La mica es troba àmpliament distribuïda i es troba en [[roques ígnies]], [[roques metamòrfiques|metamòrfiques]] i [[roques sedimentàries|sedimentàries]]. S'extreuen grans cristalls de mica de [[pegmatites]] granítiques per a diverses aplicacions.
Fins al {{segle|XIX}}, els cristalls grans de mica eren bastant rars i cars a la vegada, com a resultat del limitat abastiment a Europa. No obstant això, el seu preu es va reduir dràsticament quan van ser trobades i extrets grans reserves a l'[[Àfrica]] i l'[[Amèrica del Sud]] a començaments de segle. El cristall més gran documentat de mica ([[flogopita]]) va ser trobat a la [[Mina (enginyeria)|mina]] Lacey, [[Ontàrio]] ([[Canadà]]), el qual mesura 10 × 4,3 × 4,3 m i pesa al voltant de 330 tones.<ref>{{ref-publicació| url = http://www.minsocam.org/ammin/AM66/AM66_885.pdf|publicació= American Mineralogist|volum= 66|pàgines= 885–907|any= 1981|títol= The largest crystals|autor= P. C. Rickwood}}</ref> També es van trobar cristalls de mida similar a [[Carèlia]], [[Rússia]].<ref>{{ref-web|url = http://giantcrystals.strahlen.org/europe/kovdor.htm|títol=The giant crystal project site|consulta= 2009-06-06}}</ref>
=== La hipòtesi de la vida entre les capes de mica ===
