Lawrence Gonzi: diferència entre les revisions

En [[1987]] Gonzi va contestar{{què}} sense èxit les eleccions generals, ajuntojuntament amb el seu partit, el Nacionalista. Ell va ser indicat líder del parlament en [[1988]], i en [[1992]] va ser novament indicat per unanimitat. Gonzi va contestar novament les eleccions en [[1996]] i aquesta vegada va ser bében succeït.{{què}} Com a membre de l'oposició en el parlament ell va actuar com "ministre paral·lel" sobre política social, com secretari del bloc nacionalista del parlament, líder del bloc i després secretari-general del partit. En 1998 ell va retornar i va ser apuntat com Ministre de Política Social. En maig de [[1999]] ell va ser indicat com primer ministre i líder de la casa.

Ell va ser novament ucceïtben succeït{{què}} en [[2003]], i després de la renúncia de [[Edward Fenech Adami]] com a primer ministre i líder del partit, va guanyar a disputa del lideratge en març de [[2004]]. Ell va ser indicat primer-ministre immediatament de seguida. Després del [[2004]] Gonzi es va fer també Ministre de les Finances, i com tal, va seguir els criteris del [[Tractat de Maastricht]], conduint Malta per a [[Eurozona]].

En les eleccions generals de [[2008]] que van ocórrer a [[8 de març]], va ser novament triat primer- ministre. Ell condueix el país amb plans en relació a [[Europa]] i també per a temes locals, planificació i mitjà-medi ambient, assumptesafers militars, [[desenvolupament sostenible]] i [[turisme]]. Per a ajudar-holo, com a secretaris parlamentaris estan Mario de Marco com Secretari Parlamentari de Turisme, i Chris Said com Secretari Parlamentari per al Diàleg Públic i Informació. vaVa ser també confirmat com a líder del Partit Nacionalista pelaper 2ªsegona vegada en l'[[11 de maig]] dedel [[2008]]. Deixà el càrrec en perdre les eleccions del [[9 de març]] de [[2013]] davant el Partit Laborista.