Jean-Louis Trintignant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) |
|||
Línia 23:
| Mostra de Venècia =
| Festival de Berlín = '''[[Ós d'Argent a la millor interpretació masculina|Millor actor]]'''<br />1968 - ''[[L'homme qui ment]]''
| Festival de Cannes = '''
| filmfare awards =
| national film awards =
| imdb = 0000576
}}
'''Jean-Louis Trintignant''' (
== Biografia ==
Va passar la seva infància al sud de França ([[Ais de Provença]], [[Nimes]] i [[Pont-Saint-Esprit]]). El 1950 va anar a [[París]] amb la idea d'actuar en el teatre i va seguir els cursos de Charles Dullin i Tania Balachova.<ref name=LV67>{{ref-notícia| títol=Biografia|publicació=La vanguardia|data=21 de maig de 1967}}</ref> Feia el debut teatral el 1951 passant a ser vist com un dels actors francesos més dotats de l'època posterior a la [[Segona Guerra mundial]]. Després de viatjar durant els primers anys 50 en unes quantes produccions de teatre, la seva primera aparició en el cinema arribava el 1955 i l'any següent quan va obtenir la fama per la seva actuació amb [[Brigitte Bardot]] al film de
De família rica, és nebot d'un pilot de cotxes de carreres, Louis Trintignant, que es va matar el 1933 mentre practicava en un circuit de la [[Picardie]]. El seu altre oncle [[Maurice Trintignant]] (nascut el 1917), era un pilot automobilístic que va guanyar dues vegades el [[Grand Prix de Mònaco]] així com les [[24 hores de Le Mans]]. Havent crescut al voltant de curses d'automòbils, Jean-Louis Trintignant era l'elecció natural de director cinematogràfic Claude Lelouch per al paper que protagonitza de conductor de cotxes de cursa a la pel·lícula de 1966, ''Un homme et une femme'', un èxit global que el convertia en una estrella internacional.
El treball de Trintignant va quedar interromput durant uns quants anys pel servei militar obligatori. Després de complir-lo a [[Alger]], tornava a París i reprenia una carrera molt reeixida. Papers a clàssics del cinema com ''[[Compartiment tueurs]]'', ''Un homme et une femme'' (a l'època la pel·lícula francesa més reeixida), la pel·lícula de [[Bernardo Bertolucci|Bertolucci]] ''[[Il Conformista]]'', i el thriller polític del 1969 ''[[Z (pel·lícula)|Z]]'', en el qual retratava un idealista advocat jove, i obtenia el
A Itàlia va treballar amb Valerio Zurlini a ''[[Estate violenta]]'' i ''[[Il deserto dei Tartari]]'', amb [[Ettore Scola]] a ''[[La terrazza]]'' però de manera especial a la [[pel·lícula de culte]] ''[[Il sorpasso]]'' de [[Dino Risi]].
Línia 58:
* 1955: ''[[La Loi des rues]]'' de [[Ralph Habib]]
* 1956:''[[Et Dieu... créa la femme]]'' de [[Roger Vadim]]
* 1957: ''[[Club de femmes]]'' de
* 1959: ''[[Estiu violent]] (Estate violenta)'' de Valerio Zurlini
* 1959: ''[[Les Liaisons dangereuses]]'' de Roger Vadim
Línia 104:
* 1970: ''[[El trinxeraire]]'' de [[Claude Lelouch]]
* 1971: ''[[Sans mobile apparent]]'' de [[Philippe Labro]]
* 1972: ''[[La Course du lièvre à travers les champs]]'' de
* 1972: ''[[L'Attentat]]'' d'[[Yves Boisset]]
* 1973: ''[[Un homme est mort]]'' de [[Jacques Deray]]
Línia 141:
* 1983: ''[[Vivement dimanche !]]'' de [[François Truffaut]]
* 1983: ''[[Under Fire]]'' de [[Roger Spottiswoode]]
* 1983: ''[[La Crime]]'' de
* 1984: ''[[Credo (pel·lícula)|Credo]]'' (TV) de [[Jacques Deray]]
* 1984: ''[[Femmes de personne]]'' de [[Christopher Frank]]
Línia 174:
=== A partir del 2000 ===
* 2002: ''[[Janis et John]]'' de [[Samuel Benchetrit]] amb [[François Cluzet]], [[Marie Trintignant]]
*
=== Curt-metratges ===
| |||