2014|llengua = Castellà|editor = Vademecum de la A a la Z|data = 21 de desembre de 2010}}</ref>

 

El paracetamol és un fàrmac que està indicat en el tractament del [[dolor]] lleuger/moderat o [[febre]]. Alguns dels casos en els quals es podria administrar paracetamol són: [[cefalees]], [[miàlgies]], dolor d'espatlla, dolor dental, [[dismenorrea]], molèsties associades als refredats o [[grip]], etc.)<ref>{{Ref-publicació|cognom = Iáñez|nom = Sebastian|article = Terapéutica: tratamiento del dolor|publicació = |url = http://www.ub.edu/legmh/capitols/ibanyez.pdf|data = |pàgines = 19|nom2 = Cecilio|cognom2 = Morales Mas}}</ref>

 

* Adults i infants > 12 anys: 325-650 mg per via oral o rectal cada 4-6 hores. Alternativament, 1.000 mg, 2-4 vegades al dia. No han de sobrepassar-se dosi de més d'1 g de cop o més de 4 g al dia.

* Infants < 12 anys: 10-15 mg/kg per via oral o rectal cada 4-6 hores.

* Nadons: 10-15 mg/kg per quilo per via oral cada 6-8 hores.

 

El paracetamol ha de ser utilitzat amb precaució en pacients amb la funció hepàtica alterada o amb història de sobredosi. No ha d'utilitzar-se en pacients amb història d'[[alcoholisme]]. Els pacients amb malaltia hepàtica estable pot ser tractats amb dosis terapèutiques de paracetamol per a l'alleugeriment de [[dolor]]<nowiki/>esporàdic de curta duració (menys de cinc dies).

 

Encara que el paracetamol és el fàrmac d'elecció per al tractament del dolor episòdic en els malalts renals, no es recomana el seu ús crònic. Les dosis han de ser modificades en funció de la resposta clínica i de grau d'insuficiència renal

 

El paracetamol és un fàrmac molt utilitzat avui en dia per la seva efectivitat i baix cost. Moltes són les persones que en fan ús i molts s'automediquen. Per aquest motiu, cal conèixer les contraindicacions i precaucions que s'han de prendre abans d'administrar paracetamol.<ref>{{Ref-web|url = http://www.forumclinic.org/ca/malaltia-pulmonar-obstructiva-cr%C3%B2nica/not%C3%ADcies/prendre-paracetamol-durant-lembar%C3%A0s-sassocia-al-risc|títol = Prendre paracetamol durant l'embaràs s'associa al risc que els nadons pateixin d'asma|consulta = 15/08/2014|llengua = Català|editor = Clínic Barcelona|data = desembre 2011}}</ref>

 

 

Els pacients alcohòlics, amb [[hepatitis]] vírica o altres hepatopaties tenen un risc major d'una hepatotoxicitat pel paracetamol pel fet que la conjugació del [[medicament|fàrmac]] pot ser reduïda.

 

Els pacients no han d'automedicar-se amb paracetamol si consumeixen més de tres begudes alcohòliques al dia.El paracetamol pot interferir amb els sistemes de detecció de glucosa reduint en 120% els valors mitjans de la glucosa.<ref>{{Ref-web|url = http://www.australianprescriber.com/magazine/27/1/14/5/|títol = Alcohol and paracetamol|consulta = 15/08/2014|llengua = Anglès|editor = Australian prescriber|data = 2004|nom = Graham|cognom = Garry G.}}</ref>

 

L'administració crònica de paracetamol ha de ser evitada en pacients amb malaltia renal crònica. Diversos estudis han posat de manifest que hi ha el risc d'un desenvolupament de necrosi papil·lar, fallada renal, o malaltia renal terminal. Igualment pot ser perillós l'ús de paracetamol quan s'administra per a tractament de febre persistent en xiquets amb malnutrició.

 

Els pacients no deuen automedicar-se amb paracetamol durant més de cinc dies en el cas dels xiquets i durant més de deu dies en els adults. La [[febre]] no ha de ser tractada amb paracetamol durant més de tres dies sense consultar al metge.

 

Alguna publicació aïllada, ha associat l'ús del paracetamol durant l'embaràs amb un menor pes i talla del fetus en nàixer. No obstant això, un estudi prospectiu de 48 casos de sobredosi de paracetamol durant l'embaràs no va posar en relleu cap cas de toxicitat fetal directament associada al fàrmac.