Casa Blanca: diferència entre les revisions

El president [[Franklin D. Roosevelt]] va ordenar que la benedicció d'Adams forafos esculpida a la lleixa de la xemeneia del saló de Sopars d'Estat.

Durant la [[Guerra Anglo-Americana de 1812-1815|Guerra de 1812]], gran part de [[Washington DC]] va ser incendiat per les tropes britàniques en venjança per la crema dels Edificis del Parlament de l'Alt Canadà (actualment [[Toronto]]) en la Batalla de York, deixant la Casa Blanca en ruïnes.<ref>{{ref-web|url=http://www.whitehousehistory.org/whha_classroom/classroom_4-8-history-war.html |títol=The White House at War: The White House Burns: The War of 1812 |consulta= |obra= |editor=White House Historical Association |data= |llengua=anglès }}</ref> L'interior de la mansió va quedar destruïda, i només les parets exteriors van romandre dretes, i van haver de ser enderrocades i posteriorment reconstruïdes a causa del debilitament que va causar el foc i a la posterior exposició als elements, a excepció de porcions de la paret sud. Una llegenda va sorgir arran de la reconstrucció de l'estructura, que deia que es va utilitzar pintura blanca per ocultar els danys que havia produït l'incendi, donant a l'edifici el seu nom. Això és infundat, ja que l'edifici ja havia estat pintat de blanc des de la seva construcció en 1798. De totestots els objectes que van ser saquejats de la Casa Blanca durant la guerra, només se'n van recuperar dos, una pintura de [[George Washington]], rescatada per la llavors primera dama Dolley Madison quan escapava de la Mansió, i una caixa de joieria, va ser retornada al president Franklin Delano Roosevelt el 1939 per un canadenc que va dir el seu avi l'havia pres. La major part dels objectes es van perdre quan un comboi de naus britàniques amb el HMS Fantome al capdavant, es va enfonsar quan es dirigia de Halifax a Prospect, Canadà, durant una tempesta a la nit del 24 novembre 1814.

El 1891, la [[Primera Dama dels Estats Units|Primera Dama]] Caroline Harrison va proposar extensions a la Casa Blanca, que incloïen una Ala Nacional a l'est per a una galeria d'art històrica, i una ala a l'Oest per a funcions oficials. Es va dissenyar un projecte pel Coronel [[Theodore A. Bingham]], que va reflectir el pla de Harrison. El 1901, [[Theodore Roosevelt]] i la seva gran família es van traslladar a la Casa Blanca, i la va trobar massa petita. Tres arquitectes, McKim, Mead, i White, van ser contractats per realitzar renovacions i la seva ampliació, incloentinclosa l'Ala Oest. La Primera Família va passar quatre mesos de 1902 en una residència temporal en el número 22 de Jackson Place. Cap a 1909, el president William Taft va necessitar més espai. Va emprar l'arquitecte Nathan C. Wyeth per afegir més espai a l'Ala Oest, que va incloure la instal·lació del [[Despatx Oval]].

Dècades d'escàs manteniment i la construcció d'un quart pis durant l'administració del resident Calvin Coolidge va afectar a l'estructura de maó i pedra sorrenca construïda sobre marcs de fusta. El 1948, la casa va arribar a ser tan inestable, que el president Harry Truman la va abandonar, traslladant-se a la Casa Blair, entre 1949 i 1951.

La reconstrucció, duta a terme per l'empresa contractista John McShain de Filadèlfia, va requerir desmuntar per complet els espais interiors, la construcció d'un nou bastidor intern d'acer i la reconstrucció delde les cambres originals dins de la nova estructura. Es van fer algunes modificacions al disseny del pis, fer més gran i posar de nou l'escala central per obrir-se al Vestíbul d'entrada, en lloc del Vestíbul Central. Es va afegir aire condicionat central, i dos soterranis secundaris addicionals que proporcionaven espai per a sales de treball, magatzems i un refugi contra bombes. La família Truman es va traslladar novament a la Casa Blanca el 27 de març de 1952. Tot i que la casa es va salvar gràcies a la reconstrucció de Truman, gran part del mobiliari interior era de sèrie, i de poc valor històric. La major part de l'arrebossat original, algun corresponent a la reconstrucció de 1814-1816 estava massa malmès per instal·lar-se de nou, com el robust revestiment de fusta Beaux Arts de la Sala Est. El president Truman tenia les bigues originals de fusta. Les parets de la Sala Vermeil, la Biblioteca, la Sala de la Xina i la Sala de Mapes al pis de la residència principal van ser enteixinades amb fusta de les bigues.

Diversos períodes de la república primerenca van ser seleccionats com a tema per a cada lloc: l'estil federal per la l'habitació Verda; Imperi francès per a l'habitació blava; Imperi Americà per l'habitació vermella; Lluís XVI per l'habitació Oval groc, i victorià per l'estudi del president, que va tenir un nou nom, Cambra de Tractats. Es van adquirir mobles antics, i la tela decorativa i l'ajust basats en documents del període van ser produïts i instal·lats. Moltes de les antiguitats, les pintures fines, i d'altres millores del període de Kennedy van ser donades a la Casa Blanca per donants rics, incloent-hi la família Crowninshield, Jane Engelhard, Jayne Wrightsman, i la família Oppenheimer. La restauració de Kennedy va donar lloc a una Casa Blanca luxosa i amb un aspecte proper al de la noblesa real, i que va recordar el gust francès dels presidents Madison i de Monroe. Gran part de l'estil francès provenia del decorador d'interiors Stéphane Boudin de l'empresa Maison Jansen, una dissenyadora d'interiors de París, la firma que havia dissenyat els interiors per als palaus d'Elsie de Wolfe, senyora Olive Baillie, les famílies reials de Bèlgica i de l'Iran, el Reichsbank alemany durant el període del Nazisme, i el Castell de Leeds a Kent. La primera guia turística de la Mansió va ser produïda sota la direcció de la conservadora Lorena Waxman Pearce, amb la supervisió directa de Jacqueline Kennedy. Les vendes de les guies van ajudar a finançar la restauració.

La residència original es troba a l'àrea del centre de la Casa Blanca, a l'edifici que està entre les dues columnates, dissenyades per [[Thomas Jefferson|Jefferson]], que ara serveixen per connectar les oficines situades en l'Ala Est i l'Ala Oest. A la residència executiva és on viu el president, a més de trobar les sales utilitzades per a les cerimònies d'Estat i entreteniments oficials. La planta d'Estat de la residència inclou la sala de l'Orient, la sala Verda, la sala Blava, la sala Roja, el menjador d'Estat, el menjador de Família, els Vestíbuls i la Gran Escalinata. La planta baixa està formada per la sala Oval de Diplomàtics (usada com a sala de recepció), la [[sala de Mapes]], la sala de la Xina, la sala Vermeil, la biblioteca Presidencial, la cuina principal i altres oficines. Al segon pis hi ha la residència familiar. Inclou la sala Oval Groga (que s'obre al balcó Trumam) i diversos dormitoris, incloent-hi el dormitori principal, el dormitori Lincoln, el dormitori de les Reines, així com altres dues habitacions, una petita cuina i un vestidor privat. La tercera planta de la Casa Blanca consta d'un [[solàrium]], sala de jocs, sala de llençols, una cuina i un altre saló.