Revisió del 11:15, 14 nov 2014 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Traient enllaços superflus a articles d'anys ← Edició anterior		Revisió del 20:39, 21 nov 2014 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Etiqueta: nova fusió Edició següent →
Línia 1: {{fusió des de\|Comte de Girona}} {{estat desaparegut \|nom_oficial = Comtat de Girona Linha 4 ⟶ 5: \|nom_complet = Comtat de Girona \|forma de govern=[[oligarquia]] \|continent =Europa \| region =Catalunya \|country=Espanya i França \|era =Edat Mitjana \|status= \|any_inici = 785 Linha 28 ⟶ 29: \|government_type = [[comte\|Comtat]] }} El '''comtat de Girona''' fou un dels [[Comte\|~~comtat~~comtats]]s que es constituí al sud del [[Pirineu]] després de la conquesta [[francs\|franca]] del territori l'any [[785]]; formà part del territori denominat [[Marca Hispànica]] i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la [[Gòtia]]. Va ser governat pels [[comtes de Girona]] que molt sovint foren també [[comtes de Barcelona]]. == Orígens == Els orígens del comtat es troben en la reorganització del territori que es dugué a terme després que el [[785]], la ciutat de [[Girona]] es rebel·lés contra el domini [[àrab]] i es lliurés als [[francs]]; aleshores, fou nomenat comte de Girona un noble d'origen [[~~got (poble germànic)~~visigot\|got]] de nom [[Rostany]]. Aquest primitiu comtat de Girona anava des de la [[Mar Mediterrània]] fins al [[massís del Montseny\|Montseny]] i [[la Tordera]] per la banda de ponent i les muntanyes d'[[Osona]] o les [[Guilleries]] per nord-oest, incloent-hi els ''[[pagi]]'' de [[comtat de Besalú\|Besalú]] i [[comtat d'Empúries\|Empúries]]. == El domini franc == Després de Rostany, fou comte de Girona [[Odiló]], a partir del [[801]] o potser el [[811]]. Cap al [[813]] o abans, el [[pagus d'Empúries]] es va separar de Girona convertint-se en comtat sota el govern del comte [[Ermenguer]]. El [[817]], el comtat de Girona, juntament amb el [[comtat de Narbona]], el [[comtat de Rosselló]], el [[comtat de Barcelona]] i el [[comtat d'Empúries]], va integrar-se dins de la [[Marca de [[Septimània]]. Mort Odiló (cap al [[812]] o el 817), el comte [[Berà I]] de Barcelona fou nomenat també comte de Girona; el [[820]], Berà fou destituït de tots els seus càrrecs per [[Lluís el Pietós]]; aleshores, el comtat de Girona, juntament amb el de Barcelona, passà a [[Rampó]] ([[820]] - [[825]]), i a la seva mort, a [[Bernat de Septimània]], el qual fou destituït per [[Lluís el Pietós]] el [[832]]. Aleshores, tots els comtats situats al sud del Pirineu, amb l'excepció del [[comtat d'Urgell]] i del [[comtat de Cerdanya]], quedaren sota domini de [[Berenguer de Tolosa]]; a la seva mort ([[835]]), Bernat de Septimània recuperà el poder sent nomenat [[comte de Tolosa]], Narbona, Girona i Barcelona. El [[844]], a causa de la seva rebel·lió contra [[Carles el Calb]], Bernat de Septimània fou executat a Tolosa; aleshores, el comtat de Girona passà a [[Sunifred d'Urgell-Cerdanya]], que també havia estat nomenat comte de Barcelona. Després que, el [[848]], Sunifred fos assassinat per homes lleials a [[Guillem de Septimània]], fill de Bernat de Septimània, el comtat de Girona fou governat per un comte anomenat [[Guifré I de Girona\|Guifré]], que el degué regir des del [[848]] fins al [[853]]. Segons sembla, entre els anys [[862]] i [[870]], el comte de Girona fou [[Otger]]; l'any 870, Carles el Calb investí comte de Girona [[Bernat de Gòtia]], també comte de Barcelona, Rosselló i Narbona. Destituït Bernat de Gòtia per la seva revolta, el [[878]], [[Lluís el Tartamut]] concedí el comtat de Girona a [[Guifré el Pilós]].<ref>{{citar llibre \|cognom=Coll i Alentorn \|nom=Miquel \|enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn \|títol=Història \|volum=vol.3 \|url=http://books.google.es/books?id=xxeCPuOYLzkC&pg=PA246&dq=11+setembre+878&hl=ca&sa=X&ei=7u__Ub6iKOvG7Aas_IGoDg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=11%20setembre%20878&f=false \|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat \|lloc= \|data=1992 \|pàgines=p.246 \|isbn=84-7826-361-6 }}</ref> D'ençà d'aleshores, el comtat de Girona va estar sempre unit al de Barcelona. Linha 41 ⟶ 42: El [[pagus de Besalú]] havia format part del comtat de Girona fins que [[Guifré el Pilós]] nomenà el seu germà [[Radulf I de Besalú\|Radulf]], [[comte de Besalú]], amb la condició que, a la seva mort, el comtat passaria als descendents de Guifré I. El comte [[Sunyer I]] de Barcelona]], Girona i Osona, fill de Guifré el Pilós, hagué d'enfrontar-se al seu germà el comte [[Miró II de Cerdanya]] qui, com a fill supervivent més gran, pretenia obtenir l'herència [[Barcelona]]; la disputa va resoldre's amb un acord pel qual Sunyer obtenia el reconeixement de Miró, a canvi de cedir-li el [[Ripollès]], inclòs fins llavors dins del [[comtat d'Osona]]. Els conflictes entre els dos germans reaparegueren no gaire més tard; en una data incerta -entre [[913]] i [[920]]-, va morir el comte [[Radulf I de Besalú]], germà de Guifré el Pilós; aleshores, Miró, pressionant amb els seus drets sobre Barcelona, Girona i Osona, va imposar-se, i Besalú, tot i haver estat tradicionalment un ''[[pagus]]'' del comtat de Girona, fou vinculat al [[comtat de Cerdanya]]. Després de la separació de Besalú, el comtat de Girona quedà configurat pel límit amb el comtat d'Empúries, per sota de [[Banyoles]] i el [[castell de Finestres]], cap a les Guilleries, sense la [[Plana d'en Bas]], i, per l'actual límit del [[bisbat de Vic]] (pels límits de [[Susqueda]], [[Osor]], [[Sant Hilari Sacalm]], [[Joanet]] i [[Espinelves]]) fins al [[coll de Sant Marçal]], pels límits d'[[Arbúcies]] i del [[castell de Montsoriu]], amb [[Breda]], [[Hostalric]], [[Tordera]] i el [[castell de Montpalau]] i amb llurs parròquies fins a [[Arenys de Mar]]. == Evolució del comtat == Malgrat estar unit sempre al [[comtat de Barcelona]] des de finals del [[segle IX]], el comtat de Girona tingué una entitat pròpia visible en l'existència de vescomtes de Girona i en l'encunyació de moneda pròpia. L'expressió ''comtat de Girona'' es mantingué viva fins al [[segle XIII]], quan fou substituïda per l'administrativa de [[vegueria de Girona]]. El [[1351]] [[Pere el Cerimoniós]] creà un nou títol sobre la ciutat i la regió de [[Girona]], el de [[príncep de Girona\|duc de Girona]], sense cap relació, però, amb l'històric comtat de Girona. == Comtes de Girona == * [[Rostany]] ([[785]] - [[801]] o [[811]]) * [[Odiló]] ([[801]] o 811-[[812]] o [[817]]) * [[Berà I]] ([[812]] o [[817]] - [[820]]) * [[Rampó]] ([[820]] - [[825]]) * [[Bernat de Septimània]] (826-[[832]]) * [[Berenguer de Tolosa]] ([[832]] - [[835]]) * [[Bernat de Septimània]] ([[835]] - [[844]]) * [[Sunifred d'Urgell-Cerdanya]] ([[844]] - [[848]]) * [[Guifré I de Girona]] ([[848]] - [[853]]? o [[862]]?) * [[Odalric]] ([[852]]?-[[858]]?) * [[Humfrid]] ([[858]]?-[[862]]?) * [[Otger]] ([[862]] - [[870]]) * [[Bernat de Gòtia]] ([[870]] - [[878]]) * [[~~Guifré I]] (~~Guifré el Pilós)]] ([[878]] - [[897]]) En formar-se les nissagues comtals després de la fi del poder carolingi, el comtat de Girona fou regit pels [[comtes de Barcelona]], amb els dominis patrimonials dels quals aviat es fusionà. == Vegeu també == * [[~~Comte~~Llista de comtes de ~~Girona~~Barcelona]] * [[Comtat de Rosselló]]▼ [[Girona]] [[Llista de comtes de Barcelona]] [[Comtat de Barcelona]] [[Marca Hispànica]] ▲[[Comtat de Rosselló]] == Referències == Linha 82 ⟶ 79: [http://web.archive.org/20050520210036/www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans] {{ORDENA:Comtat De Girona}} ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~▼ ▲{{ORDENA:Comtat De Girona}} <!--ORDENA generat per bot--> ~~==Referències==~~ ~~{{Referències}}~~ [[Categoria:Comtats catalans\|Girona]] [[Categoria:Comtes de Girona]]

Comtat de Girona: diferència entre les revisions