Revisió del 03:48, 16 jul 2014 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.897 edits m Robot inserta {{Autoritat}} ← Edició anterior		Revisió del 11:06, 27 nov 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: tant, al seva > tant, la seva Edició següent →
Línia 23: Per actuar en legítima defensa no és necessari que l'agressor compleixi amb els requisits de culpabilitat, malgrat que per raons ètico-socials no s'ha de reaccionar violentament contra menors o subjectes inimputables, en principi no hi ha cap obstacle legal per actuar contra ells en legítima defensa si es compleixen la resta de requisits d'aquesta causa de justificació. L'article 20.4 del Codi Penal estableix expressament els béns jurídics que poden ser defensats i, per tant, alla seva agressió constitueix el fonament de la legítima defensa. Aquests béns jurídics són: béns (en sentit patrimonial) quan l'agressió suposi la comissió d'un delicte o falta i els posi en perill imminent de deteriorament o destrucció, el domicili o les seves dependències (en supòsits de violació de domicili), la vida, la integritat física, la llibertat o l'honor. Tots ells són béns jurídics individuals que el subjecte pot defensar individualment. Ara bé els béns jurídics de caràcter comunitari no són susceptibles d'apreciar-hi la legítima defensa, ja que existeixen altres mecanismes de defensa jurídica als quals s'ha de recórrer per a protegir-los i preservar-los. Emperò sí que són defensables béns jurídics individuals de terceres persones, ja sigui assumint la defensa que la persona atacada no pot fer (p. ex. Defensar a la dona que està essent víctima d'un maltractament), o bé prestant-li ajuda per tal que sigui ella mateixa la que es defensi (facilitant-li una arma) o bé intervenint directament en l'acció defensiva. L'agressió a més de ser antijurídica ha de ser típica, és a dir ha de constituir un injust penal, en tant que ha d'estar prevista al Codi Penal com a delicte o falta, de tal manera que només s'admetrà la legítima defensa respecte a béns jurídics molt importants i agressions molt greus evitant el legislador, així, que s'apliqui la denominada “prevalença de drets” enfront a l'agressor injust limitant així l'acció de qui es defensa que si bé actua de forma legítima en tot moment el comportament ha de complir amb una sèrie de condicions. Aquesta actuació es limita, encara més amb els requisits de la necessitat i de la proporcionalitat de l'acte de defensa.

Legítima defensa: diferència entre les revisions