|
'''Camillo Pace''' ([[Paglieta]], [[13 de maig]] de [[1862]] – [[Pescara]], [[1948]]), era [[pastor (clergat)|pastor]] [[Protestantisme|protestant]] i [[educador]] italià conegut per haver escrit i fet conegut, durant la [[Segona Guerra Mundial]], d'una resistència anti-nazi protestant a [[Alemanya]].
De molt jove, el [[1879]], es va allistar a la [[Guardia di Finanza]]. Acabat el servei militar, es dedica al [[comerç]]. La trobada amb el protestantisme i amb l'[[Església dels Germans]] té lloc a Pescara, on comença a estudiar [[teologia]], estudis que segueix a [[Anglaterra]], a [[Londres]] i a [[Plymouth]].
A partir de [[1889]] Pace comença una intensa activitat d'[[evangelització]] ena [[Abruzzo]], ena [[Paglieta]], [[Gissi]], [[Lanciano]] i Pescara.<ref>Cenni di storia del movimento delle assemblee dei fratelli in Italia, Chiese dei Fratelli in Italia, Dio è con te, paragrafo 5 e 6</ref> Uns anys més tard, el [[1925]], es va mudar amb la seva esposa [[Lucia Pace]] a [[Florència]], on es va unir al grup de direcció de l'[[Istituto Comandi]],<ref name="Marcella Fanelli 2001">Marcella Fanelli, ''Passeggiata lungo il XX secolo'', Edizioni GUB, Claudiana, Torino, 2001, pag. 270/271</ref> un centre d'acollida i d'educació pels orfes o nens sense famíliesfamília. EnEl 1928 publica un tratadotractat religiós titulat "San Agustín, Bisbe de Hipona i Doctor de l'Església".<ref>Le Biografie, Camillo Pace, Associazione Storico Culturale Sant'Agostino</ref>
Dotat d'una forta [[personalitat]]<ref>Marcella Fanelli, ''Passeggiata lungo il XX secolo'', Edizioni GUB, Claudiana, Torino, 2001, pag. 325</ref> des de [[1930]], amb [[Gino Veronesi]], Pace és el director del setmanari [[Ebenezer]], un petit [[periòdic]] imprès en el l'[[Instituto Commandi]]<ref>Andrea Diprose, Recensione del libro di G. Spini: Italia di Mussolini e protestanti, pag.5/6</ref> que publica escrits oberts a les idees més modernes, mostranti que mostra interès en la qüestió de la resistència protestant al [[nazisme]] a [[Alemanya]].<ref> G. Spini,'' Itàlia vaig Mussolini i Protestanti'', Torino, Claudiana, Italy, 2007, pag 234 </ref>
Per haver estat inscrit a la [[maçoneria]] en la seva joventut, abans de la seva [[conversió religiosa]], i per haver-se manifestat sempre, en els seus sermons, de ser contrari a la [[guerra]], Pace fou perseguit delpel [[règim]] [[feixista]] de [[Mussolini]] i enel [[1942]] va ser [[Camp de concentració|confinat]] en [[Calàbria]].<ref>Andrea Diprose, Lux Biblica, Claudiana, Torino, Recensioni: G. Spini, ''Italia di Mussolini e Protestanti'', foglio 5/6</ref> Al final de la [[guerra]] torna a [[Pescara]].<ref>Marcella Fanelli, ''Passeggiata lungo il XX secolo'', Edizioni GUB, Claudiana, Torino, 2001, pag. 432</ref>
Camillo Pace va tenir cinc fills entre els quals recordem [[Aurelio Pace]],<ref>Marcella Fanelli, ''Passeggiata lungo il XX secolo'', Edizioni GUB, Claudiana, Torino, 2001, Pag. 270</ref> member del [[Partito d'Azione]] a [[Florència]],<ref>Joseph Pace' Filtranisme, di Marcello Paris,, Equitazione&Ambiente Arte, Roma, Italia, 2008</ref> historiador de Lala [[UNESCO]] i pare de l'[[artista]] fundador del [[Filtranisme]] [[Joseph Pace]], i de [[Mario Vonwiller]]<ref>Marcella Fanelli, ''Passeggiata lungo il XX secolo'', Edizioni GUB, Claudiana, Torino, 2001, pag. 359</ref> de l'[[Església dels Germans]] a [[Suïssa]].
Pace va morir ael [[1948]] a Pescara a la casa del seu fill Aurelio i de la seva filla Franchina Cardile, germana del pintor [[Antonio Cardile]].
== Referències ==
|
