Jean-François Champollion: diferència entre les revisions

'''Jean-François Champollion''', conegut també com a '''Champollion el jove''', ([[Fijac]]; [[23 de desembre]] de [[1790]] - [[París]]; [[4 de març]] de [[1832]]); fou un [[egiptòleg]] [[Francesos|francès]], considerat com el pare de l'[[egiptologia]] gràcies al fet d'que va aconseguir desxifrar els [[jeroglífic]]s. Deia de si mateix:

Des de ben jove ja va destacar sobre els altres nens de la seva edat: començà a parlar [[llatí]] als nou anys, [[hebreu]] als tretze, i [[àrab]] als catorze. Fins als vuit anys va estudiar a [[Fijac]], després se'n va anar a viure a [[Grenoble]], amb el seu germà Jacques que li va fer classes durant dos anys, fins que va ingressar en elal Liceu.

Va començar llavors el seu interès per l'estudi dels jeroglífics egipcis i gràcies al seu germà Champollion-Figeac, va aconseguir una còpia de les inscripcions de la [[pedra de Rosetta]], escrites en jeroglífic, grec i demòtica (una forma abreujada de l'escriptura [[hieràtic]]a). Comprenent que el desxiframent d'aquesta llengua oblidada perdurant segles passava per l'estudi de les llengües més pròximes, va anar [[París]] el [[1808]] per a estudiar, entre altres, el [[llengua copta|copte]] i l'[[etíop]].

Es lliurava lliurar tan a fons a l'estudi d'aquestes llengües que, essent tot just un adolescent, aconsegueixaconseguí compilar un diccionari copte de 2000 pàgines. En aquesta època, escriuva escriure al seu germà: «''Jo em consagro completament al copte. Vull conèixer l'egipci tant com la meva pròpia llengua materna, perquè en aquesta llengua estarà basat el meu gran treball sobre els papirs egipcis''» Champollion, [[1807]] (tenia setze anys)

El desxiframent dels jeroglífics és un ardu treball: iniciat abans de [[1807]], l'any [[1808]] descobreixdescobrí el principi dels lligams dels signes. ComençaComençà a treballar llavors sobre les analogies trobades amb un dels dialectes coptes: l'absència de vocals en l'escriptura [[egipci|egípcia]]. El [[1810]] teoritzateoritzà que els signes poden ser ideogrames (expressant una idea) o fonogrames (expressant un so). El 1812 estableix una cronologia d'escriptures: les cursives eren una versió simple i posterior als jeroglífics. El [[1816]] hava haver d'interrompre les seves investigacions ési fou exiliat a [[Fijac]] a causa de les seves inclinacions bonapartistes.